Tast de clàssics

El propòsit de Corella en aquestes magnífiques peixos d'orfebreria verbal és, pel que fa a l'instrument lingüístic, la dignificació del romanç, fent-lo apta per a la solemnitat i la gravetat pròpies del llatí, i al fons l'exposició dels perills de la passió amorosa i l'exaltació de les virtuts considerades típicament femenines davant de la bel·licositat del món cavalleresc.  El volum, a més de la introducció d'Eduard J. Verger, que ha fet l'adaptació al català actual, fa un recull de poesies de temàtica amorosa, així com textos en prosa com la Tragèdia de Caldes, Història de Leandre i Hero" i "Història de Jàson i Medea".

El 12 de maig de 1437 Joanot Martorell, el futur autor del Tirant lo Blanc, va enviar una primera lletra de batalla al seu cosí Joan de Montpalau. L'acusava d'haver seduït la seva germana Damiata amb la promesa que s'hi casaria. I el desafiava a un combat si no complia el seu compromís. Montpalau va negar taxativament haver promès res. Al llarg de gairebé un tot any els dos cavallers es cartejaren i airejaren públicament les seves desavinences, ben amanides amb tota mena d'insults i desqualificacions. L'objectiu de la correspondència era establir les regles del combat i trobar un jutge imparcial que volgués fer d'àrbitre. Les lletres de batalla eren una batalla de mots, batalla jurídica, batalla de befa i escarni, batalla psicològica per a intentar prendre avantatge abans mateix d'esmolar les armes.

Isabel de Villena és l'única escriptora medieval en llengua catalana de la qual en coneixem el nom i escriu la seva obra al llarg del segle XV, compartint temps amb els millors escriptors del segle d'or valencià (A. March, J. Roís de Corella o Joanot Martorell). El llibre present es tracta d'una antologia de la seva extensa obra "Vita Christi", on es destaca el paper preeminent de les dones en la figura de Jesús, podent-se considerar una obra feminista "avant la lettre". Seguint els criteris de la col•lecció Tast de Clàssics, es tracta d'una adaptació al català actual, i en aquest cas, la persona de reconeguda vàlua literària a qui s'ha encarregat l'adaptació és Marta Pessarrodona, poeta, narradora, assagista, dramaturga i traductora que el 2011 va rebre el Premi Nacional de Literatura.

Aquest volum ens presenta tres històries populars de l'Edat Mitjana, autèntics best-sellers, que sorprendran i captivaran el lector modern tant per la serva frescor com perquè tenen escenes dignes del millor film de Tarantino. Amb girs inesperats, i amb uns finals que volien ser moralitzants, avui els podem llegir per primer cop en català modern, i gaudir-ne com si haguessin estat escrits abans d'ahir: Una donzella que ha de recórrer a un truc sorprenent, inesperat i macabre per evitar que la casin amb el seu propi pare. Dos amics d'origen social antagònic però tan semblants físicament que fins i tot la pròpia dona els confon. Es tenen una amistat tan forta que superarà tots els entrebancs i malalties i arribarà al punt que un d'ells no dubtarà a sacrificar els propis fills per ajudar l'altre. I un mestre gelós que rebrà el seu càstig, un deixeble que abandona el món i un ermità que els dona una lliçó a tots. Les tres històries parteixen de motius folklòrics tradicionals i narren aventures trepidants i alhora reflexives, amb elements fantàstics i realistes alhora, plenes de misteris i miracles, aventures i desventures, amors, morts i mutilacions. I tot ben amanit amb girs narratius, cops d'efecte i detalls escabrosos que faran les delícies del lector modern.

La Crònica del rei Pere el Cerimoniós és la quarta i última de les grans cròniques catalanes medievals. Raül Garrigasait n'ha adaptat al català modern el darrer capítol, en què el monarca narra la guerra contra el rei de Castella Pere el Cruel, un conflicte en què aflora la vella i novíssima qüestió de l'hegemonia peninsular. El Cerimoniós, després d'enumerar els diversos assassinats ordenats pel rei de Castella, que inclouen la seva tia i la seva mateixa esposa, transcriu la carta de desafiament del Cruel i l'intercanvi epistolar que se'n segueix. A continuació descriu les diverses etapes d'una guerra plena de traïcions i girs argumentals, destacant que el rei de Castella no confia en els seus mateixos homes i evita totes les batalles campals amb el Cerimoniós. El relat del rei Pere, dotat d'un punt de vista molt personal, ens fa reviure un episodi fonamental de la nostra història que ens ajuda a entendre el present.

El Llibre dels fets és una crònica història única, excepcional. Són les memòries del rei Jaume I el Conqueridor narrades per ell mateix,amb la fluïdesa de l'oralitat i un estil fresc i vívid que interpel.la oients i lectors. Al costat de l'obra de Llull, aquest és un dels grans cims de la literatura catalana medieval. Un dels episodis més coneguts d'aquesta crònica és el de l'engendrament i el naixement de Jaume I, esdevinguts en unes ircumstàncies molt especials que marcaran el destí gloriós del futur rei de la Corona de Catalunya i Aragó. Com vaig arribar a ser rei recull aquests episodis i els primers anys de vida, en què el monarca pren consciència del seu lloc en el món, i es perfila la figura que esdevindrà llegendària. Alguns d'aquests episodis, de ressons llegendaris, també els recullen també el recullen les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner, que hem inclòs al final del volum

El Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs és una obra de caràcter didàctic i moralitzador que recull 753 sentències provinents d'origens diversos. Feta per encàrrec del rei Jaume II, recull màximes de llibres orientals àrabs i hebreus, però també sentències d'autors grecs, llatins i d'origen cristià, i fins i tot proverbis d'origen popular. L'autor va agrupar aquestes dites en capítols temàtics: "De la vida", "De la mort", "De les dones"… el resultat final és un recull de manaments de la vida pràctica i una bona mostra del coneixement que l'experiència i les coses del món atorguen als humans. Jafudà excel.leix a l'hora d'expressar les idees i els pensaments dels antics filòsofs amb molt poques paraules que van directes a l'essència. Potser és per això que el llibre gaudí d'una gran acceptació durant el segle XIV, tant entre la classe aristocràtica com entre les populars.

Aquest volum inclou quinze poemes escollits d'Ausiàs March, versionats al català actual per part de l'escriptor i gran coneixedor de March Josep Piera. És una edició 'bilingüe', amb el text original del poeta de Gandia acarat amb la versió de Piera, de tal manera que permet que quaslevol lector en pugui gaudir.

Escrita segons els patrons literaris de les novel·les de cavalleria, i potser influïda pel "Roman de la Rose", un poema al·legòric sobre l'amor profà que gaudia d'un èxit esclatant en el París de l'època, "Accidents d'amor" té dos protagonistes claríssims, l'Amic i l'Amat, això és, el fidel cristià i Déu. Al seu voltant, hi orbita tota una galàxia de personatges secundaris -els donzells d'amor, el metge d'amor, Vida d'amor, Mort d'amor, Dona d'amor, etcètera-, cadascun dels quals es correspon amb un dels diversos continguts presentats a l'Arbre de Filosofia.

El Desconhort és una composició elegíaca en vers, autobiogràfica, de Ramon Llull en què l'autor, en un moment de crisi personal, i quan és objecte de burles i menyspreus, fa un repàs de la seva vida i constata que no ha assolit el seu objectiu, però decideix perseverar. Llull transmet la desesperació i el desassossec d'algú que ha arribat a un punt madur de la seva vida i veu que no ha aconseguit els seus objectius vitals i dubta de si ja se'n podrà sortir. Malgrat tot, malgrat les llums i ombres, no defalleix i decideix perseverar. En aquest sentit, pot connectar molt bé amb els lectors contemporanis. L'edició és bilingüe, amb el text original de Llull (69 estrofes de 12 versos cadascuna, rimades) acarat amb la traducció en vers de Miquel Desclot, un dels autors més reconeguts i un dels millors traductors del país, que ha fet una feina excepcional, mantenint el metre i la rima. La versió de Desclot és clara i entenedora, i aproparà la figura humana de Llull als lectors, que connectaran amb la seva desesperació i alhora amb la seva força.

El Llibre d'amic e amat és un del textos místics més importants de la literatura europea. És, així mateix, l'obra més coneguda de Ramon Llull. S'hi relata el procés d'unió entre el fidel cristià i Déu. La naturalesa superior d'aquesta unió fa que els homes no disposin de paraules apropiades per descriure-la. Per això els místics en parlen amb termes metafòrics. En els seus versicles això es concreta sobretot en la metàfora de l'amic i de l'amat, en què l'amic és el fidel cristià i l'amat és Déu. Els versicles, o poemes en prosa, breus, sovint d'un gran lirisme, requereixen un esforç d'interpretació. El lector n'ha de llegir un cada dia al llarg de l'any i, a continuació, ha de dedicar la jornada a reflexionar sobre el sentit que s'intueix darrere les paraules. El llenguatge humà no és capaç de descriure'l, i s'ha de recórrer a l'expressió metafòrica. Sebastià Alzamora (Llucmajor, Mallorca, 1972) és un reconegut autor de poesia i narrativa en què ha publicat multitud de textos. Ha rebut diversos premis literaris, entre els quals el Carles Riba de poesia o el Josep Pla i el Sant Jordi de narrativa, i ha estat traduïda al castellà, l'italià, el francès, el portugués, el danès, el polonès i l'anglès. És, també, un reconegut articulista a diversos mitjans de comunicació.

L'Arbre exemplifical és el quinzè dels setze arbres que formen l'Arbre de ciència (1296). Llull hi converteix en narracions literàries, amb una originalitat extraordinària, tot de conceptes científics que ha desenvolupat a les altres parts de l'enciclopèdia que constitueix l'Arbre de ciència. La seva funció és dotar la ciència d'una dimensió literària que la faci apta per a la divulgació, d'una manera amena i lúdica. Llull diu expressament que busca l'amistat de les gents que llegiran el seu llibre. També relaciona clarament aquí la divulgació amb la predicació: els sermons sobre la doctrina es podran enriquir profitosament de materials didàctics gràcies als exemples de l'Arbre. No estem davant d'un repertori tancat d'històries, proverbis, imatges i sentències, sinó d'un instrument intel•lectual que ens ha d'ensenyar a produir aquesta mena recursos a partir de les dades del saber universal. L'Arbre exemplifical consta de set parts (arrels, tronc, branques, rams, flors, fulles i fruits). L'última explica la finalitat de l'acumulació de saber: preparar l'esperit per a l'elevació a la contemplació de Déu. El tractament de les formes literàries breus a l'Arbre exemplifical és la proposta més innovadora, sorprenent i estimulant de la 'nova' literatura de Ramon Llull. 

Fragments escollits de la Crònica de Bernat Desclot (1285) en què es relaten els enfrontaments militars entre França (Felip l'Ardit) i Catalunya (Pere el Gran) conseqüència de les disputes entre ambdós regnes pel control de Sicília. La guerra, sancionada com a croada pel papa francès Martí IV, significa la invasió de Catalunya pels exèrcits dels Anjou i la desfeta d'aquests. Del text, a més del seu valor històric per ser relatat per un testimoni directe, cal destacar-ne l'intrínsec valor literari, la vivesa i mestria en el relat de les accions que en fa una lectura dinàmica i amena. La col•lecció Tast de Clàssics, vol apropar textos clàssics catalans al lector actual amb la seva adaptació al català actual feta per autors de relleu. En aquest cas l'adaptador és Miquel Desclot, poeta, prosista i assagista, a més de traductor de grans noms clàssics de la literatura internacional.

La Disputa, escrita de vers els anys 1417-1418, constitueix una divertida sàtira de la pretesa superioritat humana respecte dels animals. S'hi narra un àgil diàleg entre fra Anselm i l'ase del títol, que posa de manifest el profund escepticisme doctrinal del seu autor. L'obra utilitza diferents gèneres del món literari medieval: l'apòleg, la disputa, la profecia i el relat satírico-còmic, sense oblidar els elements al•legòrics i cavallerescos. Inclou també components autobiogràfics (o que volen semblar-ho) de Turmeda, un frare apòstata que acabà abraçant l'Islam. El resultat és un producte irònic, amb una aparença moralista. És per això que sovint ha estat mal interpretat pels estudiosos del segle XX com a obra d'un autor penedit de la seva deserció religiosa. L'obra no va poder esquivar la censura coetània, fou condemnada per la Inquisició i només en restà la traducció al francès. La versió d'Albert Mestres i Marta Marfany és una traducció de l'original francès. Argument de l'obra L'aventura s'inicia amb un passeig pel bosc, fra Anselm s'adorm mentre les bèsties debaten l'elecció del nou rei. L'assemblea d'animals, que reuneix des dels més nobles (com el lleó i l'elefant) fins als més baixos (el poll, la puça, la lladella) és una metàfora de la societat humana, un tema molt recurrent a la literatura medieval. En arribar a un acord, els animals ho celebren cantant, saltant i provocant un esvalot que desperta Turmeda. El conill el reconeix de la seva vida captiva anterior, i el rei Lleó, després de sentir-ne a parlar, sol•licita la seva compareixença per tal que aquest "fill d'Adam" els esclareixi cert rumor: que considera l'espècie humana superior als animals. I és així com s'inicia el nus de la faula, un diàleg entre el frare i un "ase cap de suro i desgraciat" que contradiu totes les raons de l'home. Fra Anselm s'esforça a pronunciar dinou arguments a favor de la superioritat de la seva espècie enfront de les altres. Exposa amb audàcia i gosadia raons de costums, d'aparença, de virtuts, d'intel•lecte… però no és fins a l'últim i decisiu argument que desarma el seu interlocutor: Déu es va encarnar en home i no en animal. Davant la derrota, el rei reconeix la seva naturalesa inferior i submisa als éssers humans i deixa anar lliure el captiu. L'autor insereix entremig de la trama vuit històries còmiques que ataquen els frares sense pietat i una profecia de caire transcendental i en vers predita pel "reverendíssim" ruc. 

Curial i Güelfa és una novel·la escrita a mitjan segle xv per un autor del qual desconeixem el nom. L'obra narra les aventures cavalleresques i sentimentals de Curial, nascut en una família humil del nord d'Itàlia, que de ben jove se'n va a la cort del marquès de Montferrat. Allà coneix la jove vídua Güelfa, senyora de Milà, que esdevindrà la seva protectora i enamorada. La valentia i habilitat de Curial el converteixen aviat en un cavaller victoriós, sempre al servei de la justícia, que lluitarà al costat del rei Pere II el Gran, i serà honorat per l'emperador d'Alemanya i pel rei de França. Els èxits, però, aniran acompanyats de temptacions amoroses que faran trontollar la relació amb la Güelfa. Lluís Anton Baulenas, Barcelona, 1958. Llicenciat en Filologia Catalana. Novel·lista, dramaturg i traductor. Ha guanyat els principals premis de narrativa catalana: entre d'altres, el Premi Carlemany per "El fil de plata", el Premi Bertrana per "La felicitat", el Premi Ramon Llull amb "Per un sac d'ossos" i el Premi Sant Jordi per "El nas de Mussolini". Ha estat traduït a quinze idiomes.

Nova edició, corregida i augmentada, de la Poesia de Jordi de Sant Jordi, el primer dels grans poetes catalans, predecessor d'Ausiàs March. L'edició de 2011 ja estava exhauria feia temps, i Carles Duarte ha aprofitat l'ocasió per revisar a fons la seva traducció i incorporar un epíleg completament nou. El volum conté el text original de Jordi de Sant Jordi, acarat amb la versió en català actual de Duarte, que ajunta els seus dots de poeta amb els de gran coneixedor de la llengua  antiga. Jordi de Sant Jordi és considerat el primer dels grans poetes catalans, només superat, en la seva època, per Ausiàs March. Entre la seva obra hi trobem textos tan coneguts com la popular "Cançó dels opòsits", musicada per Raimon, o poemes tan famosos com "Desert d'amics, de béns i de senyor" o l'himne d'amor "Jus lo front port vostra bella semblança". La present edició  substitueix l'antiga de 2011, actualment exhaurida (tot i que es manté la numeració original dintre la col·lecció Tast de clàssics).

La Faula de Guillem de Torroella és una història meravellosa ambientada en un univers artúric de color mediterrani. Un matí de Sant Joan, l'escuder Guillem passeja per la Vall de Sóller i ensopega amb un papagai i una balena que el guien a través del mar fins a una illa encantada. Allà hi troba el rei Artús, però aviat descobreix que el monarca mític està pres d'una tristesa profunda que potser només en Guillem pot solucionar. Escrita originalment en vers i en llengua occitana i francesa, aquesta obra és una de les poques mostres conservades de la narrativa occitana de l'època i, a la vegada, una joia que il.lustra la recepció de la matèria de Bretanya a casa nostra, que també trobarem en el Tirant o en Bernat Metge. L'element meravellós i la qualitat de la narració acaben de transformar-la en una obra exquisida i plena de bellesa.

Curial i Güelfa és una novel·la escrita a mitjan segle xv per un autor del qual desconeixem el nom. L'obra narra les aventures cavalleresques i sentimentals de Curial, nascut en una família humil del nord d'Itàlia, que de ben jove se'n va a la cort del marquès de Montferrat. Allà coneix la jove vídua Güelfa, senyora de Milà, que esdevindrà la seva protectora i enamorada. La valentia i habilitat de Curial el converteixen aviat en un cavaller victoriós, sempre al servei de la justícia, que lluitarà al costat del rei Pere II el Gran, i serà honorat per l'emperador d'Alemanya i pel rei de França. Els èxits, però, aniran acompanyats de temptacions amoroses que faran trontollar la relació amb la Güelfa. Lluís Anton Baulenas, Barcelona, 1958. Llicenciat en Filologia Catalana. Novel·lista, dramaturg i traductor. Ha guanyat els principals premis de narrativa catalana: entre d'altres, el Premi Carlemany per "El fil de plata", el Premi Bertrana per "La felicitat", el Premi Ramon Llull amb "Per un sac d'ossos" i el Premi Sant Jordi per "El nas de Mussolini". Ha estat traduït a quinze idiomes.

Muntaner va ser mestre racional i personatge protagonista de la Companyia catalana que va fer estralls a la Romania en els primers anys del segle XIV. Procurador general de Roger de Flor, el cavaller amb el qual comença aquest relat, Ramon Muntaner va saber casar les armes i les lletres, bé que aquestes segones probablement van passar inadvertides per a molts dels que van acompanyar-lo en aquella llarga i treballada a l'Orient. En aquest apassionant episodi de la seva Crònica, el cavaller Ramon Muntaner relata l'anada de l'exèrcit almogàver a l'Imperi Bizantí. Capitanejada per Roger de Flor, la Companyia va partir de Sicília el 1303 per defensar l'Imperi de l'amenaça turca. Amb un estil viu i directe, sap fer-nos sentir propera una de les grans epopeies militars catalanes, les seves intrigues i els seus clarobscurs. Ramon Muntaner, va néixer a Perelada el 1265. Amb diversos càrrec a la cort, va viatjar per tota la Mediterrània al servei de la monarquia catalana. La seva Crònica és un dels monuments literaris alhora que un document històric imprescindible. L'adaptador al català actual, Jordi Llavina (1968), és un destacat poeta, prosista i articulista, premiat en diverses ocasions i amb presència habitual als mitjans de comunicació.

Curial i Güelfa és una novel·la escrita a mitjan segle xv per un autor del qual desconeixem el nom. L'obra narra les aventures cavalleresques i sentimentals de Curial, nascut en una família humil del nord d'Itàlia, que de ben jove se'n va a la cort del marquès de Montferrat. Allà coneix la jove vídua Güelfa, senyora de Milà, que esdevindrà la seva protectora i enamorada. La valentia i habilitat de Curial el converteixen aviat en un cavaller victoriós, sempre al servei de la justícia, que lluitarà al costat del rei Pere II el Gran, i serà honorat per l'emperador d'Alemanya i pel rei de França. Els èxits, però, aniran acompanyats de temptacions amoroses que faran trontollar la relació amb la Güelfa. Lluís Anton Baulenas, Barcelona, 1958. Llicenciat en Filologia Catalana. Novel·lista, dramaturg i traductor. Ha guanyat els principals premis de narrativa catalana: entre d'altres, el Premi Carlemany per "El fil de plata", el Premi Bertrana per "La felicitat", el Premi Ramon Llull amb "Per un sac d'ossos" i el Premi Sant Jordi per "El nas de Mussolini". Ha estat traduït a quinze idiomes.

El somni és una obra complexa i singular, capaç de mirar-se de prop i amb un gran sentit de l'humor els aspectes més prosaics de la vida quotidiana però també d'elevar-se fins a les idees filosòfiques més transcendents. Metge, tancat a la presó per acusacions de malversació i corrupció, comença a somiar i se li presenten el personatge del rei mort recentment, Joan I, i dels personatges mitològics Orfeu i Tirèsies, amb els quals obre un diàleg en què discuteixen des de la immortalitat de l'ànima, d'algunes aficions excessives o dels defectes i virtuts d'homes i dones. Bernat Metge, membre de la Cancelleria i secretari de Joan I i de Martí l'Humà, és considerat el millor prosista català del XIV i una de les plomes més interessants i originals de tota la literatura medieval. El somni conserva, sis segles després, tota la capacitat de sorprendre'ns i de divertir-nos.

Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa és una magnífica obra literària escrita per Cristòfol Despuig el segle XVI. Malgrat la distància que ens en separa, els temes tractats són de plena vigència (la llengua catalana, les relacions amb la Corona Hispànica, les Terres de l'Ebre…), i tenen un innegable interès per a lector d'avui. La versió de Joan Todó, fidel però molt accessible, supera la barrera de la llengua antiga i l'apropa a la nostra sensibilitat moderna, permetent que per primer cop aquesta obra cabdal de la literatura del Renaixament a Catalunya arribi a tots els lectors. L'obra consta de sis col·loquis, dels quals en reproduïm els tres millors. Tots ells diferents, tracten temes que saniran component de forma dialogada entre els tres interlocutors que tracten de temes tan diversos com la llengua catalana, la situació de Catalunya i la Corona d'Argó dins la monarquia Hispànica, o l'activitat política de l'època. El diàleg s'estableix entre ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio, que representa l'autor, i el cavaller valencià Don Pedro, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa. Però l'obra ultrapassa l'àmbit local i tracta d'aspectes dels Països Catalans, de la Corona d'Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l'època. Despuig hi aborda temes tan diversos com l'estructura política de la monarquia espanyola (i la incardinació de Catalunya dins d'aquesta, tot denunciant l'ofensiva dels intel·lectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, aleshores incipient, menystenint els regnes perifèrics), la situació lingüística als Països Catalans, fent una sentida defensa de la llengua catalana, la política eclesiàstica (sense estalviar crítiques a la institució pontifícia), les relacions socials i la representativitat política, o la descripció del recursos naturals de les Terres de l'Ebre i la proposta de projectes de desenvolupament econòmic. Un text més conegut que llegit, per fi a l'abast dels lectors d'avui La millor peça literària del Renaixament català Inclou només els tres col·loquis més amens, l'1, el 2 i el 6. El primer col·loqui és una defensa del català davant de la presencia del castellà a la cort. Un document historiogràfic fonamental. Traducció de Joan Todó, autor molt conegut i un referent a les terres de l'Ebre