De l'espiritual en l'art

By Vassili Kandinski

 
Una fita essencial de l''estètica. 
Vassili Kandinski (1866-1944) és una figura imprescindible de la història de l''art contemporani en qualitat de difusor i de promotor del primer moviment d''art abstracte. Va ser membre de Der Blaue Reiter i de l''escola de la Bauhaus, dos dels moviments creatius més importants i més reconeguts de l''art modern. 

De l''espiritual en l''art és el seu text més conegut i més traduït (mai abans, però, al català), i és on l''autor elabora i analitza la pràctica de l''abstracció no figurativa. L''objectiu de Kandinski és que el lector desenvolupi la seva capacitat de captar allò que és espiritual en les coses materials i abstractes, amb un estil literari impecable que avança pels meandres de la filosofia i de la reflexió estètica amb claredat i amb uns referents sensorials i pictòrics accessibles: de fet, el gran poder comunicatiu del text és un dels trets que més ha contribuït a consolidar-lo com una influència indiscutible en la història de l''art.
 
"Un text seminal en la història de l'art."
The Independent
"L'art abstracte no s'entén sense aquest llibre."
The Guardian
"Un volum pioner en el moviment per alliberar l'art dels seus lligams tradicionals i portar-lo a la realitat material: aquest llibre és un dels documents més importants en la història de l'art modern."
The Times

• Language: Català
• Publisher: Ático de los Libros
• Release date: May 11, 2020
• ISBN: 9788418217128

Book preview

Gràcies per comprar aquest ebook. Esperem que gaudeixi de la lectura.

Volem convidar-lo a subscriure's a la newsletter d'Àtic dels Llibres. Rebrà informació sobre ofertes, promocions exclusives i serà el primer a conèixer les nostres novetats. Només ha de clicar en aquest botó.

De l’espiritual en l’art

Vassili Kandinski

Traducció Claudia Casanova

Pàgina de crèdits

De l’espiritual en l’art

V.1: maig del 2020

Títol original: Über das Geistige in der Kunst

© Vassili Kandinski, 1912

© de la traducció, Claudia Casanova, 2016

© d'aquesta edició, Futurbox Project, S. L., 2020

Tots els drets reservats, inclòs el dret de reproducció total o parcial en qualsevol forma.

Correcció: Ricard Vela

Disseny de coberta: Taller de los Libros

Publicat per Àtic dels Llibres

Carrer d’Aragó, 287, 2n 1a

08009, Barcelona

[e-mail]

www.aticodeloslibros.com

ISBN: 978-84-18217-12-8

THEMA: AB

Conversió a ebook: Taller de los Libros

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser efectuada amb l’autorització dels titulars, amb excepció prevista per la llei. S’ha de dirigir a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fer servir algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).

Aquesta obra ha rebut una ajuda a l’edició del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

Contingut

Portada

Newsletter

Pàgina de crèdits

Sobre aquest llibre

Introducció

a. Notes Generals

1. Introducció

2. El moviment

3. El canvi de rumb espiritua

4. La piràmide

b. La pintura

5. Els efectes del color

6. Els llenguatges de les formes i dels colors

7. Teoria

8. L’obra d’art i l’artista

Epíleg

Notes

Sobre l'autor

De l’espiritual en l’art

Una fita essencial de l’estètica

Vassili Kandinski (1866-1944) és una figura imprescindible de la història de l’art contemporani en qualitat de difusor i de promotor del primer moviment d’art abstracte. Va ser membre de Der Blaue Reiter i de l’escola de la Bauhaus, dos dels moviments creatius més importants i més reconeguts de l’art modern.

De l’espiritual en l’art és el seu text més conegut i més traduït (mai abans, però, al català), i és on l’autor elabora i analitza la pràctica de l’abstracció no figurativa. L’objectiu de Kandinski és que el lector desenvolupi la seva capacitat de captar allò que és espiritual en les coses materials i abstractes, amb un estil literari impecable que avança pels meandres de la filosofia i de la reflexió estètica amb claredat center;">i amb uns referents sensorials i pictòrics accessibles: de fet, el gran poder comunicatiu del text és un dels trets que més ha contribuït a consolidar-lo com una influènciaindiscutible en la història de l’art.

«Un text seminal en la història de l’art.»

The Independent

«L’art abstracte no s’entén sense aquest llibre.»

The Guardian

«Un volum pioner en el moviment per alliberar l’art dels seus lligams tradicionals i portar-lo a la realitat material: aquest llibre és un dels documents més importants en la història de l’art modern.»

The Times

Introducció

Vassili Kandinski va acabar el manuscrit de De l’espiritual en l’art el 1910; és a dir, quan tenia 44 anys. Com ell mateix recorda, el llibre va sorgir de la següent manera: «D’aquesta època data el meu costum d’anotar pensaments. Així doncs, vaig escriure De l’espiritual en l’art gairebé sense adonar-me’n. Les notes es van anar acumulant durant gairebé deu anys. Una de les primeres frases que vaig anotar sobre la bellesa cromàtica en el quadre diu: La riquesa cromàtica del quadre ha d’atreure l’espectador amb gran força i al mateix temps ha d’amagar el seu contingut profund. Em referia al contingut pictòric, però no en la seva forma pura (com ara el concebo), sinó a l’emoció, o a les emocions de l’artista expressades pictòricament. Era un moment en què encara em feia la il·lusió que l’espectador s’enfrontava al quadre amb l’ànima oberta i disposat a escoltar un llenguatge congenial. Existeixen espectadors així (no són una il·lusió), però són rars com els grans d’or a la sorra. Fins i tot, hi ha espectadors que, sense tenir un contacte personal amb el llenguatge del quadre, s’hi lliuren i en reben la seva riquesa. Jo mateix m’he trobat amb persones així».

I amb aquestes paraules Kandinski continua descrivint el sentit del seu llibre i el camí de la seva realització: «Els meus llibres es van proposar essencialment despertar la capacitat de captar allò que és espiritual en les coses materials i abstractes, una capacitat absolutament necessària en el futur i que fa possibles moltíssimes experiències. L’objectiu principal és el desig de fomentar la capacitat per al bé en l’ésser humà. S’han fet interpretacions errònies dels meus llibres, i encara se’n fan. Se m’acusa de ser un artista teoritzador que s’ha endinsat i que s’ha perdut pels camins intel·lectuals. Però jo no he volgut apel·lar a la raó i al cervell en absolut. Avui aquesta empresa seria prematura, tot i que ben aviat constituirà un objectiu important i ineludible per als artistes. L’esperit reforçat i amb arrels sòlides no haurà de témer res, tampoc el tan temut treball intel·lectual en l’art, ni tampoc li farà por, fins i tot, aquest predomini sobre l’element intuïtiu en el procés creatiu, ni que potser arribem a excloure’n completament «la intuïció». No obstant això, per ara només coneixem la llei present, la llei dels darrers mil·lennis, d’on ha sorgit la creació lentament i amb desviacions. Coneixem únicament les qualitats del nostre «talent», amb la seva inevitable part subconscient i amb la seva coloració determinada. Però l’obra d’art allunyada de nosaltres per boires infinites potser es pugui crear mitjançant el càlcul, encara que aquest càlcul exacte només estigui a l’abast del «talent», tal com passa en l’astronomia. Només si això és així, el caràcter del subconscient tindrà un altre color del de les èpoques que coneixem. De l’espiritual en l’art es va quedar tancat al meu calaix durant molts anys. Les possibilitats de realitzar Der blaue Reiter no van sortir bé. Franz Marc va obrir-li el camí pràctic al primer llibre i va recolzar amb la seva col·laboració d’ajudes espirituals, plenes de comprensió i de talent, la sortida del segon».

El gran interès per aquest llibre bàsic per part d’un dels pioners de l’Art Nou es deu potser al fet que l’Art Nou va créixer tant en qualitat com en quantitat. L’interès pel seus fonaments no s’ha d’atribuir només a l’interès creixent que suscita l’obra de Kandinski, sinó també als afeccionats que volen orientar-se anant a les mateixes fonts (després de tot, aquest és el primer escrit teòric de Kandinski) sobre els fenòmens i les idees que van conduir a un canvi tan decisiu. Potser convingui recordar en aquest context que el llibre de Kandinski no es va escriure en el buit, i que l’artista va arribar a les seves conclusions recolzant-se en la problemàtica de la seva època. Així descrivia les impressions artístiques més decisives de la seva evolució: «En aquell moment vaig tenir dues experiències que van marcar tota la meva vida i que em van commoure en gran manera. La primera va ser l’exposició francesa a Moscou (en primer lloc, la «Pila de palla» de Claude Monet) i una representació de Lohengrin dirigida per Wagner al Teatre Imperial. Jo només coneixia l’art realista, gairebé exclusivament el rus; em quedava sovint contemplant la mà de Franz Liszt als retrats de Repin durant una llarga estona i coses per l’estil. I de sobte vaig veure un quadre per primer cop. El catàleg em va informar que es tractava d’una pila de palla. I em va molestar no haver-me’n adonat, del que era. A més a més, em semblava que el pintor no tenia cap dret a pintar d’una manera tan imprecisa. Confús, sentia que el quadre no tenia cap objecte i m’adonava entre sorprès i desorientat que no només em captivava, sinó que es clavava indeleble en la meva memòria i que surava davant dels meus ulls, inesperadament, fins a l’últim detall. Tot allò no estava gens clar i jo era incapaç de treure l’entrellat d’aquella experiència. Tanmateix, vaig comprendre amb tota claredat la força insospitada i fins llavors amagada dels colors, que anava més enllà de tots els meus somnis. De sobte, la pintura era una força meravellosa i magnífica. Al mateix temps, inevitablement, l’objecte es va desacreditar absolutament com a element necessari del quadre. En fi, jo tenia la impressió que una part del meu Moscou llegendari existia en aquella tela». I, gairebé al mateix temps que Kandinski descobria Monet, Henry van de Velde afirmava: «Avui qualsevol pintor ha de saber que els traços de color s’influeixen mútuament, segons les lleis concretes del contrast i de la compensació mútua: ha de saber que no els pot utilitzar de manera lliure i arbitrària. Estic convençut que aviat disposarem d’una teoria científica de les línies i les formes». I continua: «Una línia és una força que actua com totes les forces elementals; diverses línies relacionades, però oposades, tenen el mateix efecte que diverses forces elementals antagòniques». I més endavant: «L’artista que és conscient d’aquestes lleis, i de la interrelació de les línies, perd la ingenuïtat. En el moment en què dibuixa una corba, la que s’hi oposa ja no es pot alliberar del concepte que enclou cada part de la primera; i, al seu torn, la