Una Nova Amiga per El Tom

By Joan Pont

El Tom té deu anys, va al col·legi, publica vídeos a Tik-Tok ... es nega a menjar carn humana.

Un dia fa una cosa que canviarà per complet la seva vida i la de milers d'animals de tot el món.

"Una nova amiga per el Tom" t'ajudarà a veure el món que t'envolta d'una forma diferent, a aprendre que els éssers humans dominam el planeta només per pura casualitat i que, potser algun dia, les coses poden ser diferents.

• Language: Català
• Publisher: JPJohnson Books
• Release date: Feb 18, 2021
• ISBN: 9780463087923

Joan Pont

Joan Pont, que publica sus grandes sagas con el pseudónimo J. P. Johnson, vive en la isla de Mallorca. Ex-guardaespaldas de autoridades militares y broker de bolsa, actualmente se dedica en exclusiva a la literatura. Es autor de las célebres sagas El Quinto Origen, La Venganza de la Tierra y El Diablo sobre la isla, además de la serie de autoayuda Sí, quiero. Sí, puedo.LIBROS DE J. P. JOHNSON.Serie El Quinto Origen1-Stonehenge2-Nefer-nefer-nefer3-Un Dios inexperto4-El sueño de Ammut5-Gea (I)6-Gea (II)Serie La Venganza de la Tierra1-Mare Nostrum2-Abisal3-Phantom4-Un mundo nuevo5-Ultra Neox6-Éxodo.Glaciar. (Ecothriller)La Chica de la Gran Dolina. (Tecnothriller)The Black Book. Una historia del metaverso.OBRAS DE JOAN PONT.Serie El Diablo sobre la isla1-El Diablo sobre la isla.2-Venganza.3-Perros de Guerra.Serie Benet.1- Jamm Session. (La primera entrega del detective Toni Benet)2- Puro MediterráneoNO FICCIÓNSerie "Sí quiero. Si puedo" (Traducida a múltiples idiomas)1-Cómo escribir tu primer libro y publicarlo online.2-Consejos imprescindibles para prosperar económicamente en la vida.3-¡Socorro, mi hij@ quiere ser youtuber!4-Los 12 mandamientos de la autopublicación independiente.5-En Busca de Tu Equilibrio. Las claves del pensamiento estoico.Serie juvenilUna mascota para Tom (traducido a múltiples idiomas)Encuentra a J. P. Johnson / Joan Pont en:Email: [e-mail]: pontailor2000.wixsite.com/jpjohnsonTwitter: @J_P_JohnsonFacebook: facebook.com/pontgalmesInstagram: j.p.johnson1

Book preview

UNA NOVA AMIGA PER EL TOM

Joan Pont

Una nova amiga per el Tom.

© Joan Pont Galmés [2021)

Tots els drets reservats.

Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que altres

George Orwell.

1- DIFERENTS PUNTS DE VISTA.

Aquell matí, fred i gris, el Tom caminava cap al col·legi amb el seu pare.

El seu pare estava enfadat per alguna cosa que ell no entenia, però tampoc li preocupava gaire.

De què t'has de preocupar als deu anys!

El col·legi no estava molt lluny de casa, així que anaven i venien sempre a peu. Al Tom li hagués agradat anar més vegades a l'escola en cotxe, com molts altres alumnes que tenien les seves cases en altres zones de la ciutat, però ells vivien a prop i el seu pare sempre li explicava la mateixa història: Si anem caminant, no contaminem l'aire.

El seu pare estava sempre amb les històries de la natura, el reciclatge i el rotllo d'anar a peu a tots els llocs possibles. El Tom arrencava a córrer sempre que passaven davant el taller mecànic i un dels cotxes que estaven reparant expulsava fum pudent pel tub d'escapament. Li feia fàstic haver de respirar el fum dels cotxes. En aquell cas el seu pare tenia raó, però només en aquell!

Es van detenir en una cruïlla a esperar que un cotxe que venia massa ràpid i no els havia vist passés de llarg. Mentrestant, a l'altra banda del carrer, algú passejava un gos. L'animal era de color blanc amb taques negres, i portava un morrió a la boca, encara que no semblava en absolut perillós. El Tom se'l va quedar mirant amb una immensa tristesa. El gos intentava alliberar-se del morrió amb les potes del davant, però el seu amo tirava d'ell. L'escena era penosa, però atreia la mirada del Tom d'una manera que no podia evitar.

-Tom! Què et passa avui?

El pare estava de mal humor aquell matí. S'havia barallat amb la seva mare durant tot l'esmorzar. Ella se n'havia anat a treballar sense donar-li ni tan sols un petó al Tom ni dir-li adéu.

F, va pensar en aquell moment, mentre creuava el pas de vianants i el pobre gos i el seu cruel amo s'allunyaven.

F significava tristesa al món robloxià, és a dir, els que jugaven a Roblox. Si et senties trist deies Efe i feies lliscar el dit índex galta avall, imitant les llàgrimes. El Tom va començar a pensar en què li diria a la seva amiga Jennifer quan arribés a l'escola i es trobessin a la fila. Ah, sí, li diria:

-Estic a punt de la suicidació. He vist un pobre gos i ... F.

La Jennifer l’entendria perfectament. Ella li respondria que el seu pare li havia comprat per fi els deu euros en robux que portava setmanes demanant-li. Els robux eren la moneda de Roblox. Amb robux podies comprar coses en el joc, com passis VIP i peces de vestir xules per al teu avatar. El pare i la mare de la Jennifer estaven separats, però a ella no semblava importar-li massa.

Quan va sonar el timbre el Tom es va oblidar completament del pobre gos blanc amb taques negres lluitant per arrencar-se el morrió i no va tornar a recordar-ho fins a l'hora de pati. El pati del seu col·legi estava envoltat per una tanca metàl·lica que permetia veure l'exterior. Normalment el Tom i la Jennifer berenaven sempre junts, asseguts a les grades de ciment, formant una mena de bombolla enmig de la cridòria, però aquell dia, per un estrany motiu, la Jennifer estava parlant amb la Carme sobre alguna cosa molt interessant i deixava de costat al Tom. Ell es va distreure mirant cap al carrer mentre treia el seu berenar. En aquell moment va veure passar de nou el gos.

-Oh, no! F... Jennifer! Jennifer!

Però ella estava massa lluny i de sobte el Tom s'havia sentit una mica ridícul per concedir massa importància a aquell assumpte. Semblava que l'animal ja s'havia rendit. Acceptava portar aquell accessori que li impedia obrir la boca i, per això ho havien inventat, mossegar a algú.

Es va concentrar en aconseguir obrir el tupper amb el seu berenar.

-Però pare! No! Una altra vegada?

El seu sandvitx era de pernil dolç amb mantega. El Tom el va obrir amb una ganyota de fàstic i, amb la punta de les peülles, va treure la rodanxa de pernil i la va tirar al carrer per sobre de la tanca. Alguna de les moltes gavines que baixaven al pati després de l'esbarjo donaria bon compte d'ella i no quedaria rastre de la seva malifeta, encara que l'hi pensava dir al pare mentre estiguessin esmorzant a casa:

-Papa, t'he dit mil vegades que no em posis pernil! Em vas dir que era carn momificada!

Això era totalment cert i el seu pare no podia discutir-ho. L'hi va dir ell mateix després de llegir-lo en una revista: -Tom, saps el que és realment el pernil serrà? Doncs carn humana momificada.

Al Tom se li van regirar els budells en escoltar-lo.

-Ca-carn momificada? Mo-mi-fi-ca-da?

El pare assentia, satisfet i preocupat alhora, intuint que acabava de crear un problema.

-Però només el pernil serrà, Tom, l'altre no...

Però el Tom no va escoltar l'altre no. Mai tornaria a menjar aquesta cosa repugnant!

-Què t'han posat avui per berenar? - La Jennifer estava de nou al seu costat i el Tom li va somriure d'una manera còmplice. Li encantava la Jennifer, se sentia més segur al seu costat que amb qualsevol altre nen o nena de l'escola. En realitat no tenia massa amics, només dos... o tres...

-Una altra vegada carn d'humà momificada.

-Quin fàstic! L'hi vaig explicar al meu germà i em va dir que és veritat, i a més... - ara la Jennifer va baixar el to de veu perquè es tornés més confidencial. -El millor pernil de tots, el més car, ho fan només amb carn de femelles humanes...