La porta tancada

By Susanna Tortosa i Tudela

"La porta tancada" és un llibre de relats curts, molt curts i no tan curts que van precedits per Haikus, petits poemes d'origen japonès, com a introducció.
En el llibre apareixen una barreja de personatges que ens expliquen històries d'amor, de desamor, de la vida i de com viure-la, de la mort, de les passions, dels anhels i de les decepcions. Aquests personatges creats en la ficció, tenen ànima i esdevenen reals.
Un estil d'escriptura proper ens fa viure les situacions en la pròpia pell, identificar-les en persones conegudes o senzillament gaudir d'una lectura lleugera i engrescadora que en algun moment també farà que la fantasia ens envolti.
Els relats mantenen el ritme i el suspens. La intriga de què passarà ens dóna ganes de continuar llegint.
Què hi ha darrera la porta tancada? Obre el llibre i ho descobriràs!!

Fixa't bé, roman atent. Quan la balda alliberi el pas de la porta tancada, decideix tu mateix si vols entrar.

• Language: Català
• Publisher: Ushuaia Ediciones
• Release date: Oct 14, 2014
• ISBN: 9788415523796

Book preview

cover.jpg

La porta tancada és un llibre de relats curts, molt curts i no tan curts que van precedits per Haikus, petits poemes d’origen japonès, com a introducció.

En el llibre apareixen una barreja de personatges que ens expliquen històries d’amor, de desamor, de la vida i de com viure-la, de la mort, de les passions, dels anhels i de les decepcions. Aquests personatges creats en la ficció, tenen ànima i esdevenen reals.

Un estil d’escriptura proper ens fa viure les situacions en la pròpia pell, identificar-les en persones conegudes o senzillament gaudir d’una lectura lleugera i engrescadora que en algun moment també farà que la fantasia ens envolti.

Els relats mantenen el ritme i el suspens. La intriga de què passarà ens dóna ganes de continuar llegint.

Què hi ha darrera la porta tancada? Obre el llibre i ho descobriràs!!

Fixa’t bé, roman atent. Quan la balda alliberi el pas de la porta tancada, decideix tu mateix si vols entrar.

logo-ushuaiaed.jpg

La porta tancada

Susanna Tortosa i Tudela

www.ushuaiaediciones.es

La porta tancada

© 2014, Susanna Tottosa i Tudela

© 2014, Ushuaia Ediciones

EDIPRO, S.C.P.

Carretera de Rocafort 113

43427 Conesa

[e-mail]

ISBN edición ebook: 978-84-15523-79-6

ISBN edición papel: 978-84-15523-78-9

Primera edició: juliol de 2014

Disseny i maquetació: Dondesea, servicios editoriales

Il·lustració de portada: Susanna Tortosa i Tudela

Tots els drets reservats.

www.ushuaiaediciones.es

SETEMBRE

Un mes de setembre de dos anys enrere, un paper misteriós va viatjar a la meva bústia. Una bústia que obro un cop cada vés a saber quan, si és que ho faig jo. Una bústia repleta de factures i publicitats, on en general no hi ha mai res interessant.

Aquell mes de setembre, una mà coneguda, va trobar un paper que li va cridar l’atenció i me’l va deixar ben visible. Casualment el vaig veure voltant per casa.

El paper en qüestió era una proposta per inscriure’m a un Taller d’escriptura que es feia a la biblioteca d’ El Masnou.

El primer pensament va ser:

«Quina mandra!! Dedicar temps que no tinc, a allò que m’agrada tant!!»

No sé perquè els humans som així, o jo que em considero molt humana, confesso que sóc així. Dins una vida estressada entre la feina i la família, com podia incorporar una activitat que fos només per mi? Com destinar temps per desenvolupar una vocació recent descoberta?

Em suposava un esforç, ja que vivint el dia a dia a tanta velocitat, fins i tot, per sortir de la rutina he de fer un esforç.

El paper misteriós continuava per casa, ningú el llençava i ningú el guardava. Aquella proposta em voltava pel cap sense prendre cap decisió. Estava a punt de deixar-ho estar, però se’m va acudir trucar al telèfon que hi havia escrit per demanar informació. Aquella trucada va ser decisiva.

Sorpresa per mi mateixa i recolzada per aquella mà que encara m’acompanya, vaig començar a fer les classes d’un Taller d’escriptura on vaig poder comprovar que aquest espai només meu, em donava oxigen i em feia feliç. Crec que ha estat una de les millors decisions que he pres. I aquest llibre és una mostra d’aquesta decisió inesperada, però molt oportuna.

Gràcies a qui va enviar aquell paper que va arribar a casa un mes de setembre i a aquella mà que el va guardar, avui he escrit aquest pròleg.

Gràcies Ignasi i gràcies Lola!

Susanna Tortosa i Tudela

Núvols de sucre

desperten els meus sentits

quan penso en tu.

MARXEM?

I

La Mariona s’adona que res del que havia imaginat quan pensava en aquest viatge està succeint.  Va tard respecte l’hora que havia quedat amb el Joan i no sap com s’ho prendrà ell.

El Joan la veu arribar mentre se la mira amb una cara entre benvolent i desconcertada. No sap si estar content o enfadat. Fa 1 hora que haurien d’haver sortit.

El dia està molt núvol, sembla que amenaça tempesta. El cel i el mar estan grisos com si fos un dia típic de tardor. On és la primavera? aquella que tots esperem, on el sol està present i ens acarona la pell? 

Comença a plovisquejar i la Mariona entra com un vendaval. L’enorme maleta que s’ha portat, s’enganxa de mala manera a la rampa d’accés al veler. 

Quasi sense mirar-lo, per a que no la renyi, s’asseu en un dels seients i diu:

—Marxem?

El Joan se li acosta, se la mira sense dir res, decideix que és el millor. Observa com es mouen els seus cabells sedosos que li tapen els ulls blaus.

L’olor del mar ho envaeix tot.

La Mariona porta un vestit cenyit d’escot rodó amb una faldilla ampla llarguíssima que no para de moure’s amb el vent. Unes sandàlies senzilles i planes complementen el seu agraït aspecte femení. Té fred, però dissimula.

Sense que el Joan li hagi dit res, la Mariona ha entès que així no poden marxar. Respira fons la humitat de l’ambient, com si li donés forces per afrontar la situació. 

Decideix canviar l’estratègia: somriu amb cara de trapella mentre el mira fixament com prepara el vaixell. El Joan li torna el somriure amb cara divertida.

De cop, tota la tensió s’ha esvaït mentre un petit raig de sol els il·lumina per unes dècimes de segon, entre els núvols que cada cop són més negres.

Al cap d’un moment, comença a ploure de valent. La Mariona agafa la pesada maleta i la posa a cobert.  Un cop dreta, mentre el vestit mullat comença a arrapar-se a les seves sensuals formes, s’acosta al Joan i amb decisió diu:

—Marxem!

Ella també sap portar el veler i comença a fer les maniobres per sortir del port.

Els ulls del Joan fan guspires d’alegria i la Mariona se sent feliç i lliure.

II

El Joan també s’agafa al timó envoltant la Mariona amb els seus braços i gaudeix de l’olor dels seus suaus cabells ballant davant seu.

Una eufòria continguda recorre el cos de la Mariona com un calfred, mentre sent l’escalfor que li dóna el Joan. Se sent poderosa portant el timó.

La costa va quedant enrere i la tempesta també. Mica en mica el cel es va tornant lluminós i a l’horitzó s’hi veu el sol. Per fi, el sol de primavera.

Quan la Mariona aconsegueix separar-se del Joan diu:

—Vaig a instal·lar-me i a desfer la maleta, de pas em canviaré la roba mullada. —Somriu coqueta.

Ell es queda portant el veler, assaboreix aquell dolç instant i l’atracció que sent per la seva convidada.

El mar està més tranquil, igual que ells. Sembla com si es contagiessin del que tenen al voltant. Els ocells els acompanyen amb una dansa ètnica on el soroll del motor del veler és l’única música amb la que poden ballar.

La Mariona torna amb els seus cabells despentinats pel vent, porta uns texans ajustats i una  samarreta escotada, als peus un calçat esportiu.

—Cap on anem Joan? —pregunta la Mariona.

—Anem cap al sud, jo en tinc