Gen

By Andreu Martín

Una historia de ciencia ficció trepidant que ens trasllada al món virtual de GEN i que reflexiona sobre la relació dels joves amb els videojocs. L'Artur es un apassionat dels videojocs, sobretot de GEN, un joc de fantasia que mostra el món dels Hums i els Gennis. Li agrada tant que es passa els diez jugant, connectat a aquest món fictici.Quan per fi arriba al tercer nivell, el més dificil, descobreix que la seva missió es salvar a la petita Diana. Els límits entre la realitat i el videojoc es difuminaran quan l'Artur descobreixi que, en aquesta complexa missió, la seva vida i la de la Diana corren perill.Aconseguirà superar la proba? -

• Language: Català
• Publisher: SAGA Egmont
• Release date: Oct 26, 2021
• ISBN: 9788726962284

Book preview

Gen

Copyright © 2008, 2021 Andreu Martín and SAGA Egmont

All rights reserved

ISBN: 9788726962284

1st ebook edition

Format: EPUB 3.0

No part of this publication may be reproduced, stored in a retrievial system, or transmitted, in any form or by any means without the prior written permission of the publisher, nor, be otherwise circulated in any form of binding or cover other than in which it is published and without a similar condition being imposed on the subsequent purchaser.

www.sagaegmont.com

Saga Egmont - a part of Egmont, www.egmont.com

MISSIÓ 3 / RESCAT 1

Ja hem arribat al laberint.

L’Artur ho veu tot de color verd, a través d’unes ulleres de visió nocturna, amb una sèrie de signes convencionals que s’interposen entre els seus ulls i el paisatge.

Al centre, el cercle i la creu que l’ajudaran a fer punteria en el cas que —en Magma no ho vulgui—hagi de disparar i matar.

Al racó superior dret, pot veure el panell que va aconseguir a la segona missió. L’Artur és un punt lluminós a la porta del passadís que, més endavant, es convertirà en un garbuix de bifurcacions i cruïlles i carrerons sense sortida.

Hi consten tots els paranys, els pous i els bitxos que l’esperen en el recorregut, però no els tres Zibs guardians del laberint: perquè el mapa no és complet, perquè l’Artur no va superar la segona missió amb els 200 punts, sinó que es va conformar amb 130. En aquell moment, va pensar que tant era, estava molt cansat i no es va veure amb cor de continuar endavant encara que no pogués esbrinar la situadó de l’enemic. Ara se’n penedeix, però no hi pot fer res.

Al racó superior esquerre, la fotografia d’una nena molt bonica, de somriure i ulls tristos. Es diu Diana i és el seu objectiu. L’ha de rescatar de les mans infectes dels Gennis, l’ha de portar a fer les tres proves que demostraran que no mereix ser convertida en esclava per a la resta de la seva vida. De fet, ningú no mereix ser condemnat a ser esclau des de petit, ningú no mereix que se’l confini a un camp de concentració o d’observació per a bebès, ningú no mereix que se’l privi de l’educació més elemental i que no se li doni l’oportunitat de progressar a la vida.

Si salva la Diana i si la Diana supera les tres proves i l’Artur ho pot gravar i els Hums difonen després la gravadó per tota la Xarxa Global de Televisions, quedarà clar que el règim dels Gennis és injust i brutal, i l’Associació de Nacions pressionarà per fer fora en Nannus el Tirà. Aquesta és la finalitat de la missió de l’Artur.

Per damunt de les parets del laberint es veuen els feixos de llum procedents dels ulls dels Zibs, que il luminen el sostre de la cova i es passegen, a dreta i esquerra, cap amunt i cap avall, buscant intrusos.

L’Artur és l’intrús.

Avança pel passadís, sense córrer. No es vol precipitar. Té tot el temps del món. A peu de pantalla, s’encén un text, Barjola Dram, que vol dir ‘bona sort’.

Quan arriba a la primera bifurcació, s’atura. Mira a un costat i a l’altre. No veu cap rastre de gegants i tria l’opció de la dreta perquè el mapa li indica que és el camí correcte per travessar el dèdal. Avança pel ramal. La pantalla li diu Barjola Scroc, que significa ‘camí correcte’.

Avançant tranquil lament a una velocitat de cinc o sis, no és difícil esquivar els paranys, saltar els pous i aixafar els bitxos perquè sap exactament on l’esperen. L’única prevenció consisteix a aturar-se a cada cantonada i mirar a banda i banda per controlar que no hi hagi Zibs esperant-lo.

Abans d’arribar a l’encreuament següent, distingeix que la llum poderosa d’un focus avança pel passadís perpendicular al camí que segueix. Ve de dalt, perquè surt dels ulls d’un Zib gegantí.

Repentinament garratibat, l’Artur retrocedeix i es fica pel primer corredor que troba. S’atura. Tant de bo que el Zib no giri per venir cap aquí, on és ell.

No el vol matar. No li seria difícil acabar amb ell, si pren la iniciativa, i molt probablement podria matar també els altres dos guardians sense problemes. Però l’Artur sap que si ho fa, encara que només n’extermini un, tots els Zibs del país vindrien a buscar-lo amb l’ordre de liquidar-lo. A partir d’aquell moment, a totes les missions seria perseguit a mort pels Gennis i, en aquestes condicions, no està segur de poder arribar fins al final.

De manera que aguanta la respiració, i espera uns instants. Quan ho creu prudent, torna a guaitar amb compte cap al passadís. El Zib ja no es veu. No ha girat cap aquí. Ha seguit recte, el seu camí.

Endavant.

L’Artur reprèn la marxa pel corredor potser massa de pressa, esperonat per la por que fa perdre la paciència i, en arribar a la cruïlla, no s’atura com hauria d’haver fet, es troba enmig del pas, mirant amb l’ai al cor en la direcció cap a on anava l’enemic. I el veu com s’allunya, rígid i mecànic, d’esquena a ell.

L’Artur s’escola pel passadís que té davant i continua el seu recorregut a set de velocitat.

L’Artur no ha sabut mai si els Zibs són màquines o éssers vius mutants, però li fan molta més por que els Gennis. Potser els podria matar d’un en un, però seria incapaç d’aturar la càrrega d’una manada de bèsties com aquestes.

El mapa del laberint li indica que ha de continuar endavant durant uns moments, ignorar els camins que se li obrin a dreta i esquerra i, de seguida, en una divisió del camí en Y, agafar l’opció de la dreta.

Avança a set i fins i tot vuit per allunyar-se com abans millor de l’indret on ha vist el guardià, salta per sobre d’un pou, aixafa un bitxo i, quan gira, massa de pressa i atabalat, ja no és a temps de frenar.

Es troba davant d’un altre Zib. El gegant està de perfil, però de cua d’ull s’ha adonat de la seva presència.

L’Artur clava els talons, set, sis, cinc, quatre, tres, amb la intenció de fer mitja volta i desaparèixer, però és evident que ja és massa tard. El Zib gira el cap cap a ell i, amb el cap, aquells focus violents i enlluernadors que li surten dels ulls.

L’Artur pensa que haurà de disparar, que no li queda altre remei que matar-lo, i acosta el dit índex a la tecla de l’extermini.

La llum dels ulls del Zib li cau a sobre com una clapa de foc i la imatge s’esborra de la pantalla.

«Només he de prémer la tecla.»

Però no ho fa. Si ell no dispara, el Zib tampoc no ho farà. El Zib només el voldrà matar si el veu fugir, però l’Artur sap que molt a prop, a la seva esquena, té un trencall i se li acut que hi podrà arribar abans que l’altre reaccioni, i de cop i volta opta per la fugida.

Gira cua, es posa de sobte a velocitat deu, la màxima, i s’allunya del Zib imaginant que ja deu estar sortint el projectil destructor que li busca l’esquena.

Gira a temps per la cantonada, tan de pressa que topa amb la paret i rebota contra l’altra sense parar de córrer. Deixa darrere seu l’explosió, que no l’afecta. Encara enlluernat, corre i corre i, si pot saltar pous i evitar paranys, és perquè estan indicats al mapa, però ha de teclejar de manera frenètica per aconseguir-ho, i no es pot permetre el luxe d’afluixar.

A la part inferior de la pantalla apareixen notes d’advertència, Crubs quann, ‘excés de velocitat’, Gerdo lenoff san drowes, ‘no et podràs aturar quan vulguis’. Tant li fa. No es pensa aturar. Amb la vista fixa al mapa, va saltant pous, esquivant paranys i atropellant bitxos sense cap mena de precaució.

A poc a poc, fora del camp d’acció del focus, recupera la visió i, amb la visió, el senderi i la preocupació pel trajecte que va