Canviar el consum per canviar la vida: Una proposta educativa i de conversió ecològica

By Carles Armengol and Juanjo Fernandez Sala

AQUEST LLIBRE HA REBUT EL PREMI: "JOAN PROFITÓS D'ASSAIG PEDAGÒGIC"
Per què cal canviar el consum per canviar la vida? Perquè comprar no és només un acte econòmic: és un acte moral. La manera com consumim ens configura com a persones, i el consumisme de tota una societat està íntimament vinculat a la crisi social i ambiental que s'està patint a escala planetària i que ens urgeix a canviar el nostre estil de vida.
En aquest llibre descobrireu fins a quin punt és urgent aquest canvi i també com abordar-lo. No és la proposta d'una vida trista, plena de prohibicions o restriccions. És una proposta per viure millor, amb més alegria, amb més harmonia, fins i tot amb més salut.
Un llibre per a tot tipus d'educadors i persones interessades en l'educació -perquè l'escola és testimoni davant la comunitat i motor de canvi i millora social-, però també per a totes les persones que volen donar resposta al problema del consum, vivint de manera diferent: menys quantitat, però més qualitat; menys velocitat, però més intensitat i més profunditat.
Canviar el consum per canviar la vida, perquè si un nou estil de vida s'expandeix pot arribar a canviar-ho tot.

• Language: Català
• Publisher: Editorial Claret
• Release date: Jun 17, 2019
• ISBN: 9788491362265

Book preview

Carles Armengol Siscares

Canviar el consum

per canviar la vida

Una proposta educativa

i de conversió ecològica

Editorial Claret és membre de

Claret Publishing Group

Bangalore • Barcelona • Buenos Aires • Chennai

Colombo • Dar es Salaam • Lagos • Macau • Madrid

Manila • Owerri • São Paulo • Varsòvia • Yaoundé

Primera edició: juny de 2019

© Carles Armengol Siscares, 2019

© Fundació Joan Profitós, 2019

Disseny de la coberta: Juanjo Fernàndez

© d’aquesta edició:

Editorial Claret, SLU, 2019

Roger de Llúria, 5 – 08010 Barcelona

www.editorialclaret.cat – [e-mail]

ISBN: 978-84-9136-226-5

Conversió a e-book: El Taller del Llibre, S. L.

«Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser efectuada amb l’autorització dels titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 917 021 970 / 932 720 447)».

Tots els drets reservats.

L’origen d’aquest llibre és la preparació d’un document que el president de la Fundació vaticana «Centesimus Annus» va encarregar al Capítol de Barcelona d’aquesta Fundació. Un cop elaborat (Fondazione «Centesimus Annus Pro Pontifice», 2018), atesa la riquesa de la temàtica encetada i animat per l’interès suscitat per part de tots els membres del Capítol, va semblar adient desenvolupar-lo i el resultat és aquest llibre.

Agraeixo les aportacions i l’interès en el tema de tots els participants: Ignasi Garcia Clavel, Oriol Badia, Sara Blasi, Joan Capdevila, Oriol Domingo, Concepció Huerta, Marcel·lí Joan, Jordi López, Àngel Miret, Marià Moreno, Lluís Portabella, Jesús Renau i Isidor Torrescusa.

Aquest treball ha obtingut el XXIX premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic. Agraeixo aquesta consideració a tots els membres del Jurat: Joan Mallart, Josep Gallifa, Conrad Vilanou, Elena Venini, Núria Rajadell i Marian Baqués. Agraeixo a la Fundació Joan Profitós de l’Escola Pia i a la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la convocatòria d’aquest premi.

Agraeixo els comentaris, les correccions i el disseny de la portada, al comunicador, educador i amic Juanjo Fernández. La seva creativitat desbordant i la seva generositat sempre estan al servei dels altres.

Agraeixo a les escoles de la Fundació d’Escoles Parroquials de Barcelona que s’hagin interessat per la temàtica i que haguem tingut ocasió de començar a treballar-la. Agraeixo als responsables de l’Editorial Claret l’interès i les facilitats per publicar aquesta obra.

El consum és una dimensió vital, cultural i econòmica cabdal en els nostres temps. També és una realitat íntimament vinculada a la crisi social i ambiental que s’està patint a escala planetària i que ens urgeix a canviar els nostres estils de vida.

Aquest llibre s’ocupa de la dimensió personal i antropològica del consum i, en una perspectiva de transformació, ofereix orientacions sobre com educar per al consum i ajudar al necessari canvi en els nostres estils de vida. Aquestes orientacions s’adrecen a tot tipus d’educadors i persones interessades en l’educació, tant des dels àmbits formals, com ho és l’escolar, com també des d’àmbits no formals i informals.

El llibre té de dues parts. Dins la primera part, Urgència del canvi, el primer capítol, més breu i a tall introductori, presenta la rellevància que el consum té avui en moltes esferes de la vida i justifica l’atenció que cal donar-li, també des d’un punt de vista educatiu. El segon capítol s’inspira en el pensament social cristià que ha dedicat una especial atenció a aquestes qüestions i que permet fornir-nos d’una visió del consum humanista i ambientalment respectuosa. El tercer analitza els elements principals del que suposa transformar la nostra manera de consumir i obrir-se a un canvi en l’estil de vida.

Ja en la segona part del llibre, Pedagogia del canvi, el quart capítol és el dedicat a esbossar una pedagogia del consum i els estils de vida. Aquesta pedagogia es desenvolupa, pel que fa a l’escola, en el cinquè capítol, que vol oferir unes orientacions pràctiques tot i que necessàriament genèriques. El sisè capítol, a tall d’exemple i proposta pràctica i operativa, presenta, des d’una perspectiva del primer món occidental, una sistematització d’hàbits i capteniments que poden situar-nos en aquesta perspectiva de nou estil de vida. Clou aquest treball un setè capítol, més breu, que intenta donar una pauta per endegar el treball educatiu en aquest àmbit que pot adoptar moltes formes, estils i prioritats diferents.

Aquest llibre té una inspiració cristiana i vol ser una interpel·lació directa als cristians, i particularment als educadors cristians, però està escrit amb el convenciment que bona part d’aquesta interpel·lació i del camí a recórrer pot ser compartit per no creients i creients de les més diverses confessions religioses, cristianes i no cristianes.

Parlar d’allò que afecta a la «casa comuna» ha de ser sempre un gran espai de confluència i és un àmbit propici a les iniciatives interreligioses o ecumèniques. L’espiritualitat, que és una dimensió indestriable dels estils de vida, també pot tenir un llarg recorregut compartit, tingui o no com a meta, el que per als cristians és la relació amb un Déu personal, creador del món i present en la realitat, encara que de manera misteriosa.

De fet ja hi ha iniciatives reeixides, com ho és la celebració anual del «Temps de la creació», de l’1 de setembre fins al 4 d’octubre, que convoquen les principals Esglésies cristianes del món. Es tracta de la proposta de realitzar i comunicar actes a favor de l’entorn, concentrats en aquest espai de temps. Cada any es proposen algunes activitats, tant de caràcter civil com espiritual, de manera totalment oberta perquè cada grup o comunitat local pugui organitzar les seves.

Des d’aquí animem a totes les persones i a tots els educadors, sigui quin sigui el seu marc de referència i horitzó de sentit, a cooperar en l’ampli espai de coincidència de la cura de la «casa comuna» i a mantenir un diàleg obert i respectuós en relació a les diferències.

1.1 El consum: element clau del sistema econòmic i del nostre model de vida

La doble dimensió del fenomen del consum

Prop d’acomplir-se la segona dècada del segle XXI, el fenomen del consum emergeix com una qüestió central del sistema econòmic mundial així com un potent element de configuració d’un model de persona.

Hi distingim, per tant, una dimensió socioeconòmica i una dimensió ètica i personal. Ambdues dimensions estan relacionades, ja que són cares d’un mateix fenomen, però tenen dinàmiques diferents que cal analitzar de manera específica i fer-ho separadament, ni que sigui des d’un punt de vista metodològic.

Aquesta bidimensionalitat és una manifestació més de la dialèctica entre la persona i la societat que, en abordar propostes de canvi, ens remet a la necessitat del canvi personal i, alhora, de la transformació de les estructures socials per tal que els canvis siguin reals i duradors.

El desenvolupament econòmic

El model econòmic que impera al món, tret de fenòmens aïllats, és el del desenvolupament basat en un creixement sostingut de la producció de béns i serveis, sustentat, necessàriament, per un creixement igualment sostingut del consum d’aquests béns i serveis en un procés constant de retroalimentació.

A mitjans del segle XX, aquest model era propi només dels països anomenats «desenvolupats» i és el que ha assegurat en aquests estats un creixement generalitzat de la riquesa i del benestar, tot i que internament aquesta riquesa no s’ha distribuït de manera equitativa.

Amb la globalització aquest model s’ha anat imposant arreu del món, si més no com a paradigma, ja que la seva realització presenta diferències abismals en funció de la riquesa dels països i també greus desigualtats a l’interior de cada país entre minories privilegiades amb capacitat il·limitada de consum i majories incitades a consumir sense disposar, sovint, dels recursos que els garanteixin l’accés a allò més essencial o imprescindible per a una vida digna.

Crisi i qüestionament del creixement il·limitat

En paral·lel a aquesta generalització, i del que podríem anomenar, malgrat les desigualtats, com a «èxit» del model, també s’han detectat símptomes de crisi o d’esgotament.

Entre aquests, els més alarmants són la sobreexplotació dels recursos planetaris no renovables que pot portar al seu exhauriment i que està ja produint altres conseqüències de greu deteriorament del medi ambient (contaminació, acumulació de residus...), el canvi climàtic i la creixent presència de fenòmens meteorològics devastadors (inundacions, sequeres, huracans, tornados...).

Alternatives

Davant d’aquesta realitat hi ha una recerca d’alternatives que han portat al debat públic termes com el «desenvolupament sostenible», per tal d’acotar un creixement desordenat en tots els àmbits o, fins i tot, propostes que parlen de «decreixement».

És un debat especialment complex perquè, tot i que el problema és d’escala planetària i l’economia està cada cop més globalitzada i interdependent, la situació pel que fa als índexs de desenvolupament (i per tant també de riquesa o de consum) de les diferents regions i països del món és molt desigual. Resulta complex, o fins i tot injust, intentar aplicar solucions iguals a situacions tan diferents.

Consum i estil de vida

El pes determinant del consum en el sistema econòmic està molt consolidat en haver configurat un veritable model de societat en el món anomenat desenvolupat.

Aquest model –la societat de consum, tal com ja es va començar a anomenar als anys seixanta del segle passat– ha consolidat que la nostra vida quotidiana estigui amarada de consum fins a provocar que el «consumisme» esdevingui un autèntic estil de vida i que aparegui com a dominant.

Difós per la cultura de masses i la globalització, aquest model esdevé mirall per a tots els països, sigui quin sigui el seu nivell de desenvolupament. Fins i tot l’expectativa d’adoptar aquest estil de vida és motor d’alguns moviments migratoris.

El consumisme

El consumisme és quelcom més que un consum elevat o