Propaganda violenta

By Ferran Cerdans Serra

Narrativa breu per destil·lació

Mitjançant un mètode propi, partint d’ingredients naturals (històries reals), Ferran Cerdans Serra ha destil·lat a foc lent, gota a gota, aquestes tretze narracions breus. Després de passar per un procés de filtratge, per eliminar-ne les impureses, i d’un període de maduració, per ressaltar-ne el caràcter, conserven el to àcid de les escorces cítriques afegides a la mescla inicial.
Els relats breus resultants del procés són parcel·les de temps no gaire extenses —si formessin part d’un film, serien plans seqüència—, que es mouen entre el realisme social de denúncia i el surrealisme de combat, passant pel realisme màgic. Són contes curts que et faran pensar i riure a la vegada, i aquesta és la filosofia global de l’autor a l’hora d’escriure.

De Ferran Cerdans Serra se n’ha destacat la capacitat de síntesi, així com una imaginació que va un pas més enllà de l’habitual. En alguna ocasió, fins i tot, s’avança uns anys a campanyes de publicitat posteriors de grans multinacionals amb la mateixa idea, com és el cas de la peça “Queviures”.

Lector actiu, cerca també aquesta acció en ser llegit; certa reflexió i joc mental.

Els seus relats breus s’han considerat narracions sociològiques, un gènere que l’autor prefereix anomenar “autocrítica social”. Present en la narrativa breu, micronarrativa, aforismes i poemes de l’autor, l’autocrítica social consisteix a abandonar el punt de vista aristocràtic de la crítica “des de fora” i narrar com a part integrant d’allò que ens està passant.

Dotze d’aquests contes breus van ser publicats en diferents diaris i revistes del País Basc, en castellà traduïts per l’autor i en euskera traduïts per en Joan Arano, entre els anys 2000 i 2002.

Malgrat la temptació inevitable en aquests casos —gairebé 20 anys després—, de retocar els relats, l’autor ha preferit mantenir-los intactes, de manera que conservin “la força de la joventut”, com diu en Manuel Quinto, i la frescor en brut dels relats acabats de destil·lar.

Han dit d’aquest llibre
“Breus relats embastats amb el fil de l’enginy i cosits amb la força de la joventut” —Manuel Quinto

• Language: Català
• Publisher: Ferran Cerdans Serra
• Release date: Sep 6, 2020
• ISBN: 9781005235925

Ferran Cerdans Serra

El meu nom és Ferran Cerdans Serra. Vaig néixer el 03/12/1974 a Santpedor (Barcelona), tot i que també he viscut a Navarcles, Ordizia i Manresa, on resideixo actualment. Tècnicament no sé d'on hauria de dir que sóc, però em considero de Navarcles, tot i que a Ordizia em sento també com a casa. Tot i així tinc certa tendència a considerar-me "Giputxi" quan sóc a Bilbao, de Navarcles quan estic a Manresa, de Manresa quan sóc a Barcelona, i d'Ordizia quan sóc a Beasain (pobles veïns i per tant rivals), sense que això m'hagi portat problemes de consideració a data d'avui, ans al contrari.

Book preview

Propaganda violenta

Ferran Cerdans Serra

primera selecció de narrativa breu

—fins l'any 2002—

Smashwords edition

Taula

Propaganda violenta

Queviures

Drama social

No hi ha manera

Avanç especial

Germà I El Gran

Sorteig de quintos

El Gran Artista Plàstic

L'última retransmissió

Tot passejant

Revolta alcalina

On anirem a parar

La perdició d'un home

............

Agraïments

Sobre l’autor

Crèdits

Propaganda violenta

El pitjor que pots fer-li a un monstre de conte de terror és badallar-li a la cara, recolzat amb una mà a la paret, mentre amb l'altra fas el gest d'espantar mosques. L'enorme rata que bloquejava el passadís, incrèdula, s'arrencà les orelles i se les va empassar d'una dentada. Va recular i se'n va anar pel balcó, passant pel menjador.

Un cop sol, va pensar que li hauria agradat domesticar-la per escalfar-se els peus, a l'hivern, tot gratant-li la panxa amb una forquilla.

Entrà al lavabo a mullar-se la cara amb aigua freda. La nit abans havia begut i a cada moviment brusc semblava que se li esquincés el cervell. Milers de neurones morien en el seu interior mentre altres agonitzaven entre líquids putrefactes.

Es va eixugar i penjà la tovallola. Anant cap al balcó, va agafar una botifarra de la nevera i els rovellons que havia triat la tarda anterior.

Un cop a fora va separar-ne els de cama buida, estripà la botifarra amb les dents i els va farcir. Després va encendre la barbacoa, n'escampà uns quants per les graelles i els va amanir amb oli i pebre.

Esperà, oscil·lant, que s'anessin coent. Es mantenia dret però en un equilibri forçat per continus canvis de posició. Malgrat que els peus no es movien de terra, el cos pendolava com un pernil en assecatge, però cap per amunt.

A principis de setmana havien aixecat una tanca publicitària just davant del bloc, als límits de la ciutat. Una dona i dos nens somrients el convidaven a ser feliç comprant en uns grans magatzems. Mentrestant, el pare i marit devia ser al menjador mirant la tele, o almenys no sortia a la foto.

El dimecres va penjar el llençol a la barana. Hi havia escrit, amb pintura negra: NO TINC FEINA. A la seva resposta la seguiren la de la Maria, un pis sobre el seu: LLADRES!; la del Said, de dues cases més amunt: NO TINC DINERS i la de la Meritxell, des del bloc del costat: I ON ÉS, L’HOME?

Els rovellons farcits començaren a xiular, i es