Dies que canviaran el món. Política per a una nova era

By Sergi Fernàndez Porta

La crisi sanitària del coronavirus és una oportunitat per canviar el món on vivim.
La societat actual ha viscut canvis vertiginosos durant les últimes dècades que ens estan portant a un món globalitzat amb una única consciència comuna. Cal repensar el món on vivim començant per la manera com gestionem la política, entesa com allò que ens afecta com a comunitat.
La política actual està basada en la competició, l'enfrontament social, les organitzacions jerarquitzades i l'exercici de la política com una professió reservada a unes poques persones.
La nova política parteix de la col·laboració ciutadana i la fraternitat, concebent la política com un servei limitat en el temps.

• Language: Català
• Publisher: Sergi Fernàndez Porta
• Release date: Apr 15, 2020
• ISBN: 9780463286869

Sergi Fernàndez Porta

Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Gestió Pública per ESADE.Ha desenvolupat la seva carrera professional al voltant del sector públic, primer treballant a diferents administracions públiques, i posteriorment des de l'empresa privada com a consultor en gestió pública, comunicació política i participació ciutadana.Ha impulsat la participació ciutadana mitjançant la creació de plataformes de vot i participació electrònica.

Book preview

Vaig iniciar la redacció d’aquest text l’estiu de 2014, i li he dedicat cada període estival fins a l’any 2017. A partir d’aquella tardor el vaig fer llegir a diverses persones de qui m’interessava conèixer-ne l’opinió, i m’he nodrit d’opinions, crítiques i afalacs per polir el text.

La finalització ha arribat amb les primeres setmanes de confinament domiciliari a causa de la crisi del coronavirus. Aquest és un fet que canviarà la nostra visió i ens obrirà la consciència cap a una nova era, o això és el que m’agradaria. Tot i que els canvis no es produeixen en poc temps, alguns fets colpidors han marcat la història de les comunitats per culminar-ne les transformacions. Probablement la crisi del coronavirus serà el primer esdeveniment d’abast mundial que ens faci percebre que tota la humanitat som un sol cos.

La motivació per escriure aquest llibre va partir de la constatació de la desafecció ciutadana cap al sistema polític construït, no de la política en si. I que aquesta desafecció creix ràpidament a mesura que les noves generacions, més formades, cultes i amb capacitat d'anàlisi crítica, assumeixen que la manera de fer política actual ja no ens serveix. Tanmateix, no s'observa cap proposta ferma de canvi profund que no siguin reformes de l’actual sistema.

Per atrevit, m'exposo a què aquest document no sigui comprès per molta gent, sobretot per aquells que exerceixen la política i poden sentir-se ofesos. Res més lluny de la meva voluntat. He de dir que en l'anàlisi que faig de la vella política he pretès ser rigorós amb la realitat malgrat que no serà compartida per ells. També per atrevit, crec que seran les generacions més joves les més disposades a obrir els ulls a una nova realitat, perquè estan menys imbuïdes d'aquesta política que no les satisfà i a la qual no han de rendir-se.

No és un document de reflexions. Per ser-ho, l’hauria d’haver dictat la raó, i aquesta és la que ha portat la política a ser el que és avui. Al capdavall, ha estat apel·lant a la raó que han nascut les ideologies i s’ha bastit l’estructura de la política basada en partits i institucions cada cop més allunyades de les persones. Basant-se en la raó es pot sustentar una teoria i la seva contrària. I finalment la raó per si sola està buida de contingut si no disposa d’una ànima que li dona finalitat universal.

Més aviat aquest és un document de sentiments, perquè aquests són al moll de l’os de les idees que s’expressen, encara que hagi intervingut una bona dosi de raciocini en la seva materialització. Com sempre, la combinació equilibrada d’ingredients és la que dona sempre millors resultats.

Es tracta doncs d’un document d'idees, no d’un programa electoral: m'he centrat principalment en la pràctica política i en les idees que conté, i en com fonamentar una nova praxi basada en noves maneres de fer. Tot i que en algun capítol s'expressen propostes més detallades per donar forma a les idees –i així exemplificar com poden dur-se a terme– no és la meva voluntat donar feta la manera com s'ha de construir la nova política. Ens correspon a tots i totes de fer-ho.

Només per haver arribat fins aquí, i per estar disposat a girar full i continuar llegint, moltes gràcies.

Vella política

Llibertat, igualtat i... fraternitat?

La Revolució Francesa és el fet històric emblemàtic que obre la porta a l’època contemporània de la història occidental. La revolta de la població parisenca en contra del govern i del rei Lluís XVI el 14 de juliol de 1789 responia a la fam i l’opressió patida durant anys. Però darrere d’un aixecament popular impulsat per la satisfacció de necessitats bàsiques s’hi trobava també un moviment polític i social que pretenia trencar l’ordre establert fins a aquell moment. Fou la culminació del Segle de les Llums, que impulsada per la Il·lustració, obrí pas a la raó, el coneixement i la majoria d’edat de l’ésser humà.

Nosaltres en som hereus directes, de tot allò. Som fills de la Llum, dels canvis que s’iniciaren en aquell segle i que perduren amb les millores que s’han anat produint durant aquests últims dos-cents anys. Els drets humans, que introdueixen la idea de la llibertat i de la igualtat de la persona des del naixement, són d’aleshores. La primera Declaració dels Drets de l’Home és del mateix 1789. La separació de poders en les branques legislativa, executiva i judicial és la transformació pràctica de l’abolició de l’absolutisme, que concentrava tot el poder en la figura del rei. També en aquesta època neix el concepte de l’estat-nació, que substitueix el que fins aleshores havien estat simplement les possessions dels monarques, tant de territoris com de persones, que li havien de retre vassallatge.

De la Revolució Francesa, el lema que més identifica tots aquests canvis que pretenien posar a la persona en el centre de l’acció política és Llibertat, Igualtat i Fraternitat, el clam que resumia el nou ordre de relació entre les persones per a crear una nova societat.

La llibertat que tothom té en néixer perquè no pertany a ningú. El lliure albir que tothom ha de poder gaudir al llarg de la vida. La llibertat dels pobles a poder-se regir amb plena autonomia.

La igualtat innata de les persones, en contra dels privilegis que ens farien desiguals. La igualtat de condicions per poder-nos desenvolupar amb les mateixes possibilitats.

I la fraternitat, la base de la relació entre tots nosaltres com a germans que som.

Després d’aquests dos-cents anys hem fet evolucionar tot aquest sistema de drets i de gestió de la política segons els dos primers principis, la llibertat i la igualtat. D’aquí en deriven la majoria, si no totes, les ideologies polítiques que han aparegut i que perviuen fins avui.

Sobta veure que en tot aquest temps hem dedicat tant