Tot un és joc

By Alexandre Planas

Comentem sincronies
amb doble mirada i somrís,
record dels morts i fesomies
llurs i, en el rodolar com per pendís
del destí, un estrip
de tant en tant (o descosit).
―Sumar i restar
és com omplir i buidar.
Comentem sincronies.

• Language: Català
• Publisher: Ediciones Oblicuas
• Release date: Jun 5, 2019
• ISBN: 9788417709402

Book preview

Comentem sincronies / amb doble mirada i somrís, / record dels morts i fesomies / llurs i, en el rodolar com per pendís / del destí, un estrip / de tant en tant (o descosit). / —Sumar i restar / és com omplir i buidar.

Tot un és joc

Alexandre Planas

www.edicionesoblicuas.com

Tot un és joc

© 2019, Alexandre Planas

© 2019, Ediciones Oblicuas

EDITORES DEL DESASTRE, S.L.

c/ Lluís Companys nº 3, 3º 2ª

08870 Sitges (Barcelona)

[e-mail]

ISBN edición ebook: 978-84-17709-40-2

ISBN edición papel: 978-84-17709-39-6

Primera edición: junio de 2019

Diseño y maquetación: Dondesea, servicios editoriales

Ilustración de cubierta: Héctor Gomila

Queda prohibida la reproducción total o parcial de cualquier parte de este libro, incluido el diseño de la cubierta, así como su almacenamiento, transmisión o tratamiento por ningún medio, sea electrónico, mecánico, químico, óptico, de grabación o de fotocopia, sin el permiso previo por escrito de EDITORES DEL DESASTRE, S.L.

www.edicionesoblicuas.com

Índex

El Portell

Expulsats del cel

La barraca

Terreny

Els apòstols

El suïcida

Joc brut

Gravetat

Pageseta i cepat ferrer

Diletantisme

Tres cops les mans

Bubotes

Transfusió

Caça sense mort

Dia U

Juncions

Roberta

L’olla

Can Pixa

Amplada

Fanfara

Mar i llum

Pròdrom

Poema 19

Envidats

Ahab

Pneuma

Marro

Les Magnòlies

Calaportal

Gosar voler

El depredador

Mar de fons

Els dimecres de juliol

Piuladissa

Facta, non verba

Recursivitat

L’autor

… el mundo solo puede ser expresado por un muerto vivo, por alguien que haya logrado adoptar la actitud mental

de superviviente de sí mismo…

Gabriel Ferrater

El llenguatge mateix és poesia en un sentit essencial.

Martin Heidegger

L’essencial es diu amb senzillesa.

Miquel Martí I Pol

a Joaquim, Pere, Arcadi, Ferran i Vicenç

El Portell

Contemplem el Prelitoral

rere un pal

de pi mort (de novell,

n’hi ha pertot).

Vull dedicar-li un rot

a la gran ciutat.

Sentim vent de frontera

(Penedès, Llobregat):

ho és i ho era.

Arribem a l’Ordal

i diu:

—Tinc un moment

de plenitud.—

I fent

que sí amb el cap, dic:

—Saps l’inicial

esperit quin fou?,

preparar el present

d’avui i que la ment

no fes niu dins el pou.—

El Penedès

s’esbatana: la llum,

passant pel fum,

dels grocs ara en fa verds

i —talment uns déus— comparem;

el matís convenim

dels pàmpols i, del cim,

la forma.

Ens rebel·lem

contra el retrat:

inversemblant, el lledoner;

inexistent, un espadat.

Calcomania: ser

renglera o cendra

o sínia i