El Xicotet Príncep

By Antoine de Saint-Exupéry

El Xicotet Príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944), es va publicar en abril de 1943 tant en anglés com en francés, i prompte va aconseguir fama mundial. Hui és un llibre de culte, considerat entre les deu lectures imprescindibles per a tots. Saint-Exupéry, que va guanyar diversos premis literaris importants a França i va ser pilot militar al començament de la Segona Guerra Mundial, va escriure i va il·lustrar el manuscrit mentre estava exiliat als Estats Units. El Petit Príncep és un conte poètic que va acompanyat d'il·lustracions en aquarel·la del mateix Saint-Exupéry. És la història d'un pilot que es perd en el desert del Sàhara després que el seu avió patisca una avaria, i allí coneix a un petit príncep d»un altre planeta, que li conta les seues aventures i serà el seu amic.

• Language: Català
• Publisher: Edicions Perelló
• Release date: Jan 31, 2024
• ISBN: 9788410227408

Antoine de Saint-Exupéry

Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944), born in Lyons, France, is one of the world’s best loved and widest read writers. His timeless fable, The Little Prince, has sold more than 100 million copies and has been translated into nearly every language. His pilot’s memoir, Wind, Sand and Stars, won the National Book Award and was named the #1 adventure book of all time by Outside magazine and was ranked #3 on National Geographic Adventure’s list of all-time-best exploration books. His other books include Night Flight; Southern Mail; and Airman's Odyssey. A pilot at twenty-six, he was a pioneer of commercial aviation and flew in the Spanish Civil War and World War II. In 1944, while flying a reconnaissance mission for his French air squadron, he disappeared over the Mediterranean.  Stacy Schiff is the Pulitzer Prize–winning author of several bestselling biographies and historical works including, most recently, The Witches: Salem, 1692. In 2018 she was named a Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres by the French Ministry of Culture. Awarded a 2006 Academy Award in Literature from the American Academy of Arts and Letters, she was inducted into the Academy in 2019. Schiff has written for The New Yorker, The New York Times, The Washington Post, The New York Review of Books, The Times Literary Supplement, and The Los Angeles Times, among many other publications. She lives in New York City.

Book preview

El_Petit_Pr_ncep.jpg

Col·lecció dedicada a difondre la nostra llengua, el valencià, mitjançant la publicació d’obres clàssiques de la literatura valenciana, com Cants d’amor, Tirant lo Blanc, Lletres de batalla. Tot obres d’autors valencians: Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Montpalau, entre altres.

També inclou qualsevol títol en valencià i adaptacions a la nostra llengua de llibres reconeguts de la literatura internacional, com El Petit Príncep, entre altres...

Antoine de Saint-Exupéry

El Petit Príncep

© Ed. Perelló, SL, 2024

© Il·lustracions: Antoine de Saint-Exupéry

© Revisió i correcció: Julia Viciana Estévez

Carrer de la Miraculosa, Nº 26 (Valencia)

46009 - Spain

Tlf. ([phone]

e-mail: [e-mail]

http://edperello.es

I.S.B.N.: 978-84-10227-40-8

Fotocopiar aquest llibre o posar-lo en xarxa lliurement sense l’autorització dels editors està penat per la llei.

Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució,

comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada

amb l’autorització dels seus titulars, excepte excepció prevista per la llei.

Dirigisca’s a CEDRE (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org)

si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

A LÉON WERTH

Demane perdó als xiquets per haver dedicat aquest llibre

a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc una altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a xiquets. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt

que la consolen. Si amb totes aquestes excuses no n’hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat sent xiquets. (Però n’hi ha poques que se’n recorden.) Doncs corregeixo la dedicatòria:

A Léon Werth, quan era petit

Capítol i

Quan tenia sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic en un llibre sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. Representava una boa empassant-se una fera. Ací teniu la còpia del dibuix.

El llibre deia: Les boes s’empassen la presa tota sencera, sense mastegar. Després no es poden moure i dormen durant els sis mesos de la digestió.

Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meua banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix.

El meu dibuix número 1. Era així:

Vaig ensenyar la meua obra mestra a les persones grans i els vaig preguntar si el dibuix els feia por.

Em van respondre: Per què hauria de fer por un barret?

El meu dibuix no representava un barret. Representava una boa que digeria un elefant. Aleshores vaig dibuixar l’interior de la boa, perquè les persones grans ho pogueren entendre. Sempre necessiten explicacions. El meu dibuix número 2 era així:

Les persones grans em van aconsellar que deixara estar els dibuixos de boes obertes i tancades i que més valia que m’interessara per la geografia, la història, el càlcul i la gramàtica. Així va ser que vaig abandonar a l’edat de sis anys una magnífica carrera de pintor. M’havia desanimat el fracàs del dibuix número 1 i del dibuix número 2. Les persones grans no entenen mai res, totes soles, i per als xiquets és molt pesat haver-los de donar sempre explicacions i més explicacions.

Per això vaig haver d’escollir un altre ofici i vaig aprendre a pilotar avions. He volat una mica per tot el món. I la geografia, és veritat, m’ha servit moltíssim. Sabia distingir, a la primera ullada, la Xina d’Arizona. És molt útil, si t’has perdut durant la nit.

D’aquesta manera, al llarg de la vida, he tingut un pila de contactes amb una pila de gent seriosa.

He viscut molt entre les persones grans. Les he vistes de molt a prop. Això no ha fet millorar la meua opinió.

Quan en trobava una que em semblava una mica lúcida, hi feia l’experiment del dibuix numero 1, que sempre he conservat. Volia saber si era realment comprensiva. Però sempre em responia: "És un