Maleït Pitàgores

By Núria Soler

Aella, filla de Bastian, un dels homes més importants de la Magna Grècia, és una adolescent molt diferent a les altres noies. En comptes de portar vestits i comportar-se com ho fan la majoria de les nenes de la seva edat, a ella li agrada vestir i comportar-se com un noi i, juntament amb els seus germans, seguir atentament les lliçons del gran matemàtic Pitàgores i de la seva escola. Tanmateix, quan Aella compleix tretze anys, el seu pare s'adona que seguint aquest camí no trobarà mai amb qui casar-la. És per aquest motiu que li ordena a l'Angelena, una de les seves esclaves, que a partir d'aquell moment s'encarregui de ensenyar-li tot el que ha d'aprendre una bona esposa, Aella es nega però l'amor arriba inesperadament.

• Language: Català
• Publisher: Ediciones Oblicuas
• Release date: Oct 25, 2015
• ISBN: 9788416341979

Book preview

Aella, filla de Bastian, un dels homes més importants de la Magna Grècia, és una adolescent molt diferent a les altres noies. En comptes de portar vestits i comportar-se com ho fan la majoria de les nenes de la seva edat, a ella li agrada vestir i comportar-se com un noi i, juntament amb els seus germans, seguir atentament les lliçons del gran matemàtic Pitàgores i de la seva escola. Tanmateix, quan Aella compleix tretze anys, el seu pare s’adona que seguint aquest camí no trobarà mai amb qui casar-la. És per aquest motiu que li ordena a l’Angelena, una de les seves esclaves, que a partir d’aquell moment s’encarregui de ensenyar-li tot el que ha d’aprendre una bona esposa, Aella es nega però l’amor arriba inesperadament.

Maleït Pitàgores

Núria Soler

www.edicionesoblicuas.com

Maleït Pitàgores

© 2015, Núria Soler

© 2015, Ediciones Oblicuas

EDITORES DEL DESASTRE, S.L.

c/ Lluís Companys nº 3, 3º 2ª

08870 Sitges (Barcelona)

[e-mail]

ISBN edición ebook: 978-84-16341-97-9

ISBN edición papel: 978-84-16341-96-2

Primera edición: octubre de 2015

Diseño y maquetación: Dondesea, servicios editoriales

Ilustración de cubierta: Adrià Turina

Queda prohibida la reproducción total o parcial de cualquier parte de este libro, incluido el diseño de la cubierta, así como su almacenamiento, transmisión o tratamiento por ningún medio, sea electrónico, mecánico, químico, óptico, de grabación o de fotocopia, sin el permiso previo por escrito de EDITORES DEL DESASTRE, S.L.

www.edicionesoblicuas.com

Als meus fills: Anna, Víctor, Marc i Ferran

1

Aquella nit no vàrem dormir gaire, el sol encara no havia sortit i ja sentia com Aella passejava per la seva habitació, nerviosa i impacient; per fi havia arribat el gran dia.

Em dic Angelena, visc a Crotona a la Magna Grècia i sóc l’acompanyant d’Aella, que va néixer fa quinze anys; la seva mare va morir quan ella va veure la llum i jo, que també acabava de perdre el meu fill de tres mesos que va morir de febres, em vaig convertir en la seva dida i mare adoptiva.

Llavors ja tenia vint anys i en feia deu que Bastian, el pare d’Aella, m’havia comprat, i així, als deu anys, vaig convertir-me en l’esclava preferida d’Arquetà, aquella dona meravellosa que acabava de casar-se amb Bastian i que va ser durant molt de temps la meva senyora, però, sobretot, i crec que no m’equivoco, la meva amiga.

Amb goig vaig veure néixer els germans d’Aella: primer va ser Teodosi, de vint-i-quatre anys; dos anys desprès va néixer Alekos i més tard el petit Pasha; molt poc temps desprès Arquetà tornava a estar embarassada però des del primer dia mals presagis van acompanyar-la, la seva salut empitjorava cada dia que passava. Bastian, que, com bon comerciant, era supersticiós, creia que els Déus no havien beneït aquella nova vida i que el seu naixement ens portaria set anys de mala sort.

No vàrem haver d’esperar gaire: Arquetà va estar dos dies de part i finalment va néixer Aella. Era tan petita que podíem agafar-la amb una sola mà, però la seva mare, esgotada per l’esforç, va morir l’endemà. Bastian, desesperat per la mort de la seva estimada, es va desentendre de la nena i sempre la va considerar culpable del trist final de la seva esposa.

Així que jo em vaig convertir amb la seva mare, dida, protectora, esclava, confident i amiga.

No sé si van ser set els anys de mala sort augurats per Bastian, però els anys següents les collites de blat van ser dolentes i escasses de manera que Bastian va haver de deixar la comoditat de la seva casa de Crotona i viatjar per les colònies gregues del mediterrani comprant i intercanviant mercaderies. Abans de partir va encomanar l’educació dels seus fills al savi Paidagos, i a mi el funcionament de la casa.

Paidagos va educar per igual tots els fills de Bastian, inclosa Aella, que aviat va destacar per la seva facilitat pel càlcul i la lectura.

Va donar la casualitat que per aquell temps Pitàgores es va instal·lar a Crotona, on va fundar la seva escola de filosofia i matemàtiques. Paidagos va ser dels primers interessats en seguir els ensenyaments del mestre, així que sovint els parlava de l’escola i dels seus principis. Teodosi, per ser el més gran, l’acompanyava algunes vegades i també estava força interessat en la seva forma de veure els nombres i de relacionar-los amb objectes geomètrics: els nombres triangulars, el nombres quadrats i tota una sèrie d’idees innovadores sobre les propietats dels triangles.

En canvi el seu germà Alekos estava molt més interessat en el misticisme i els cultes ocults de l’escola, especialment el culte a la bellesa, a la puresa de l’ànima i la seva reencarnació.

La vida va transcórrer durant aquests anys entre les absències del pare, els ensenyaments de Paidagos i la meva preocupació per la salut i el benestar de tota la família.

Bastian va consentir que Aella fos criada igual que els seus germans malgrat ser una nena; moltes vegades va ser criticat pels seus amics comerciants, que consideraven que les nenes havien de ser educades per ser esposes i mares i que llegir i escriure era una activitat només reservada als homes, però Bastian no volia sentir parlar de la seva filla petita i preferia que estigués amb els seus germans, en part perquè no sabia què fer amb ella. Finalment va escoltar els seus consells i va decidir que el dia que fes tretze anys m’encarregués de la seva preparació pel matrimoni.

Una nit d’estiu, entre viatge i viatge, mentre estava gaudint de la frescor de l’ambient entre els tarongers de l’hort de la casa, Bastian se’m va acostar:

—Angelena, hem de parlar de la meva filla.

El cor em va fer un salt de l’espant que em va donar, la seva veu havia ressonat com un tro i tots els mals presagis van passar un darrere l’altre pel meu cap. Déu meu, què voldrà ara? Aella havia estat tots aquells anys sense pare i sentint-se culpable de la mort de la seva mare, però havia estat feliç envoltada dels seus germans, que sempre l’havien protegida i estimada.

—Digui, senyor —li vaig contestar amb un fil de veu que quasi no em vaig ni sentir.

—Ha arribat