El compromis ètic del mestre: Itinerari per a la formació dels futurs mestres i per als mestres que sempre s'estan formant

By Mariona Dalmau Montalà, Mercè Cols Catasus, Carlos Maria Moreno Pérez and 2 more

La col·lecció Blanquerna Educació és un projecte de vocació social que neix a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna amb la voluntat de compartir el coneixement i ajudar a les persones i a les institucions vinculades al món educatiu a millorar en totes les dimensions. Amb aquesta col·lecció, la comunitat educativa Blanquerna vol posar a l'abast del món de l'educació les reflexions, discerniments, il·lusions i projectes compartits que les persones i grups de la Facultat van desenvolupant, tot enriquint i donant sentit a la missió institucional.
Aquest llibre és, fonamentalment, un itinerari per aprofundir en el compromís ètic del mestre: un compromís pedagògic que s'arrela en la dimensió personal i social de l'educació. I aquest itinerari ofereix paisatges variats de la mà de mestres, de filòsofs, de poetes, d'artistes plàstics, etc. però vol afaiçonar un punt de vista propi construït des de la pràctica pedagògica, des de l'acció i la reflexió, i en diàleg amb els col·legues –a la Universitat durant el temps de formació o a l'escola, exercint la professió–.
Una sèrie de paraules són recurrents i donen contingut a aquest compromís: dret, deure, responsabilitat, acolliment, llibertat, diàleg, equitat, sensibilitat, educabilitat, respecte, singularitat, comunitat etc.
Els autors d'aquest llibre han format part d'un grup de recerca ARMIF –ajuts de recerca per a la millora de la formació inicial de mestres promoguts pel MIF (Programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres)–. El grup està format per professors de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull), dels estudis d'Educació i de Psicologia, i per mestres en exercici. L'objectiu del grup ha estat reflexionar sobre el compromís ètic del mestre a l'escola d'avui i millorar la formació dels mestres en aquesta dimensió tan cabdal.

• Language: Català
• Publisher: Editorial Claret
• Release date: Dec 11, 2018
• ISBN: 9788491361909

Book preview

Thau.

Pròleg

L’ideari de Blanquerna-URL prioritza el valor de la competència ètica tot situant-la en el context de l’educació integral, les exigències professionals i la projecció de tot universitari com a ciutadà del món. Però no comencem de zero. Com a universitat és un goig i, alhora, un repte sentir-nos continuadors de la tasca educativa iniciada per les famílies i els centres escolars. I, molt especialment, per l’ingent activitat formativa dels mestres i professors. Hem de reconèixer, però, que vivim immersos en una enorme perplexitat perquè en poques dècades hem passat de la «lluita per la dignitat» a una «indignació generalitzada» per la proporció, àmbits, protagonistes i efectes dels fraus, desequilibris i agressions. La qüestió ètica ve de lluny en el temps i està ben expandida en l’espai perquè en el fons està arrelada en la condició humana com un factor o dimensió que connota de manera molt significativa l’existència personal i col·lectiva. Com a societat, conscients de la necessitat de la bona praxi ètica, no ens hem quedat de braços plegats i hem procurat cercar

respostes a noves situacions: ètica dialògica, ètica de mínims, nètica o ètica hacker, educació en valors, educació per a la ciutadania… I codis ètics, responsabilitat social, transparència…

L’evolució del coneixement, l’estat del món, la importància de les relacions humanes o el propi repensar l’educació ens afanya a elaborar i proposar itineraris formatius humanitzadors tot imaginant que un món diferent és possible. En efecte, pensar el futur és una condició sine qua non però no suficient per tal que sigui lluminós.

Apostem, doncs, per una «ètica del bon futur» amarada per la voluntat i l’activitat de construir un món millor. Una ètica centrada no tant en una disciplina ni en la galàxia dels valors, sinó en l’aprenentatge de les capacitats i les competències ètiques, i el compromís que se’n deriva. Polaritzada per la seducció i la responsabilitat d’un nou desenvolupament que suposi una manera diversa de créixer. Una ètica que parteix de l’optimisme antropològic i que fomenta l’assoliment de fites, estimula el pensament positiu i l’esperança. Es promou i prioritza la responsabilitat dels actes propis i les seves conseqüències, de l’herència a les noves generacions, de la recerca científica, i de la dimensió social, econòmica i cultural de tota institució. Una ètica conscient de la necessitat d’un llarg període formatiu en el qual la família, l’escola i, especialment, la universitat, tenen un rol bàsic. Durant la formació universitària és quan els joves van configurant el seu tarannà com a ciutadans, professionals o investigadors. Una ètica, d’altra banda, de la sostenibilitat personal, ecològica, empresarial i urbana, i, per tant, de la qualitat i no quantitat, de la reinvenció a través de la innovació i creativitat. Amb límits a la despesa, la producció i el benefici i, en conseqüència, amb un clar procés d’aprenentatge davant dels límits ja des de petits. Una ètica que no tingui ni por ni vergonya a focalitzar l’acció envers el bé i la bondat. L’ètica del bon futur requereix de la memòria per tal de no perdre en cap moment aquelles referències que mai no s’hauran de repetir. Una ètica, en definitiva, inclusiva i que sumi forces i arguments, però, especialment, que posi en el centre la persona i les persones, el seu desenvolupament integral i el bé comú, i que identifiqui els pobles del món i el nostre segle pel compromís per l’ethos.

És per això que agraeixo molt la iniciativa d’aquest projecte perquè, en primer lloc, acompanya a revisitar els propis records de l’escola, les relacions educatives, els esdeveniments pedagògics, la comunitat, etc., aprofundint i enfortint la seva textura ètica. A més, genera per a l’esdevenidor immediat un atractiu itinerari de «la formació dels futurs mestres» i d’aquells «que sempre s’estan formant». En definitiva, es tracta d’una proposta que conrea un aspecte fonamental de la vocació del mestre i la vida escolar, «el compromís ètic». Felicito, doncs, els autors no tan sols per la gosadia d’abordar una qüestió com aquesta sinó per la seva creativitat metodològica, la riquesa polifònica i la solidesa conceptual. L’ètica del bon futur té en el compromís ètic del mestre un aliat d’excepció. Des de la universitat i l’escola i, també, des del sistema educatiu i la societat no podem perdre aquesta oportunitat.

Dr. Andreu Ibarz

Director general de Blanquerna-URL

Introducció

La professió de mestre passa per entrar en contacte amb un conjunt d’àmbits del saber: la pedagogia, la psicologia, la sociologia… Però passa, també, per un cultiu personal que té a veure amb anar adquirint una sensibilitat i una naturalitat en l’acció i en la relació educativa. I, en aquest sentit, és imprescindible anar madurant la presa de consciència del compromís ètic del mestre; un compromís que es manifesta en relació amb els nens i les nenes, en relació amb l’escola i la seva funció, i en relació amb la societat –amb el seu present i amb el seu esdevenidor. Per això, al llarg dels estudis d’Educació i durant tota la vida professional, cal anar trobant les oportunitats per madurar aquesta dimensió d’una manera reflexiva i col·laborativa –sempre en diàleg amb estudiants, amb mestres, amb professors, amb autors que llegireu i que estudiareu…

El lloc en el qual podreu confrontar la qüestió del compromís ètic d’una manera més directa i més implicativa serà a les pràctiques a les escoles; entre els infants, amb els mestres, en la vida comunitària escolar, en el contacte amb les famílies, en la realitat social i veïnal… A l’escola estareu en situacions i en relacions que us faran prendre consciència de la dimensió ètica de l’educació i de la importància del compromís dels mestres.

També a la Facultat hi trobareu espais per a aprofundir en aquesta qüestió –que no és pas teòrica, sinó eminentment pràctica i relacional. Els grups reduïts –Seminaris, Pràcticum…– són els àmbits acadèmics privilegiats per a aquest procés de formació; ho són perquè se centren en la formació personal transversal o global, i ho són, també, perquè se centren en la reflexió sobre la pràctica educativa a l’escola.

El llibre que teniu a les mans pretén ser un suport a aquest procés de formació. Un suport que s’afegirà, com a material de treball i de reflexió, a tot allò que vosaltres aporteu de les vostres experiències a l’escola –el material més valuós i més significatiu de tots, que tindreu el privilegi de poder compartir amb petits grups i amb el guiatge d’un tutor.

I què conté, aquest llibre, per acompanyar-vos en el vostre procés de formació?

Entre altres coses, conté el següent:

Un text introductori en què s’aprofundeix en la qüestió de l’eticitat de l’educació i en el compromís ètic del mestre.

Un recull de textos valuosos. La lectura d’autors que al llarg de la tradició han pensat qüestions sobre l’ésser humà i l’educació és un gran enriquiment per a la vostra formació. Entrar en diàleg amb filòsofs i pedagogs que han aprofundit les mateixes qüestions que avui ens formulem, pot ajudar-nos a anar a fons i a construir un sentit propi de magisteri i d’educació. Per això el llibre us presenta una sèrie de filòsofs que han estat rellevants en la reflexió sobre l’ètica i la moral i us en posa a l’abast alguns textos cabdals. I, per això, també, el llibre us ofereix un mosaic de cites de pedagogs de la tradició occidental que poden ser-nos veritablement interpel·ladores avui. D’altra banda, com que la nostra universitat és d’inspiració cristiana, també hi trobareu l’aportació d’alguns grans pensadors i referents cristians.

Una selecció de narratives de mestres actuals sobre algunes de les paraules centrals de l’ètica i l’educació: llibertat, compromís, relació, comunitat, educabilitat, diàleg… Aquests fragments estan transcrits de converses enregistrades i guarden l’espontaneïtat de l’oralitat. Les reflexions i experiències ens vinculen amb testimoniatges actuals i ens posen al davant de les conviccions, de les dificultats, dels dubtes, de les fites dels mestres d’avui. Novament, entrar en diàleg amb aquests testimonis de mestres en exercici –amb més o menys anys de professió– us possibilitarà concretar el camí del compromís ètic del mestre en el dia a dia de l’escola i de la professió.

La proposta d’unes activitats o pràctiques narratives i reflexives que suposaran un camí, una oportunitat, per a realitzar processos personals de formació. Escriure una autobiografia, fer una entrevista a una mestra, fer un diari d’aula, documentar la vida a l’escola… Tot això són pràctiques narratives que us implicaran personalment i que us permetran anar trobant i donant sentit a la vida a l’escola i a la vostra acció com a mestres. Entrar en aquestes pràctiques acompanyats dels companys i del tutor us ajudarà a madurar de manera reflexiva la vostra identitat com a mestres i el vostre coneixement directe i contextualitzat de l’educació.

Una selecció d’obres d’art inspiradores: quadres, poemes, pel·lícules… Un material sempre evocatiu que ens interpel·la i ens ajuda a aprofundir.

Així doncs: el llibre proposa un recorregut i un ventall de diàlegs que poden ser útils per a fer-lo. Ara bé, cadascú ha de fer el seu propi itinerari i ha de veure què necessita i què no, per on vol començar, quines activitats i propostes li van millor… Per tant, aquest llibre està pensat per acompanyar, al llarg dels quatre anys de la vostra formació, el cultiu del vostre compromís ètic i cada estudiant, cada grup, ha d’utilitzar-lo com li vagi millor. Esperem, això sí, que doni bons fruits.

Malgrat aquest text estigui pensat per a la formació de mestres, és un text que pot ajudar a mestres i a equips de mestres a repensar el compromís ètic de l’educació. Perquè, efectivament, sempre estem aprenent, sempre ens fem preguntes i sempre, la realitat que tenim al davant, ens interpel·la. Ens agradaria molt que les pàgines d’aquest llibre servissin per a generar processos de diàleg i de reflexió en equips docents.

I per acabar: les pàgines que segueixen són, en bona mesura, un collage. En la seva escriptura hi han intervingut persones de disciplines i d’àmbits diversos: psicòlegs, filòsofs, teòlegs, pedagogs, mestres… Hi ha mirades molt variades i, per això, el text té, també, tons i registres diferents. El llibre és un diàleg que vol fomentar altres diàlegs.

Capítol 1

Llocs ètics en l’educació escolar

MAR ESTEVE

És prou obvi que l’educació és una professió que, com totes les que «toquen» directament l’ésser humà, no només té un component ètic o una dimensió ètica, sinó que és, constitutivament, una activitat ètica. Per això, el més important no és pas que aquesta dimensió es faci present en el gènere sempre ben intencionat dels propòsits –dels PEC, dels idearis, dels codis deontològics…–, sinó que es faci present en la pràctica diària de la vida escolar. Perquè això sigui així, cal que els mestres ens adonem dels mil camins pels quals es manifesta l’eticitat de l’educació, que prenguem consciència de la textura ètica de l’acte educatiu, que identifiquem i interpretem les situacions pedagògiques en la seva transcendència ètica. El text que segueix pretén fer una mena de cartografia d’aquesta eticitat de l’acte educatiu per arribar a defensar un perfil ètic del mestre que no davalla dels principis o teories cap a la pràctica, sinó que es construeix des de l’experiència de la relació i de l’esdeveniment pedagògics, des dels llaços de la comunitat educativa i des del compromís en l’educabilitat de cada infant.

1. La relació pedagògica com a relació ètica

1.1. El concepte d’infant

El nucli de l’educació és la relació pedagògica; la relació entre un infant que creix, aprèn i es desplega, i un adult que l’acompanya. I aquesta relació amb l’infant prendrà un tarannà o en prendrà un altre, d’acord, entre altres coses, amb la concepció que tinguem els adults, i concretament els mestres, de la infantesa. Si jo penso que un infant és un ésser mancat i incomplet; o penso que els infants no saben res, que no tenen cap tipus de coneixement vertader de tot allò que els envolta; o que el nen és una bestiola que cal domesticar; o que a l’infant li he de dir sempre què està bé i què està malament perquè ell sol no ho pot arribar a discriminar. Aquestes concepcions –no tan remotes com podria semblar perquè transformar concepcions no és una cosa fàcil– determinaran indefectiblement la meva forma d’atansament i de relació amb l’infant. És per això que molts pedagogs renovadors s’han escarrassat a dir-nos qui era l’infant i com era l’infant. Tenim l’exemple del títol d’una de les obres emblemàtiques de Montessori: La descoberta de l’infant; o de Malaguzzi: Els cent llenguatges dels infants: la narrativa del possible. El que pretenen aquests autors, i d’altres, és, justament, apropar-nos a aquesta alteritat que és l’infant, sacsejar-nos i dir-nos: com podeu educar