Fonts Històriques Valencianes

Les fonts per a l'estudi de Sueca a la baixa Edat Mitjana no són seriades fins el 1457, any al qual correspon el primer llibre del justícia conservat. No és fins aquest primer registre que trobem una seqüència documental amb certa continuïtat en el temps i produïda per les mateixes autoritats municipals. D'aquesta manera, s'afegeix una nova edició d'aquest tipus documental als apareguts anteriorment en aquesta mateixa sèrie. El present volum permet comprovar com, en una població senyorial i en ple segle XV, les característiques d'aquesta mena de document reprodueixen les que ja presentaven els llibres corresponents a ciutats i viles reials dels primers moments de la fundació del regne de València, amb tota la mateixa varietat de tipologies documentals i de riquesa per a la seua utilització com a font històrica per a la vida social i econòmica d'una comunitat rural.

La guerra de la Unión ha sido secularmente un episodio muy mal conocido de la historia del reino de Valencia, que se mantenía en sombras, erróneamente interpretado por asimilación a las Uniones aragonesas, aun así de carácter bastante diferente. La colección documental que ahora se publica, tiene su origen en la tesis doctoral del autor, investigación pionera que estableció el carácter propio de este movimiento político, el de mayor relevo ?y gravedad? en el País Valenciano medieval. Los documentos de la mencionada tesis doctoral, con alguna supresión, y sustancialmente incrementados por la incorporación de nuevos textos provenientes de la investigación posterior al Archivo de la Corona de Aragón, forman una compilación de 184 piezas, que alcanzan un segmento cronológico entre los años 1345 y 1356, dividido, de acuerdo con las fases significativas en el curso de la revuelta, en nuevo capítulos.

Aquest volum és la segona edició, corregida i augmentada, de les 'Inscripcions romanes de Valentia i el seu territori', que incloïa les actuals comarques de l'Horta i la Ribera situada al nord del riu Xúquer. Cronològicament abasta el període que va des de l'inici de la romanització fins a la dominació musulmana. Des del punt de vista dels materials, inclou totes les inscripcions romanes, diversos 'instrumenta' i algunes inscripcions cristianes. El corpus es basa tant en la consulta d'una bibliografia pràcticament exhaustiva, incloent-hi manuscrits poc aprofitats, com en la revisió autòpica de tots els materials conservats. Les fotografies i els dibuixos, disposats junt a la transcripció i als comentaris, contribueixen a una millor comprensió de tot allò esposat. Així mateix, els mapes, gràfics i índexs faciliten la consulta del corpus d'inscripcions.

L'any 1344 es promulgaven les Ordinacions fetes per lo molt alt senyor en Pere terç, rey d'Aragó, amb les quals es regulava el funcionament de tots els oficials reials. En realitat es tractava de la traducció catalana de les Leges palatinae, que el mateix monarca va revisar i corregir. Al segle XVIII, el manuscrit s'envià des de l'Arxiu Reial de Barcelona a la cort de Madrid, i restà desaparegut fins que fou localitzat, ja al segle XX, en la Universitat de València. Fins ara, les úniques edicions modernes s'havien fet a partir d'una còpia del Set-cents. Afortunadament, l'edició que ara es publica recull íntegre el text de les Ordinacions i el protocol de la coronació utilitzant l'original del segle XIV, amb la identificació de les correccions i esmenes efectuades pel rei i un estudi introductori on es reconstrueix la història completa del manuscrit.

La documentación sobre el noble Hug de Cardona, señor del Real y Beniopa, alquerías de la huerta de Gandia, ha sido localizada y editada después de una exhaustiva búsqueda en varios archivos, fundamentalmente en el Archivo del Reino de València, el Archivo Histórico Nacional y el Archivo de Protocolos Notariales del Patriarca de València. En conjunto, se recogen 357 piezas documentales que abarcan buena parte del siglo xv, aproximadamente la mitad de las cuales se publican en este primer volumen de la obra. Se trata, pues, de una aportación de relieve para el conocimiento de la historia social de la nobleza valenciana en una época -el siglo XV- llena de significaciones, pero también por la historia del derecho, debido a la rica información sobre pleitos, sentencias y otras actuaciones judiciales en el marco del régimen foral vigente hasta la Nueva Planta.

En esta parte de su Crónica, editada el 1564, Martí de Viciana, doctorado en Derecho en Valencia, notario de la corte del alcalde y justicia de Burriana, elabora una descripción topográfica de las poblaciones valencianas. El historiador escribió su obra en catalán, pese a que la publicó en castellano. Se trata de uno de los testigos más importantes de la época de las Germanías.

Entre la prosa memorialista escrita en catalán durante la Época Moderna, el «Dietari» de padre Pere Joan Porcar tiene un lugar relevante, tanto por su alcance cronológico -unas cuatro décadas a caballo de los siglos XVI y XVII- y las informaciones que aporta sobre las vicisitudes históricas de la ciudad y el reino, como por los datos que abastece sobre la lengua empleada entonces. Encontramos un corpus impagable de noticias sobre el mundo eclesiástico, costumbres, rumores, abusos de poder, hechos luctuosos, pasquines, conflictos sobre preeminencias y varias celebraciones. En definitiva, se trata de una compilación de hechos diarios o acontecimientos, más o menos importantes, heterogéneos, a veces anecdóticos, que generaba una sociedad valenciana, un sociedad regresiva, subalterna y deprimida, pero que a la vez mantiene su identidad particular dentro de la Monarquía Hispánica.

Aquesta crònica i dietari, que és ambdues coses, ha estat considerada una de les més interessants del segle XV valencià. El segle d'or de la literatura no va ser, tanmateix, una època que produís obres historiogràfiques de gran alçada en la Corona d'Aragó, contràriament al que havia succeït en la centúria anterior. En aquest context, encara adquireix més relleu, ja que es tracta d'una crònica general dels reis d'Aragó i, amb una intencionalitat especial, dels monarques de la dinastia Trastàmara del segle XV, però alhora és també un dietari de la ciutat de València. L'autor, un escriptor eclesiàstic, se centra en els regnats d'Alfons el Magnànim i de Joan II, i aporta una font abundosa d'informacions, sovint acolorides i sorprenents, sobre la vida quotidiana de la ciutat de València en un dels moments més brillants de la seua història.

Este manuscrito es un borrador donde se registraban, antes de pasarse a limpio al libro de la corte del justicia, los clamores, es decir, las demandas, denuncias, querellas o reclamaciones judiciales, que se presentaban ante este magistrado local. También se anotaban las declaraciones de testigos, ciertos documentos de compra-venta y otras diligencias que documentan la vida cotidiana de una villa de colonización como la Alcoi del siglo XIII. A pesar de su aspecto fragmentario y desorganizado, la antigüedad y las informaciones que proporciona el documento lo convierten en una fuente excepcional para conocer la sociedad valenciana al día siguiente mismo de la conquista de Jaume I. El texto está escrito en romance -catalán y aragonés- y en latín, sin que ningún criterio determine el uso de una u otra lengua, incluso con interferencias en un mismo escribano.

Este manuscrito fue copiado por Nadal Yvanyes, monje cartujo del monasterio de Valldecrist, a mediados del siglo XV. Se trata de una obra miscelánea destinada a recoger todas las oraciones que necesitaban los monjes de la Cartuja. Un libro susceptible de ser utilizado en cualquier momento y lugar, con objeto de poder cumplir las obligaciones litúrgicas allá dónde los monjes pudieran encontrarse.

Aquest volum recull el registre de cartes i lletres de canvi enviades pel mercader valencià Francés Crespo. Es tracta d?un manuscrit, conservat a l?Arxiu del Regne de València, de 209 fulls, que inclouen 215 cartes mercantils de tipologia diversa i d?una perfecta ordenació cronològica, a més de les còpies de nombroses lletres de canvi, emeses o retornades de diverses ciutats. Aquests documents, amb una cronologia que abasta des de l?any 1585 fins al 1601, presenten una variada tipologia, que inclou cartes familiars, cartes d?avís, certificacions fiscals, cartes d?indemnitat i un recull de missives de relació amb corresponsals i altres mercaders establerts en nombroses places comercials i financeres. Una bona base, doncs, per endinsar-se en el món familiar i en els afers professionals dels mercaders de l?època moderna.

La conquesta de Nàpols per part del rei Alfons el Magnànim va suposar el principal èxit militar de la Corona d'Aragó durant el segle XV i la conversió de la cort reial en una de les principals seus intel·lectuals de l'humanisme renaixentista. Aquesta conquesta va suposar també la reacció adversa del papat i la corona francesa. Per defensar els seus drets, el Magnànim va encarregar, entre altres obres, la redacció de la 'Descendentia regum Sicilie', obra del notari valencià Pau Rossell, en la qual es combinava el gènere historiogràfic amb el diplomàtic per a recordar la història dels reis de Sicília i afegir-hi la documentació reial, creant així una obra única que defensava els interessos del Magnànim sobre la Sicília continental. El text es manté en cinc manuscrits que es conserven a Palerm, Nàpols, Roma, Poblet i València. Aquest darrer, el més antic, inclou una il·luminació de l'arbre genealògic del rei feta per Lleonard Crespí. Es presenta ací la primera edició del text, feta de forma crítica a partir dels cinc manuscrits i amb traducció catalana anotada. També s'inclou la il·luminació de Crespí i l'explicació pertinent.

Aquest volum, escrit per l'eclesiàstic Joan Binimelis (1538/9-1616), constitueix la primera edició crítica del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca en la versió catalana que, com és sabut, és l'original. Sens dubte, aquesta part de l'obra, dedicada a la descripció geogràfica de Mallorca i de caràcter autònom respecte a la narració històrica i cronística, representa l'aportació més original de l'autor i la que manté més vigència i interès avui dia, tant per la modernitat del seu plantejament, com per la diversitat dels aspectes que són objecte de la seua metòdica atenció: situació geogràfica, afrontacions, proveïment d'aigua, cales i aptesa per a desembarcaments, cabuda i possibilitats d'ancoratge, demografia, dades econòmiques -produccions agrícoles i ramaderes--, dades històriques, règim jurídic, institucions, monuments i d'altres informacions rellevants de les poblacions illenques.

Els anomenats «successos de Polinyà» foren un dels episodis històrics més desconeguts i tèrbols de la baronia de Corbera: la resistència de les autoritats locals, vassalls del duc de Gandia, a l'oficial enviat pel virrei per capturar uns bandolers condemnats a mort. Aquesta obra recull la documentació produïda per aquests fets, així com les posteriors denúncies que es presentaren.

Els llibres on apareixen registrats els acords presos en les reunions del consell municipal representen una de les fonts històriques més importants entre les conservades als arxius municipals, ja que constitueixen l'eix de la vida administrativa del municipi. Amb la present edició, que vol tenir continuïtat en els propers anys, afegim a aquest grup els llibres conservats a l'Arxiu Municipal de Castelló, on la sèrie comença amb el volum corresponent a 1374-1375, i des d'aquesta data té una notable continuïtat, si bé no s'han conservat els llibres corresponents a tots els exercicis. El projecte té l'objectiu de publicar en successius volums els registres de consell de la vila de Castelló corresponents al període medieval. En aquest volum comença la sèrie amb els quatre primers llibres de consells conservats a l'Arxiu Municipal de Castelló, corresponents als exercicis de 1374-1375, 1378-1379, 1380-1381 i 1382-1383.

Aquest volum conté la documentació generada pel notari Miquel Llagària, una activitat que es prolongà durant vint anys, des de la dècada de 1540 fins a l'any 1561. Procedent de Xàtiva, s'establí a Sueca, una comunitat rural de l'orde de Montesa que vivia un moment d'expansió agrària. A través d'aquestes actes es pot seguir la vida quotidiana d'una població formada sobretot per llauradors. Tota la vida social i econòmica de les famílies camperoles es reflecteix en els registres notarials, des dels capítols matrimonials fins als testaments i inventaris post mortem, passant per les compravendes, les cessions, l'endeutament o les procuradories. Fins i tot les actuacions del govern local de Sueca i les de la senyoria han deixat un rastre documental que inclou la recaptació d'impostos com la peita o el sequiatge i l'arrendament de drets senyorials, com ara el molí o la carnisseria.

La gran majoria de la documentació valenciana del segle XIII, com a tot arreu, va ser escrita en la llengua de les elits: el llatí. Tanmateix, l'ús de les llengües romàniques va anar introduint-se en els escrits, sobretot en l'administració municipal, en bona mesura per iniciativa del mateix Jaume I. En aquesta obra es transcriuen 185 documents escrits al regne de València en català entre els anys 1265 i 1399 i conservats en diversos arxius, entre els quals destaquen l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona i l'Arxiu Històric Nacional de Madrid. La majoria estan datats a la ciutat de València i destaquen també els redactats a les viles del nord, des de Castelló fins a Morella. Es tracta, doncs, d'una edició que no sols té un evident interès historiogràfic, sinó que aporta materials primerencs per a conèixer la història de la llengua a l'inici de la repoblació del nou regne.

Aquest és el primer volum d'una obra que, de manera novedosa, edita exhaustivament les cartes de població valencianes dels segles XVI-XVIII. Les cartes pobles són els documents que utilitzà el poder feudal (monarquia, noblesa laica i eclesiàstica) per a dirigir els processos de repoblament i colonització. Durant el temps de les conquestes medievals de les terres d'Al-Àndalus foren un instrument usual en el marc del que anomenem la repoblació dels segles XII al XIV, i el mateix tornà a passar en un episodi crucial i traumàtic com l'expulsió dels moriscos valencians al principi del segle XVII. Però cal tenir en compte que també foren utilitzades per la noblesa o la corona al llarg dels segles en processos més locals de fundació de noves viles i localitats, de la posada en explotació de zones no cultivades fins aleshores i, en general, per regular o modificar les condicions de poblament dels vassalls d'una senyoria concreta.

A l'inici de l'any 1413 la ciutat de València començava les gestions per a l'organització de l'entrada triomfal de Ferran d'Antequera com a rei acabat d'entronitzar arran del Compromís de Casp. Resultat d'aquella activitat és el llibre que ací es transcriu, on s'anoten les despeses generades per les festes que la ciutat va dedicar a solemnitzar la visita reial. Es tracta d'un gruixut volum, conservat a l'Arxiu Municipal de València, dedicat íntegrament als afers de la recepció del rei i de la seua família. Aquest llibre de comptes presenta una ordenació senzilla però minuciosa, que segueix dia a dia les despeses en salaris dels artesans que treballaven en els decorats, carros triomfals o vestuari, que permet aproximacions tant al món artesanal d'una gran urbs medieval, com a qüestions de simbolisme polític i de protocol, i a l'evolució mateixa de les arts escèniques.

Aquest volum és la segona aportació al projecte d'edició de les actes municipals o llibres de consells de la ciutat de Castelló a l'època baixmedieval i comprèn els manuscrits conservats dels exercicis de 1384-1385, 1385-1386, 1386-1387 i 1389-1390. Es tracta d'una documentació oficial dels municipis baixmedievals que en aquests anys sempre apareix dividida en dues parts. En la primera hi ha les actes municipals de les reunions del justícia, jurats i consellers de la vila al llarg del any, amb un contingut molt divers sobre acords presos, debats sobre la vida quotidiana a la vila, notícies d'esdeveniments com ara els funerals per la mort del rei Pere el Cerimoniós, i també sobre la gestió econòmica del municipi. La segona és la comptabilitat oficial del consell municipal durant l'any de la seua gestió, com a prova i garantia de la bona despesa pública feta pels oficials locals.

El període d'aquest recull documental representa un tram del passat que va reunir les senyories de Bunyol i Xiva, amb Xestalgar, sota la titularitat dels comtes d'Urgell i específicament de la branca comtal nascuda del pacte-compra signat entre el darrer Ermengol i el rei Jaume el Just, materialitzat pel casament d'una reneboda del vell comte infecund i el fill segon del monarca. Els textos presents tenen com a marc de referència geogràfic una zona del País Valencià actual a ponent de la ciutat de València i de la comarca de l'Horta. Es tracta d'un territori fins ara inexplorat i, per tant, pràcticament desconegut entre els estudis medievals del regne de València i que s'han dut a terme gràcies a l'exploració feta en la sèrie «Infantis Alfonsi» entre els registres corresponents al regnat de Jaume II custodiats a l'Arxiu Reial de la Corona d'Aragó a Barcelona. El recull inclou també un grapat de documents provinents dels principals arxius valencians que contenen documentació medieval, com ara l'Arxiu de la Catedral de València o l'Arxiu del Regne de València.

El present treball s'acompanya d'un breu recorregut per l'organització, funcionament i activitats de la Confraria d'Òrfenes a Maridar des de la seua fundació en 1293 fins a la segona meitat del segle XX en què va cessar la seua activitat. Durant aquests segles, la confraria, que no tenia una seu fixa, va arribar a una certa estabilitat després de la seua ubicació en l'Hospital General des de 1517 fins a la seua eixida en 1760. La documentació conservada fins a mitjan segle XVI ens ha permès conèixer amb detall els ingressos econòmics i les despeses de la confraria. La seua evolució després de la seua eixida de l'Hospital General queda més incompleta per la pèrdua de documentació. Ací es presenta un breu resum sobre la confecció, el contingut del Capbreu i la seua descripció codicològica. S'inclouen les 10 regestes dels documents copiats en el Capbreu i es dóna pas a la seua edició íntegra seguint l'orde intern del mateix. Uns índexs onomàstic i toponímic permeten i faciliten la seua consulta.

El manuscrit que s'edita correspon a un 'Liber Ordinum' del bisbat de València en temps de Roderic de Borja com a titular d'aquesta diòcesi. Entre la documentació medieval emanada des dels bisbats, els 'Libri Ordinum' són els que recullen les ordenacions de clergues fetes pel bisbe de la diòcesi. En cadascuna s'inclouen dades concretes sobre els ordenats i el ministre de l'ordenació, sobre el tipus d'orde, lloc i temps, i sobre les condicions requerides als aspirants. Això ens permet conèixer la prosopografia del clergat, els seus efectius, les pràctiques i cursos seguits en l'accés a les ordes sacramentals, els orígens socials i familiars i, a més, les possibles expectatives quant a la carrera eclesiàstica, en aquest cas del bisbat de València a les darreries del segle XV.

L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva centenars de plets que van recaure en la jurisdicció reial durant els segles XIV i XV. Entre aquests, se seleccionen i s'editen en aquesta obra una àmplia mostra de delictes sexuals i d'altres crims connexos: adulteris, estupre, violacions, prostitució, incest, agressions, raptes, intents d'enverinaments, homicidis i assassinats... La selecció, en aquest cas, s'ha orientat cap als protagonistes que no van ser grans personatges, sinó gent més o menys comuna. La tria valora el seu interès històric i, també, narratiu, és a dir, perquè els fets i els seus protagonistes apareixen ben caracteritzats i és possible aproximar-se al seu retrat psicològic. No s'han tingut en consideració, doncs, els processos que es referien a membres de la noblesa, excepte el d'Isabel Cornell, perquè hi poden intervenir d'altres consideracions de caràcter polític o social de major calat.

El present diplomatari té tres protagonistes: l'aljama d'Uixó, l'infant Martí, secundogènit del rei Pere el Cerimoniós, i la comtessa de Luna, Maria, la seua esposa. Compila 297 documents, datats entre 1372 i 1396, conservats actualment en la sèrie de registres de la lloctinència del rei Joan I de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Aquest corpus documental ofereix una visió sobre la vida dels sarraïns més multiforme i complexa del que es podria esperar per a una comunitat agrària, aïllada i discriminada a la baixa edat mitjana. Les aljames eren un punt d'atenció especial de la casa reial. La defensa de les seues immunitats i dels privilegis concedits, i la intercessió generalment favorable en els conflictes que els poguessen afectar, era determinada directament per les rendes ordinàries i extraordinàries que en recollia la Corona. Conseqüentment, els documents conservats en els registres reials sobre Uixó, es refereixen majoritàriament a l'ordre fiscal, pecuniari i jurisdiccional. Però se'n poden extraure dades sobre els càrrecs de l'aljama, els oficials cristians, l'agricultura, l'urbanisme, la població, la religió, els gravàmens, la criminalitat, els aldarulls i la repressió, entre d'altres informacions de la vida mudèjar vallera i del règim senyorial tardomedieval valencià.

El llibre recull la part escrita en català dels documents existents en un manuscrit miscel·lani de la Biblioteca d'El Escorial, datat al segle XV. El contingut és divers però tots els documents són de tipus historicista sobre els regnes i la dinastia de la Corona d'Aragó des dels temps carolingis fins als temps d'Alfons el Magnànim, en què pren més la forma de dietari sobre la ciutat i regne de València, en alguns moments amb força detall. D'origen discutit, segons Joan Iborra foren reunits per Martí Viciana el Vell, avi del cronista Martí de Viciana, probablement amb la intenció de disposar de la informació per ser utilitzada posteriorment ja que, en la majoria dels casos, són fragments d'altres obres que l'editor identifica en les notes crítiques.

Des de la creació del càrrec en 1245, el Justícia de València fou una institució clau del municipi, com a jutge ordinari civil i criminal en primera instància. Aquest oficial local hagué de dur uns registres sobre la seua activitat, uns llibres que recollien una documentació molt diversa, des de processos criminals amb declaracions de testimonis i sentències, fins a embargaments per deutes i vendes de penyores. La sèrie de llibres, que degué començar amb la creació del càrrec, només es conserva des de 1280, probablement per les pèrdues ocasionades per l'incendi de la l'arxiu de la ciutat en 1307. Aquest volum recull els documents compresos entre 1283-1287. Amb tot, els llibres corresponents al segle XIII constitueixen una font documental extraordinària, que permet acostar-se a la vida quotidiana i a la llengua de les primeres generacions de pobladors de la ciutat i dels seus voltants, provinents de Catalunya i d'Aragó.

El receptari objecte d'aquest treball es troba entre les fonts manuscrites de la Biblioteca Universitària de València. Gutiérrez de Caño el registrà en la seua obra 'Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia', on anota que procedia de la biblioteca de D. Vicente Hernández Máñez, bibliotecari de la Universitat entre els anys 1852 i 1865. Actualment, hi consta com a 'Receptari mèdic' (signatura M 652). El manuscrit recopila una sèrie de receptes destinades a guarir o alleujar diverses malalties que es manifesten en diferents parts o òrgans del cos, i cal inscriure'l entre els textos de terapèutica farmacològica o medicamentosa que es van elaborar els darrers segles de l'edat mitjana. L'estudi consta, en primer lloc, d'una introducció en la qual es contextualitza aquest tipus d'obra, es descriu el manuscrit (format, tipus de lletra, llengua.) i se n'analitza el contingut (productes emprats i manera d'administrar-los, malalties.). A continuació, es recull la transcripció íntegra del manuscrit. Finalment, s'han confeccionat dos glossaris que recopilen els productes citats en les receptes i les diverses patologies o afeccions a què s'hi fa referència.

He aquí la primera entrega de un proyecto ambicioso: reunir y publicar todos los documentos relativos a la pintura valenciana anterior a 1400. El lector, ya sea proveniente del campo de la historia del arte o de la historia tout court, encontrará cientos de documentos transcritos y editados sobre pintores y pinturas, desde el encargo de una obra, con la indicación de las características que debía tener, hasta el salario que cobró su pintor. Este corpus documental continúa y completa una benemérita tarea llevada a cabo desde finales del siglo XIX por grandes historiadores como Roc Chabàs i Lluís Tramoyeres, que más tarde proseguirían, entre otros, Josep Sanchis Sivera, Manuel Betí o Lluís Cerveró. En esta obra, dirigida por Ximo Company a la cabeza de un amplio y competente equipo de investigación, no sólo se ha reunido, revisado y nuevamente compilado todo lo que ya se conocía, sino que se han aportado numerosos documentos inéditos, exhumados tras una larga y paciente investigación en numerosos archivos valencianos, desde los grandes depósitos de la ciudad de Valencia (Archivo del Reino, Archivo Municipal, Archivo de la Catedral, Archivo de Protocolos del Patriarca) hasta los riquísimos archivos locales de Jérica, Segorbe, Gandía y muchas otras poblaciones valencianas.

Aquest volum és la tercera aportació al projecte d'edició de les actes municipals o llibres de consells de la ciutat de Castelló de l'època baixmedieval i comprèn els manuscrits conservats dels exercicis de 1391-1392, 1392-1393, 1400-1401 i 1403-1404. Aquests manuscrits formen part de la documentació oficial dels municipis baixmedievals i en el cas de Castelló apareixen dividits en dues parts en aquesta època. En la primera s'inclouen les actes municipals de les reunions del justícia, jurats i consellers de la vila al llarg del any, en ordre cronològic i amb un contingut molt divers sobre debats i decisions relacionats amb la vida quotidiana a la vila, les relacions polítiques amb la corona i altres poders, i sempre gestions sobre els impostos i els deutes del municipi. La segona part recull la comptabilitat oficial del consell municipal durant l'any de la seua gestió.