Mínima Minor

Negat per qualsevol altra activitat intel·lectual, Mirko Czentovicz va revelar-se des de nen com un geni dels escacs, i ara n'és el campió del món. Però, en un viatge de Nova York a Buenos Aires, li sorgeix un contrincant enigmàtic: el senyor B., un noble vienès que fuig dels nazis. Un dels passatgers del vapor prova d'acostar-se a tots dos personatges, i així, junt amb ell, el lector en descobreix les històries i assiteix a la seva confrontació. En aquesta "Novel·la d'escacs", doncs, se'ns presenta, d'una banda, l'enfrontament de dues naturaleses antagòniques i, de l'altra, la fragilitat i la força de la persona sotmesa a una pressió extraordinària. I tot això, en una història construïda amb art de mestre i amb bones dosis d'intriga. "Les seixanta-quatre caselles i les trenta-dues peces són l'escenari d'un terrible malson que Zweig descriu amb total exactitud i sense concessions". Julià Guillamon, Avui "Novel·la d'escacs, l'últim llibre que escrigué Zweig, és l'exacerbació d'algun dels millors moments de la seva extensa obra". Marc Soler, La Vanguardia "Un text molt intel·ligent. Zweig va ser molt savi en abordar el tema a partir d'una partida d'escacs, perquè ens remet al fet que som éssers pensants i ens porta a preguntar-nos quin ús fem de la nostra intel·ligència". Jordi Bosch "Un relat en el qual els escacs es converteixen en una metàfora de la nostra capacitat per intentar sobreviure quan tot sembla conduir-nos cap a l'aniquilació i/o la bogeria". Ramon Oliver, La Vanguardia "Un singularíssim estudi psicològic sobre el teló de fons de l'Alemanya nazi". Joaquín Aranda, Heraldo de Aragón "Les paraules de Zweig fan especialment bé". Pilar Martín, Levante "Escrit en plena Segona Guerra Mundial i una de les obres mestres d'aquest subgènere literari". Carlos Sala, La Razón "Stefan Zweig ens deixa en aquest relat una exquisida pinzellada del seu art narratiu". Antonio Ortega, Diario de Córdoba "Una bella metàfora sobre la claudicació de la intel·ligència creadora enfront de la força bruta que, fent servir una lògica freda i corretjosa, es converteix en imparable piconadora". Eugenio Fuentes, La Nueva España "És un llibre que representa molt bé la crisi de valors d'una Europa que, just abans de la solució final, veu que els valor que la sustenten no acaben de funcionar. I encara som allà". Iván Morales "Novel·la curta, possiblement una de les millors de la seva creació, en la qual ofereix al lector el seu compromís crític contra el nazisme. Tota una lliçó d'ètica i principis del misteriós personatge, el senyor B.". Francisco Vélez Nieto, ACE Andalucia "Novel·la sobre els escacs? No. Novel·la sobre la tortura, el mal subtil, la vida com un somni, la construcció de vies de fuita vitals, l'observació? Sens dubte. I no arriba al centenar de pàgines". Francisco García Pérez, La Nueva España "Suggeridora metàfora sobre el moment històric i reflexió sobre la validesa del coneixement". Pedro Sorela, Revista de Libros "Zweig narra, en realitat, una història de supervivència". J. Bordes, El Punt Avui "Un relat de cicatrius emocionals i obsessions". Juan Carlos Olivares, Time Out

«Personatges perversos i desafectes, els dels contes de Quim Monzó, dotat jove escriptor català… Monzó ha llegit Kafka… i beu també de la rica tradició del surrealisme espanyol, tant pel seu sentit deliberadament paranoic de l'amenaça en coses aparentment habituals… com per saber mantenir la qualitat de la seva imaginació, intermitentment lírica i visionària». The New York Times, Nova York «Quim Monzó és reconegut com una de les veus més provocatives de l'actual literatura europea… Els contes de Monzó són els millors que s'han produït a Europa en l'última dècada, un sentiment amb el qual els americans coneixedors de la narrativa estrangera hi estaran, sens dubte, d'acord». World Literature Today, Oklahoma

«L'illa de Maians és un excel·lent conjunt de relats, on l'estil de l'escriptor ha trobat definitivament el ritme, la precisió i la mesura… Una veu calculada, sàvia, culta i perfectament divertida». «El Urogallo», Madrid. «Sembla com si Kafka i Borges haguessin estat alegres companys de jocs de Monzó, a classe». «Dagblad», Helsingborg. «Amb aquest tercer volum de narraccions, Monzó aconsegueix el domini total del seu art». «La Vanguardia», Barcelona «Aquests contes són autèntics obres mestres… Innegablement, Quim Monzó és una de les propostes més interessants de l'arbre genealògic de la moderna narrativa europea». «Aftonbladet», Estocolm

Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l'eterna incertesa humana. En "El perquè de tot plegat" els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria. Premi Ciutat de Barcelona 1993 Premi de la Crítica "Serra d'Or" 1994 "Els relats de Monzó no tenen psicologia ni missatge, sinó una força penetrant, un humor arrasador i una solidesa d'ofici excepcional". Hans-Harald Müller, "Frankfurter Rundschau" "Monzó és un escriptor valent, innovador, de vegades salvatge i sempre impertinent". Guillermo Altares, "El País"

"Els detalls d'observació són magnífics. Un gest d'un personatge que tanca una porta metàl·lica, un apunt en tres frases sobre l'ambient d'un bar de poble, donen vida a històries en què l'element metafòric o surrealista ha desplaçat totalment al costumisme. Monzó ordeix les meditacions dels seus personatges a la manera dels apòlegs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pànics.Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. "Guadalajara" no és cap excepció". Julià Guillamon, La Vanguardia "El que Monzó fa no és ficció sinó metaficció, ficció sobre la ficció. Explica històries -amb una nitidesa, un sentit del ritme, una elegància i una capacitat d'evocació magistrals- i alhora les interromp, les analitza i les comenta". Manel Ollé, Avui Premi de la Crítica 'Serra d'Or' 1997

Un acte, en ell mateix reprovable, que repugna a les més íntimes conviccions, pot en determinades circumstàncies treure l'esperit de qui el comet de l'atonia i l'abúlia estèril a la qual semblava definitivament condemnat, i dur-lo a un despertar esplendorós, de plenitud íntima i de reconciliació amb el món. Aquesta és la paradoxa que Zweig ens presenta a "Nit fantàstica", amb la capacitat de penetració psicològica i saviesa narrativa que el van dur a ser un autor universalment estimat. "El lector es troba seduït pel ritme irrefrenable de les eficaces estratègies narratives que construeix Zweig, de la mateixa manera que el narrador es troba immers en un seguit d'esdeveniments que no es poden revelar per no espatllar la felicitat que obté el lector a mesura que va llegint". Ponç Puigdevall, El Punt

Maurici Pla és una veu literària d'una singularitat notable. En aquesta novel·la explora, amb una tècnica paral·lela a la del còmic de línia clara i un humor maliciós i juganer, els límits i el valor de les coses i les relacions humanes, de l'engany, l'estafa i l'estupefacció. Abrigada per una prosa exacta, 'L'alquímia del mercat d'alquímies' destapa l'enganyifa dels balins de plom que tan sovint ens són venuts com perles d'un collaret.

Mil cretins és el nou llibre de relats de Quim Monzó després d'"El millor dels mons". En un pas endavant, Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l'amor. Valent i sense conces­sions, mi­ra a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana. Premi de Narrativa Maria Ángels Anglada 2008

«—No te m'escaparàs. M'hi has de dur. —Però amic meu… —Deixa'm fer. Ja sé que és "perillós"… Potser és això precisament el que m'atreu.» Qui parla d'aquesta manera és Fridolin, un metge vienès jove, feliç i ben acomodat, amb èxit, casat i pare d'una nena, que durant uns carnavals se sent arrossegat cap a un món ignot a mig camí entre el son i la vigília, en el qual, empès pel desig, viurà unes experiències de rara i fascinadora intensitat. Amb una subtilesa fora del comú i unes capacitats descriptives i psicològiques extraordinàriament modernes, Arthur Schnitzler ens porta cap a un terreny ambigu i ambivalent, de màgica ensonyació.

La Irene Wagner du una vida acomodada i sense preocupacions amb el marit i les seves dues filles. Tanmateix, després de vuit anys de matrimoni, els balls, el teatre, l'òpera i altres activitats socials li semblen banals i anodines. Així, més per fantasia novel·lesca que per autèntic desig, comença una relació amb un jove pianista. De sobte, però, una dona la descobreix quan surt del pis del seu amant i la Irene es veu obligada a cedir a un terrible xantatge. El terror que el seu marit l'enxampi i la possibilitat de perdre tot el que posseeix i que, com descobreix ara, s'estima i necessita tant, la sumirà en un malson esgarrifós. Escrita el 1913 i publicada per primer cop gairebé una dècada més tard, "Por" és una de les novel·les curtes més esglaiadores de Stefan Zweig, amb un final tan sorprenent per a la protagonista com per al lector. "Fontcuberta ens serveix la virtuosa prosa de Zweig d'una manera tan vívida que el text rejoveneix i se'ns fa contemporani". Màrius Serra, La Vanguardia "De nou Zweig demostra ésser un lector privilegiat de Dostoievski, i s'immergeix com ben pocs escriptors en la pregonesa psicològica de la seva protagonista, en la infinita i sempre contradictòria complexitat de l'existència i la personalitat humana". Xavier Serrahima, Nació Digital "Això és una novel·la curta, i Zweig excel·leix en aquesta mida: en sap un niu!". Jordi Llavina, El 3 de Vuit

Una estada de dos mesos en una colònia d'artistes a Vermont enfronta en Peter, el narrador d'aquest relat, amb els fantasmes del seu passat: de sobte tot sembla recordar-li la Marcia, la dona que va conèixer trenta anys enrere, quan era un jove artista provant de fer-se un nom a la Gran Poma. El Nadal estrany que van passar plegats, esbrina ara, podria haver-li canviat la vida per sempre més, i la solitud inquietant del fantasmagòric paisatge nevat que l'envolta no fa sinó convidar-lo a revisitar aquells dies de descoberta i abandonament, i a imaginar la vida que no va tenir. A "Marcia de Vermont" Peter Stamm plasma amb la perícia i la precisió que el caracteritzen la dolorosa bretxa entre la realitat viscuda i la fantasia d'allò que podria haver estat que sovint acompanya la maduresa. "Stamm restitueix sentit a les paraules com només ho sap fer el bon escriptor". Martí Bassets, "El Periódico" "L'obra de Peter Stamm és una de les més exquisides i refinades que s'escriuen actualment a Europa". Diego Gándara, "La Razón"

Vet aquí una vegada, al Pol Nord, un caduc patriarca rialler que, per satisfer l'afany consumista dels prea­dults i les preadultes d'arreu del món, subjugava els animals no humans i les criatures màgiques… Quina barbaritat! No cal dir que la literatura i la tradició festives, que tantes bones estones han fet passar a creients, neopagans i neopaganes, també han servit per perpetuar els injustos prejudicis de la nostra societat imperfecta. Afortunadament, i després de segles d'obscurantisme, James Finn Garner ha decidit oferir un servei públic en nom dels ciutadans i ciutadanes de bé reescrivint aquests relats tan familiars per tal de reivindicar també els drets de les persones de neu, dels elfs, dels fantasmes disfuncionals, dels líders sindicalistes no humans, de les joguines pacifistes no sexistes i, fins i tot, dels vegans i les veganes. Sigui quin sigui el teu conte de Nadal preferit, en aquest llibre el trobaràs transformat per deslliurar la nostra consciència social del Fantasma dels Prejudicis Passats i revifar l'autèntic esperit nadalenc. "James Finn Garner ha tunejat relats clàssics d'aquestes festes amb voluntat paròdica, sempre a favor de l'humor i subvertint l'esperit doctrinari. Un antioxidant per al greix d'aquestes festes". Ona Salvans, Núvol "A Contes de Nadal políticament correctes descobrirem cinc relats que ens són desconeguts i que es poden llegir durant tot l'any". Álvaro Muñoz, Llegir en cas d'incendi