L’univers és intel·ligent. L’ànima existeix. Misteris quàntics, multivers, entrellaçament, sincronicitat. Més enllà de la materialitat, per a una visió espiritual del cosmos.

By Pablo Montaner

Pàgines 266. Il·lustrades.
Els increïbles descobriments de la física quàntica estan canviant completament els supòsits de la ciència clàssica. Avui la tècnica permet assoliments sorprenents. Per exemple, s'estan realitzant les primeres computadores quàntiques amb capacitats de computació gairebé il·limitades. Alguns donen suport a la possibilitat real de viatjar en el temps. A més d'aquestes innovacions conegudes pel públic en general, hi ha altres menys conegudes però no menys importants. Aquestes són les novetats derivades dels estudis quàntics, entre els quals podem esmentar la "superposició dels estats" i el "col·lapse quàntic".
La "superposició dels estats" confirma que la mateixa partícula es pot trobar simultàniament en dos o més llocs. La teoria del "col·lapse quàntic" confirma que el comportament de la matèria es pot decidir simplement mitjançant l'observació. Aquests no són supòsits, sinó principis verificats experimentalment.
Aquest llibre no només tracta aquestes innovacions, sinó que dóna molt espai a teories més avançades. Són teories anunciades però encara no confirmades. A més, el llibre també avalua les teories més aventurers, sempre que es basin científicament.
Per exemple, el llibre parla del multivers, o teoria dels universos paral·lels, proposat pel físic Hugh Everett. De la mateixa manera, el llibre parla de no-localitat. És un espai psíquic totalment independent de les lleis de la física clàssica. Com a resultat de la no localitat, les partícules elementals, situades a distàncies astronòmiques, es comporten com si fossin una.
Aquest llibre també parla de les últimes investigacions de Roger Penrose, un físic no vinculat a cap religió, i Stuart Hameroff. Segons aquests dos científics, l'ànima existeix i es pot identificar amb fluctuacions quàntiques. Aquestes fluctuacions tenen la capacitat de sobreviure a la mort física del cos.
Si realment les "ànimes" són condensacions de fluctuacions quàntiques, podem formular una pregunta: serà possible concebre instruments que permetin el diàleg amb aquestes fluctuacions?
El llibre exposa la investigació de científics establerts però sense utilitzar cap fórmula matemàtica. Les teories estan exposades de manera senzilla i comprensible per a tothom. D'aquesta manera tothom podrà descobrir els aspectes insospitats de la realitat en què vivim.
És evident que la física quàntica està decretant el final del materialisme i l’inici d’una nova fase cultural, basada en la col·laboració entre esperit i matèria.

• Language: Català
• Publisher: Bruno Del Medico Editore
• Release date: Aug 26, 2019
• ISBN: 9788834175354

Book preview

Bibliography

Pablo Montaner

––––––––

L’univers  és intel·ligent. L’ànima existeix.

Misteris quàntics, multivers, entrellaçament, sincronicitat. Més enllà de la materialitat, per a una visió espiritual del cosmos.

Copyright 2019

Bruno Del Medico Editor

Sabaudia (LT) Itàlia

Comunicacions: [e-mail]

Només italià o anglès, per favor. S'ignoraran altres idiomes.

COM OBTENIR CIESPIES D'AQUEST LLIBRE O E-BOOK

Lloc segur de l'editor: https://www.qbook.it

Tot el catàleg. Preus reduïts. 20 idiomes

Índex del llibre

Índex del llibre

Introducció

Viure a la closca d'una noguera

Què té Hamlet amb Stephen Hawking?

Un autor que representa el seu temps.

Tycho Brahe i la supernova N1572

Disputes astronòmiques

El sistema Ptolemaic

La revolució copernicana

Tycho Brahe i el sistema Ticonian

Thomas Digges i el model heliocèntric

De l’infinito, universo e mondi

Giordano Bruno, filòsof de l'infinit

Giordano Bruno i la seva idea d'infinit

Problemes d'ètica

Els problemes d'un univers infinit

Infinit en un espai finit

Un somni premonitori

El mandala

Jung and the Mandalas

L'ou còsmic

L'ou còsmic i la física actual

La reunió entre Jung i Pauli

El diagrama psíquic de Pauli i Jung

Parlem més sobre Mandala

L’infinit en el finit

El pensament és un finit que conté l'infinit

Pensament Còsmic

La teoria del multivers

La teoria del multivers

La física quàntica és la mare del multivers

Primera fase. Una hendedura

Segona fase. Dues esquerdes

Tercera fase. El paper de l'observador

Quants tipus de multivers existeixen?

El paisatge multiversal (The landscape multiverse)

El multivers quàntic (The quantum multiverse)

El multivers simulat (The simulated multiverse)

L’ultim multivers (The ultimate multiverse)

El brana multivers (The brane multiverse)

Estètica de la ciència

La intel·ligència al centre de l’univers

El paper de l’observador

Una némesi científica

Coincidències sorprenents

El principi antròpic

Naixement i evolució del principi antròpic

L’home està realment al centre de l’univers?

Cooperació en intel·ligència

Creatio ab nihilo

Quines proves tenim sobre la intel·ligència de la Matriu Còsmica?

Però, existeix realment l’univers fet de matèria?

Sense localitat, enredament

Einstein i el principi de localitat

La causalitat és la base de totes les coses?

Enredament quàntic

Tot és un en la dimensió no local

L’ànima existeix

L’agregació de la matèria

La matèria s’agrega en formes coherents i finalitzades

Tota agregació prové d’un projecte

Ambients quàntics

Què ens fa conscients?

La física quàntica i l’ànima

Collapse d’ones quàntiques

Neurones similars al qubit

Àngels, dimonis i ànimes dels morts

Inconscient i arquetips col·lectius

Les estranyes coincidències

Accepta el repte

Meditació i oració

Apèndix 1. Hamlet

Els personatges

La trama de la tragèdia

Bibliography

Introducció

Els increïbles descobriments de la física quàntica estan canviant completament els supòsits de la ciència clàssica. Avui la tècnica permet assoliments sorprenents. Per exemple, s'estan realitzant les primeres computadores quàntiques amb capacitats de computació gairebé il·limitades. Alguns donen suport a la possibilitat real de viatjar en el temps. A més d'aquestes innovacions conegudes pel públic en general, hi ha altres menys conegudes però no menys importants. Aquestes són les novetats derivades dels estudis quàntics, entre els quals podem esmentar la superposició dels estats i el col·lapse quàntic.

La superposició dels estats confirma que la mateixa partícula es pot trobar simultàniament en dos o més llocs. La teoria del col·lapse quàntic confirma que el comportament de la matèria es pot decidir simplement mitjançant l'observació. Aquests no són supòsits, sinó principis verificats experimentalment.

Aquest llibre no només tracta aquestes innovacions, sinó que dóna molt espai a teories més avançades. Són teories anunciades però encara no confirmades. A més, el llibre també avalua les teories més aventurers, sempre que es basin científicament.

Per exemple, el llibre parla del multivers, o teoria dels universos paral·lels, proposat pel físic Hugh Everett. De la mateixa manera, el llibre parla de no-localitat. És un espai psíquic totalment independent de les lleis de la física clàssica. Com a resultat de la no localitat, les partícules elementals, situades a distàncies astronòmiques, es comporten com si fossin una.

Aquest llibre també parla de les últimes investigacions de Roger Penrose, un físic no vinculat a cap religió, i Stuart Hameroff. Segons aquests dos científics, l'ànima existeix i es pot identificar amb fluctuacions quàntiques. Aquestes fluctuacions tenen la capacitat de sobreviure a la mort física del cos.

Si realment les ànimes són condensacions de fluctuacions quàntiques, podem formular una pregunta: serà possible concebre instruments que permetin el diàleg amb aquestes fluctuacions?

El llibre exposa la investigació de científics establerts però sense utilitzar cap fórmula matemàtica. Les teories estan exposades de manera senzilla i comprensible per a tothom. D'aquesta manera tothom podrà descobrir els aspectes insospitats de la realitat en què vivim.

És evident que la física quàntica està decretant el final del materialisme i l’inici d’una nova fase cultural, basada en la col·laboració entre esperit i matèria.

Viure a la closca d'una noguera

El meu objectiu és senzill. És la comprensió completa de l'univers. Vull entendre

per què l’univers es fa tal com és

i per què existeix realment.

(Stephen Hawking, astrofísic)

Què té Hamlet amb Stephen Hawking?

El 14 de març de 2018, a Cambridge, un dels científics més famosos del nostre temps, l'astrofísic Stephen Hawking, va morir. Els seus interessos van variar sobre vastes àrees de coneixement. Per exemple, va realitzar estudis científics sobre les alineacions astronòmiques de Stonehenge.

Hawking també va ser un comunicador molt valuós. El seu treball més famós, el llibre Una breu història del temps, es va publicar el 1988 i ha venut més de deu milions de còpies a tot el món.

El 2001 Hawking va llançar un altre èxit, The Universe in a Nutshell. El títol és bastant original per no despertar la curiositat. De fet, la referència a la closca de la noguera no s'explica a la introducció. Només podem trobar una referència al començament del tercer capítol. Aquí teniu una cita de Hamlet de Shakespeare:

Oh, Déu, puc Viure a la closca d'una noguera i comptar-me un rei de l'espai infinit.

(Hamlet, Acte II)

Hawking és un home de gran cultura. Hi ha una raó específica per la qual va decidir triar aquesta frase. Aquest capítol pretén explicar el motiu d’aquesta elecció. A partir d’aquesta cita, podrem entendre els temes tractats a continuació.

Un autor que representa el seu temps.

William Shakespeare va viure entre el 1564 i el 1616. Va produir moltes obres. Entre aquestes obres, el més famós és sens dubte el Hamlet, que Shakespeare va escriure entre el 1600 i el 1602.

Hamlet és una tragèdia i relata alguns esdeveniments aparentment fantàstics que, no obstant, poden relacionar-se amb el context polític i cultural del moment. De fet, Shakespeare omple la narrativa amb implicacions. En conseqüència, el contingut de l'obra es pot avaluar a diferents nivells. Podem distingir el nivell narratiu i el nivell històric. Però també hi ha un tercer nivell. Això es pot considerar com la transposició de les opinions de l’autor en relació amb la fermentació cultural de l’època.

Els tres nivells es resumeixen al diagrama adjunt. El coneixement de la trama detallada de Hamlet no és essencial per entendre les diferents interpretacions. Podem recordar breument que un dels personatges principals és el rei Claudio. Claudio es va casar amb Gertrude, la vídua del difunt rei Hamlet. Per cert, Gertrude és la mare del príncep Hamlet. (Curiosament, el jove príncep té el mateix nom que el seu pare).

El fantasma del rei mort apareix al seu fill Hamlet i revela el secret de la seva mort. Afirma haver estat assassinat per Claudio. Claudio va cometre el crim per usurpar el regne i casar-se amb Gertrudis. Qualsevol que vulgui pot trobar un resum de la trama a l’Apèndix.

En la narració, les vicissituds d'un caràcter negatiu, el rei Claudio, assassí i usurpador, s'entrellacen amb els de la víctima, el príncep Hamlet.

El príncep, tot i que té raó, ha de fingir estar boig per evitar altres accions negatives de Cladio. Shakespeare fa que l'esquema bo-dolent s’apropa a les seves connexions culturals i les disputes científiques que l’impliquen. Ell atribueix al astrònom Tycho Brahe el paper del vilà, representat pel rei Claudio.

––––––––

Figura 1: Stephen Hawking el dia del seu primer matrimoni el 1963 amb Jane Wilde. Poc després va ser atret per la malaltia que el va obligar a viure en cadira de rodes.

En canvi, el príncep Hamlet interpreta el paper del bé. En la trama subjacent de Shakespeare, però, el bé és un altre astrònom, Thomas Digges.

Evidentment, els dos astrònoms van donar suport a diferents teories i Shakespeare va acordar decididament amb un dels dos, és a dir, amb Digges.

Això significa que Sakespaere va estar d’acord amb la tesi de Copernic sobre la posició de la Terra a l’univers, recolzada per Digges. Aquesta tesi va ser el contrari al suportat per Brahe, d'orientació Ptolemaica.

La tesi de Copernic preveia que la Terra girava al voltant del Sol, mentre que la Ptolemaica preveia, al contrari, que el Sol es girava al voltant de la Terra.

Nivells interpretatius de Hamlet de Shakespeare

Rei Claudio

Nivell narratiu. El fantasma del pare d'Hamlet revela que Claudio el va matar per robar el tron ​​i casar-se amb la vídua reina Gertrude.

Nivell històric. Claudio s'identifica amb Federico II (1534-1588) que era rei de Danimara i Noruega. Quan l'astrònom Tycho Brahe es fa famós, Claudio li dóna una illa situada a prop del castell d'Elsinore.

Nivell al·lusiu. El rei Claudio representa la tesi de Ptolemaic, amb el suport de Tycho Brahe. Aquesta tesi situa la Terra al centre de l'univers. Shakespeare no aprova aquesta tesi.

Rosencrantz i Guildenstern

Nivell narratiu. Són amics de Hamlet. Claudio els convoca i els assigna la tasca d'investigar la bogeria de Hamlet.

Nivell històric. Entre els avantpassats de Tycho Brahe apareixen dos cognoms pràcticament iguals.

Nivell al·lusiu. Els dos personatges accepten la tasca de convèncer Hamlet, però no poden: representen la ciència tradicional que continua donant suport a la tesi de Ptolomeu, però que està a punt de ser suplantada per la tesi de Copernic.

Reina Gertrude

Nivell narratiu. Esposa del difunt rei Hamlet. Immediatament després de la mort del seu marit, va acceptar casar-se amb Claudio.

Nivell històric. Gertrude és la reina Sofia, esposa de Frederick II i mare de Christian IV.

Nivell al·lusiu. Probablement hi va haver una relació romàntica entre Sofia i Tycho. Això uneix les tesis Ptolomeiques de Tycho encara més a l’establiment dominant en aquest període històric.

Bernardo

Nivell narratiu. En el primer acte de la tragèdia, Bernard esmenta una estrella que va aparèixer al cel i va portar la desgràcia.

Nivell històric. Aquesta estrella seria la supernova que va aparèixer als cels d’Europa el 1572 i va ser descrita per Tychio Brahe.

Nivell al·lusiu. La nova estrella anuncia desgràcies perquè coincideix amb l'aparició del fantasma del difunt rei Hamlet.

Príncep Hamlet

Nivell narratiu. El fantasma del seu pare revela el crim comesu per Claudio.

Nivell històric. El príncep Hamlet s'identifica amb el rei Cristià IV. Quan puja al tron, Christian comença un judici contra Tycho Brahe i l'obliga a emigrar a Praga. Cristiano probablement vulgui venjar-se de la relació de Tycho amb la seva mare Sofia.

Nivell al·lusiu. Hamlet representa la tesi recolzada per Thomas Digges. Digges dóna suport al model de l'univers proposat per Copèrnic. En aquest model, el Sol està al centre de l'univers.

Copèrnic redueix el paper de la Terra que ja no està al centre de tot. Però Hamlet no considera que aquesta degradació sigui important. Se sent feliç fins i tot de viure a la closca d'un cacauet.

Tycho Brahe i la supernova N1572

Tycho Brahe era un jove brillant. El 1572, als 27 anys, va guanyar fama internacional en descriure l'explosió d'una supernova. Avui identificem aquest esdeveniment astronòmic amb les inicials N1572 o amb el nom Eta-Cassiopeiae B, la supernova de Tycho.

Als ulls dels no iniciats, una supernova s'assembla a una nova estrella molt lluminosa que apareix de sobte al cel. En l'època de Tycho, l'aparició de nous objectes celestes va ser una font de gran preocupació, ja que aquest fenomen es va interpretar com un presumpte presagi. De fet, Shakespeare posa aquest esdeveniment al principi de Hamlet, com per anunciar la tragèdia dels fets narrats a continuació.

En el