El Somni com a procés creatiu: Somnis, passions, bellesa, crear, transformar

By Pilar Oms Masdevall

Tradició i innovació, un joc d'equilibris. El diàleg entre empresa i escola. L'art com a element transformador.

Un llibre com un viatge al procés creatiu, des de la primera espurna de la idea fins al projecte.

El somni com a procés creatiu.

Un viatge per les arts amb l'objectiu d'emocionar.

Una experiència d'unir tots els sentits.

Les arts, la cultura, la gastronomia.

La cuina com a cultura viva.

De l'evolució, de l'escola, de l'ensenyament, de la societat, de les ciutats educadores.

• Language: Català
• Publisher: Caligrama
• Release date: Dec 4, 2020
• ISBN: 9788418500534

Pilar Oms Masdevall

Pilar Oms Masdevall va néixer el 6 de setembre de 1968 a Girona. Mestra, apassionada del mar i la lectura, vital. Actualment treballa com a tècnica del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Book preview

Introducció

Ja fa força anys que el món de la creativitat i la innovació m’interessen i sempre que puc em poso al dia sobre tot el que fa referència a aquests àmbits.

La passió, la imaginació, la creativitat, els somnis, la bellesa, per mi són paraules que van molt lligades.

La creativitat amb la connotació de crear, transformar. Innovació i creativitat com a eines per aconseguir novetats, creació i aportació de valor.

Fomentar la solució creativa, tenir bones idees, viure en un món més interessant.

Fer un món més bonic, estimulant, valuós. No cal anar gaire lluny, ens podem centrar en la creativitat quotidiana, del nostre dia a dia.

Capacitat d’inventiva, anar més enllà, engendrar noves idees i interessants.

Petits canvis que aporten serveis o prestacions més valuoses. La innovació genera més productivitat i satisfacció de les necessitats dels seus usuaris.

Vull fer esment d’un llibre que em va encantar i que m’ha servit per escriure aquest llibre Creativitat, l’empresa de la teva vida.

Un llibre de Susanna Cros, Àlex Forasté i Mariona Masgrau de Plataforma Editorial, actuar per crear i crear per actuar.

Promoure l’actitud creativa i l’educació emprenedora en tots els àmbits per mitjà de tallers, jocs i projectes per empreses, organitzacions i centres educatius.

Fer referència a la creativitat, a l’empresa i a la vida, juntament amb idees, innovació i emprenedoria i acció, per donar moviment i acció a les idees i amb l’objectiu de generar un nou producte i un nou servei.

Tenim una idea i ara es tracta de dur-la a la pràctica, convertir-la en innovació i aconseguir que sigui un èxit. Diríem que seria com una fòrmula per crear un món millor.

La creativitat com una habilitat molt necessària per aquests moments que vivim però que també hem de posar-nos mans a l’obra, dur-la a terme.

La creativitat comença amb la generació d’idees però ha de culminar amb l’acció. Una idea demana reflexió, acció, iniciativa i transformació.

Actuar per crear i crear per actuar.

Convertir una idea en un artefacte, una nova dinàmica i una nova obra d’art per aconseguir la innovació.

La creativitat és una habilitat, una necessitat per transformar el nostre entorn i generar riquesa i valors. Una capacitat de plantejar-nos cada un dels processos en els que prenem part. Una necessitat que ens ajudarà a realitzar-nos, com un procés de continuïtat.

No és un departament d’empresa, sinó una lluita contínua, un procés d’elaboració i reelaboració.

Es produeix a petita i a gran escala i en molts àmbits de la vida. Respon a reptes empresarials i a reptes quotidians, a processos socials.

Genera obres d’art i processos organitzatius, moviments socials.

La combinació de creativitat i iniciativa, capacitats concentrades en una sola persona per la qual cosa se la considera emprenedora.

Pensar globalment i actuar localment, reptes de valor social, artístic, domèstic, local, de gènere. Reptes productius i reptes centrats en dinàmiques o actituds. La motivació, l’acció, la inquietud, la iniciativa i la recerca de la innovació, entenent-la com la transformació de petites parcel.les del món.

La capacitat que permet concretar uns objectius propis, convertir-los en projectes i activar-se per dur-los a terme.

És important fomentar l’esperit emprenedor ja des de petits a l’escola, segons José Manuel Pérez Díaz (Pericles) impulsor del projecte Valnalón (Astúries), una fundació que promou l’actitud emprenedora a l’Educació Primària i Secundària.

Innovació i transformació: les aportacions de valor

Tenir idees i ser capaços de dur-les a terme. La transformació és el resultat de multiplicar la imaginació i l’acció.

Innovació=creativitat X emprenedoria

Transformació =imaginació X acció

La innovació oberta

És un concepte que dóna importància a les idees i que no es quedi dins la mateixa organització i que estiguem al dia de totes aquelles idees que es troben fora de la nostra estructura. El coneixement es troba fora, tots hem de ser conscients d’això.

Foment de la iniciativa emprenedora, innovadora i transformadora. Com a procés de transformació hi intervenen les idees, la investigació, la intenció, la inversió i la interacció.

Les idees són la llavor dels nous projectes, l’espurna inicial de la innovació i transformació.

A partir d’aquí ve la investigació, com aportació de coneixement per l’execució de la idea.

La intenció com a voluntat de dur a terme el projecte, la inversió per aconseguir els recursos per dur a terme les nostres iniciatives.

El plaer de crear, jugar, divertir-nos per a nosaltres mateixos i per la comunitat.

Hem d’entendre la creativitat a l’escola i l’educació emprenedora per garantir que els alumnes siguin ciutadans amb un rol participatiu, que puguin dur a terme un pla, un projecte. Una educació processal.

L’educació emprenedora que es basa en el procés més que en els resultats, una participació activa del nen. Una forma de procedir horitzontal, projectes emprenedors, generació d’idees, pensament lateral.

Buscar la implicació i la motivació, una filosofia d’aprenentatge amb metodologies actives, per projectes, aprenentatge-servei, cooperatiu i col.laboratiu.

Aprenentatge per projectes: L’aprenentatge per projectes és el marc global en el que se situa l’educació l’educació emprenedora. És la metodologia didàctica que ens proposa fer un pasito palante i un paatrás en la interacció amb els alumnes, que contribueixen els alumnes.

L’aprenentatge servei, una metodologia que proposa vehicular els processos d’aprenentatge per mitjà de projectes de servei a la societat. Ha d’implicar aprenentatge, servei, projecte, participació, reflexió.

L’aprenentatge cooperatiu i col.laboratiu, amb la recerca conjunta, debat, posada en comú. Tècniques de treball cooperatiu i col.laboratiu que ens proporcionen protocols organitzatius per què els nens i nenes treballin conjuntament assumint responsabilitats, especialitzant-se i enriquint-se.

L’aprenentatge basat en problemes, un protocol específic per adquirir coneixements a partir d’un problema inicial que planteja el professor.

Despertar la curiositat dels alumnes, la seva motivació i implicar-los en el seu aprenentatge. Fer-los partíceps dels processos. L’aula com espai per dur a terme els projectes dels alumnes.

Imaginació i fantasia

Creatividad La empresa de tu vida de Susanna Cros, Àlex Forasté i Mariona Masgrau.

Actuar para crear y crear para actuar, Plataforma Editorial.

Creativitat, empresa, imaginació, emprenedoria

Treballar conceptes com creativitat, empresa, imaginació, fantasia.

El desenvolupament del talent creatiu i d’emprenedoria a l’escola de ben petits.

Vull també destacar la pel.lícula El Somni dels germans Roca del Celler de Can Roca i Franc Aleu.

Un llibre com un viatge al procés creatiu, des de la primera espurna de la idea fins al projecte. El Somni com a procés creatiu.

Un projecte de gastronomia, crear una sinergia entre noves tecnologies, plats, peces musicals, la imatge que tingui aquesta fusió un sentit.

En aquest cas del Somni es recorre a un format operístic.

El Somni com a viatge per les arts i amb l’objectiu d’emocionar.

Una experiència d’unir tots els sentits. Podem veure Wagner i la música, el seu procés creatiu.

Què ens pot aportar la gastronomia? Riquesa intel.lectual, transversal, procés per expressar què és menjar en el segle XXI?

En el video podem extreure que la gastronomia és física, química, coneixement.

Tot és molt nou, un camí que val la pena anar recorrent, un sopar especial, reflexió sobre els sentits, una visió transversal, on tot està relacionat.

En el primer capítol trobareu sobre el procés creatiu, les arts, la cultura, la gastronomia, i que està molt lligat amb el segon capítol, les ciutats educadores.

Fer esment també del pensament i la finestra oberta del pedagog italià Francesco Tonucci, un model de ciutat pensat des de la visió dels infants.

La participació dels infants en la societat, el plaer de jugar i ser partidari d’una escola més connectada amb la vida dels nens i nenes.

En el tercer capítol trobareu una sèrie de propostes i projectes educatius que penso que són molt pràctics per dur a terme. Poden servir com a manual per desenvolupar-los.

Ciutats educadores, gastronomia, disseny, cultura. Tots aquests àmbits estan molt interrelacionats.

La importància del disseny en la gastronomia i en moltes de les coses que ens envolten com a ciutadans.

La cuina com a cultura viva. La cuina és una producció humana més i per això és cultura, tal com ens explica Francesc Xavier Medina, director de la Càtedra Unesco d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament.

De l’evolució, de l’escola, de l’ensenyament, de la societat, de les ciutats educadores.

Centrar-nos en el nen com a part important de l’ensenyament, de les xarxes de les ciutats i també del treball col.laboratiu.

Capítol 1.

La sorpresa és el mòbil de cada descobriment Cesar Pavese

El somni com a procés creatiu

Un llibre com un viatge al procés creatiu, des de la primera espurna de la idea fins al projecte. El Somni com a procés creatiu.

Amb aquest projecte intento endinsar-me en la cultura, l’educació i la creativitat d’una forma diferent. Em baso en el projecte Fogó del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que vaig descobrir fa un temps sobre la potenciació i foment de la creativitat a l’escola i a l’empresa, veient també l’evolució de la cuina al llarg del temps, de la figura del cuiner en el decurs del temps una mica com els modistos i la moda i la seva evolució, fent una comparació amb l’art com a cultura i la cuina i la gastronomia.

Un llibre com un viatge al procés creatiu, des de la primera espurna de la idea fins al projecte.

La creativitat com a element transformador de la societat, crear per actuar i actuar per crear. Dur a a terme un propòsit que beneficïi a tota la societat.

Potenciar la creativitat, l’emprenedoria i l’educació creativa. Generació d’idees que culminen amb l’acció.

L’art de construir- l’Art de crear

Entendre la construcció com un joc d’equilibris per fonamentar i donar forma al que imaginem, sumar, materialitzar, reunir, ordenar, cooperar.

L’art com una construcció: la reunió de persones i disciplines per crear alguna cosa junts o bé la suma de pensaments per crear una cosa millor. Construir a través de totes les arts per inventar un món nou.

Actuar per crear i crear per actuar

Crear, segons el diccionari invers de la llengua catalana i el Diccionario de la lengua española és fer de no res, fer, compondre una obra que no existia abans.

Donar realitat a una cosa material a partir de res. Produir determinada cosa a partir de la seva capacitat artística, imaginativa o intel·lectual.

Crear, instituir, fundar.

El llibre s’estructura en tres grans parts. El Projecte Fogó i el Talent Creatiu a les Empreses, Projectes Educatius i Les Ciutats Educadores.

El Projecte Fogó que vaig trobar la notícia en premsa em va donar la idea. Si fomentem el talent creatiu a l’empresa, penso que ens pot també ajudar a crear coses noves i productes nous, una nova manera de fer. Tradició i innovació, un joc d’equilibris, el diàleg entre empresa i escola. La fusió de diferents disciplines, l’art com a element transformador.

La Cultura i l’educació

En una enquesta recent, publicada al diari La Vanguardia del 14 de febrer de 2020 es mostra la desigualtat entre barris, la cultura a Barcelona depèn del codi postal.

Entre les parades de metro de Les Corts i Drassanes hi ha un recorregut breu però una distància àmplia en esperança de vida: quatre anys menys a Ciutat Vella. I, en la cultura, la desigualtat no és diferent. Tenir més dades per a l’ascens en una societat presidida per la creativitat, la innovació i el canvi accelerat. En una gran enquesta de participació cultural mostra que el districte postal de la ciutat compta.

L’enquesta enfoca la cultura no només en sentit passiu, sinó també en la seva pràctica ciutadana. Els barris de renda mitjana són els que veuen més possibilitats d’ascens socials- els de renda alta ja són a dalt i els de renda baixa es preocupen més per la seva supervivència- i veuen en la cultura un motor per aconseguir-ho i afrontar les incerteses del futur.

L’enquesta reforça la idea que és clau treballar juntes cultura i educació, i l’altre gran element és aprofitar molt més la capacitat instal·lada en centres cívics, biblioteques, centres educatius. Treballar la dimensió territorial i el sentit de protagonisme de la gent. Quan se sent protagonista de l’activitat, hi participa més. Hem de ser capaços d’oferir més participació en la cultura i participació en cultura.

Tradició i innovació. Un projecte educatiu de Ceràmiques Marcó vincula tradició i innovació

Un programa del Departament d’Educació que vincula el talent creatiu amb el món empresarial en el qual participa Ceràmiques Marcó, de Quart, ha portat aquesta empresa a promoure el projecte Fogó. La iniciativa es va presentar amb una jornada de treball que va comptar amb la participació d’una cinquantena d’estudiants i professors de diverses escoles d’art i disseny superior de Catalunya.

El vincle entre la ceràmica tradicional catalana i els hàbits alimentaris del segle XXI, preocupada per la salut i el benestar, era el tema de l’activitat, que tenia el fogó com a eix central i proposava crear un joc de fogons per a ús domèstic de sobretaula i també d’interior. El procés va incloure des del plantejament de la idea per resoldre un problema determinat, com escalfar sense cremar-se fins a la presentació de la proposta, a punt de