Paraules de mort

By Irene Solanich

Una antologia poètica que dóna veu a presos i criminals. Les reflexions i els poemes que es mostren de cada un d'aquests autors és una visió a la vida interior d'aquestes persones que han comes crims horribles i malvats, com Bonnie Parker, Ted Bundy o Elizabeth Wettlaufer. Els poemes, traduïts al català per Irene Solanich, inclouen una petita descripció de cadascun dels autors i una il·lustració de Georgina Armadàs.-

• Language: Català
• Publisher: SAGA Egmont
• Release date: Dec 29, 2021
• ISBN: 9788726983494

Book preview

Paraules de mort

Copyright © 2020, 2021 Irene Solanich, Georgina Armadàs and SAGA Egmont

All rights reserved

ISBN: 9788726983494

1st ebook edition

Format: EPUB 3.0

No part of this publication may be reproduced, stored in a retrievial system, or transmitted, in any form or by any means without the prior written permission of the publisher, nor, be otherwise circulated in any form of binding or cover other than in which it is published and without a similar condition being imposed on the subsequent purchaser.

www.sagaegmont.com

Saga Egmont - a part of Egmont, www.egmont.com

"Soc molt més que les bestieses que he fet a la vida...

Molt més!"

Ted Bundy

Pròleg

Tots cometem errors, alguns més greus que d’altres, i n’hi ha alguns que fins i tot són imperdonables. Sovint la mort ens inspira de moltes maneres diferents. La trobem en l’art, la literatura, la música, el cinema i en moltes altres formes d’expressió cultural. Però què passa quan qui subjecta el ganivet també és qui subjecta la ploma? La història ha demostrat que la bellesa de la literatura i l’art no estan renyides amb l’acarnissament de l’assassinat, per molt paradoxal que pugui semblar. De fet, els relats que trobaràs a continuació, demostren que la rima i la forma d’una poesia pot amagar pensaments tan escabrosos com segrestos, assassinats, atracaments, mutilacions i violacions. Ara bé, el recull que tens entre mans no pretén ser una apologia al crim, però tampoc un homenatge a les víctimes. És simplement una finestra, sovint un xic entelada, a la ment de certs criminals que en algun moment de la història han sembrat la por. Aquesta fascinació per descobrir què és el que passa per a les ments més complexes ens ha portat a indagar sobre diferents formes de representació artística sobre la mort. Tant la literatura com la il·lustració ens han semblat dos mitjans complementaris i imprescindibles per fer una petita passejada per la crònica negra moderna.

Paraules de mort és un recull de poemes escrits per criminals en què no sempre trobarem el que esperem llegir o sentir d’un delinqüent. Per exemple, la Bonnie Parker fa un retrat social d’una època com és la Gran Depressió Americana; Charles Manson, sempre inspirat per la música, reflexiona des del corredor de la mort sobre la condemna eterna o fins i tot Ted Bundy, un dels assassins en sèrie més terrorífics dels Estats Units, descriu amb cruesa el que suposa la reclusió.

Recuperant l’esperit dels antics romanços de sang i fetge catalans dels segles XIX i XX aquest recull agafa l’estructura que solien contenir aquelles rimes macabres i alliçonadores. Cada poema o poemari, va acompanyat d’una breu descripció sobre l’autor. Aquest text, a tall d’introducció, ens permet entendre en quin context el criminal es movia, saber alguna cosa sobre el seu passat i, alhora, ens fa còmplices del crim que va cometre. A més, i tal com es feia ja l’època dels romanços, la il·lustració també té un pes molt important per poder afrontar la lectura. Les portades interiors amaguen alguns elements que fan referència a algun aspecte de la poesia o el criminal que tractem. Hi ha petites imatges que s’amaguen entre les arrels de la mateixa manera que una ment pot amagar diferents secrets i pot ser difícil trobar la imatge de la mateixa manera que pot costar descobrir el culpable d’un crim.

La ment sovint ha estat una gran incògnita per a la ciència. Moltes són les tècniques que s’han emprat per resoldre el trencaclosques que encara avui dia suposen certs racons inhòspits del cervell humà. Els estudis psiquiàtrics sempre s’han basat tant en una arrel científica i com en un vessant de la interpretació de la realitat. I així és com les representacions