D'un dia a l'altre

Després de la invasió alemanya de Polònia, l'estat polonès es va instal·lar a Londres. El jove Jan Kozielewski, (Jan Karski), va rebre la important missió de fer de correu entre el govern polonès a l'exili i la resistència interior. Així comença una història trepidant d'espionatge, detencions, lleialtat i camaraderia que el va fer recórrer Europa en plena guerra, i que s'acaba amb una sorprenent visita al gueto de Varsòvia i el descobriment, quan va entrar clandestinament en un camp de concentració, de l'existència del terrible pla d'assassinat sistemàtic del poble jueu, que va anunciar per primera vegada al món davant d'unes orelles incrèdules. El llibre, escrit pel seu autor al cap d'un any de les seves extraordinàries aventures, recull, amb una enorme capacitat narrativa, tots els detalls i les històries que li van sobrevenir. En paraules del mateix Karski: "L'autor no explica res més que allò que ell mateix ha viscut, vist i escoltat". "Karski va revelar als poderosos d'aquest món allò que el món no volia saber". Jorge Semprún "Entre els homes més grans del segle XX, sens dubte hi ha Jan Karski. Aquest resistent polonès resumeix en la seva figura tot l'embolic tràgic del passat segle". Melcior Comes, Presència "Magnífiques memòries, tan ben escrites i tan apassionants". Pere Cardús, El Punt Avui "Un document excepcional" Lluís Bonada, El Temps

'El món d'ahir' és un dels testimonis més commovedors i atractius del nostre passat recent, escrit a més amb el mestratge d'un europeu amarat de civilització i nostàlgic d'un món que es desintegrava a passos agegantats. Escriptor extraordinàriament popular i testimoni d'excepció dels canvis que van trasbalsar l'Europa del segle XX entre les dues guerres mundials, Zweig recorda, desposseït i en terra estranya-en unes circumstàncies personals d'insospitat dramatisme-, els moments cabdals de la seva vida, paral·lela al desmembrament d'aquella Europa central que es volia més lliure i segura, a recer de la bogeria i la tempesta. El resultat és un llibre fonamental, una de les millors obres de Zweig i referència inexcusable per entendre els deliris d'un segle devastador. "La memòria del nostre passat més proper, exprimida per la sensibilitat d'un gran escriptor que el va viure amb absoluta intensitat". Robert Saladrigas, 'La Vanguardia' "Una gran radiografia de la cultura europea moderna". Rafael Argullol, 'El País' "Un home extraordinàriament sensible a qui el xoc de viure les dues grans guerres a Europa el va portar a recollir aquest lúcid testimoni". 'AVUI' "El recomano amb vehemència als lectors". Jordi Llovet, 'El País'

Aquest és, amb tota probabilitat, el llibre més famós de Stefan Zweig. Amb el títol de "Moments estel·lars de la humanitat", aplega catorze miniatures fascinants que relaten esdeveniments històrics absolutament diversos com ara la caiguda de l'imperi d'Orient a mans dels turcs; el descobriment de l'oceà Pacífic; el naixement d'"El Messies" de Händel; la derrota de Napoleó; l'indult de Dostoievski poc abans de l'execució; el viatge de Lenin a Rússia el 1917… Tots ells moments universals que, quan es produeixen, segons paraules del mateix Stefan Zweig, resulten decisius durant segles i segles. Hi ha llibres que haurien de ser lectura obligatòria a les escoles. Aquest és un volum imprescindible. Pere Estelrich, Diario de Mallorca Zweig tria, narra i glossa, en alta literatura, alguns dels instants que ell considera claus en la història de l'ésser humà. Zweig ha esdevingut, de llarg, un dels meus escriptors preferits, no només per la qualitat intrínseca del que escriu, sinó sobretot per la dimensió moral que impregna gairebé tota la seva obra. Txema Martínez, Segre

Més de dues-centes figuretes de fusta i d'ivori, cap d'elles més gran que una capsa de llumins, són l'origen d'aquest fascinant llibre en què Edmund de Waal descriu el viatge que han fet al llarg dels anys. Un viatge ple d'aventures, de guerra, d'amor i de pèrdua, que resumeix, en la història d'una família, la història d'Europa dels segles XIX i XX. Un text evocatiu i de gran bellesa que comença amb una petita llebre d'ulls d'ambre que es barreja amb les monedes dins d'una butxaca, i acaba, com tot autèntic viatge, amb el descobriment d'un mateix.

Els dietaris de Stefan Zweig comprenen prop de trenta anys de la vida de l'escriptor, i per la seva espontaneïtat són un document irreemplaçable, a més d'un gran contrapunt a la seva autobiografia, «El món d'ahir». Les pàgines d'aquest volum, sovint dictades per la urgència del moment, però tan lúcides com els seus textos més treballats, ens descobreixen el dia a dia de l'escriptor a Viena, París, Zuric o Berna—on va cultivar l'amistat d'altres intel·lectuals, com ara Émile Verhaeren, Romain Rolland i Rainer Maria Rilke—, o la fascinació que li van produir dues ciutats americanes com Nova York i Rio de Janeiro. Però també ens revelen l'íntim horror que va suposar per a Zweig la Gran Guerra i, dos dècades més tard, la deriva totalitària i antisemita del continent i l'ascens del nazisme, que el van empènyer a buscar desesperadament un recer lluny del descoratjador ensorrament d'Europa. Aquests dietaris ens ofereixen un cop més la veu del gran cronista del món d'ahir, que en molts moments sembla continuar revelant-nos el d'avui i potser fins i tot el de demà. Edició de Knut Beck. «Cap lector en llengua catalana no pot conèixer rigorosament Zweig sense accedir a aquest gran memorial». Mauricio Wiesenthal «Un llibre que acaba de definir el perfil de l'autor i que els amants de la seva literatura situaran al lloc que escau: consideracions marginals, observacions de novel·lista perspicaç, preocupació moral pel destí d'Europa, desfilada de tota la gent que va conèixer, entre ells literats, músics, polítics, artistes i pensadors». Jordi Llovet, El País Quadern «L'últim gran llibre que quedava per publicar de Stefan Zweig. Els dietaris finals fan prendre consciència del pes aclaparador de la història, del temps convuls del segle XX. Una obra de lectura imprescindible». Jordi Llavina, Ara «Al marge de la seva extraordinària qualitat literària, els Dietaris de Stefan Zweig són una eloqüent lliçó d'història i moral». Rafael Narbona, El Cultural «Inèdits en català fins ara, hi apareix, sobretot, l'home, en els seus pensaments i la seva vida quotidiana, malgrat que també narra en directe les grans convulsions del món, en especial les dues guerres mundials que li va tocar viure». Xavi Ayén, La Vanguardia «La lectura d'aquests fulls autobio­gràfics, escrits amb una prosa enèrgica, permet copsar el canviant estat d'ànim del protagonista, així com els progres­sos que va fent en l'escriptura dels seus llibres, les tensions i els fracassos del dia a dia o les seves trobades profitoses». Josep Gras, El Temps «Un dels esdeveniments de l'any». Qué Leer

A «Herètics», G. K. Chesterton dibuixa una crítica personalíssima a les opinions religioses del nostre temps. Dirigit al sentit comú de l'home comú, singular no tant per l'estricta originalitat de les seves idees, sinó pel seu particular punt de vista, aquest llibre ens condueix, amb una curiosa barreja d'humor i obstinació agosarada, pels camins d'una excepcional contribució a un dels debats fonamentals del món contemporani. Aquesta edició recupera l'excel·lent traducció de Pau Romeva que es va publicar per primera vegada a Edicions de La Nova Revista el 1928. «Chesterton, juntament amb Oscar Wilde i Mark Twain, forma part de la tripleta de fabricants de màximes, aforismes i frases lapidàries més important de les lletres angleses modernes». Carles Ribera, «El Punt Avui» «La literatura i les reflexions de Chesterton són un eco constant en la nostra cultura». Francesc Ginabreda, «Núvol»

La melodia del violí d'en Lev va fascinar Helena Attlee d'ençà que la va sentir en un concert; aquell vell instrument italià que portava el nom del seu antic propietari rus atresorava una rica història. Delerosa de descobrir els detalls del seu origen i la resta de secrets que amagava el seu delicat cos de fusta, Attlee es va dirigir a Cremona, el bressol del violí italià i el punt de partida d'un viatge extraordinari de final inesperat. A través de tallers polsegosos, boscos alpins, esglésies venecianes, luxoses corts florentines i remots mercats russos, «El violí d'en Lev» ens porta del cor de la cultura italiana als seus confins més llunyans. Una història sorprenent de lutiers i científics, prínceps i rodamons, instrumentistes, compositors i viatgers, que és a la vegada una meditació punyent sobre el poder dels objectes, dels relats i de la música per crear cultures senceres i transformar la vida de les persones.

Convidat a exposar les seves peces de ceràmica al museu Nissim de Camondo, Edmund de Waal va gaudir del sobtat privilegi d'endinsar-se en un dels palauets més luxosos de París, antiga propietat d'una influent família sefardita. Construït per desig del prestigiós filantrop i col·leccionista d'art Moïse de Camondo l'any 1912, l'edifici acull des d'aleshores una extraordinària col·lecció d'art francès del segle XVIII. Ben aviat, però, els Camondo van esdevenir objecte de l'antisemitisme, tal com havia passat als Ephrussi, antecessors de De Waal. L'infaust destí d'aquest il·lustre llinatge va marcar De Waal, que va començar a escriure les cartes aplegades en aquest llibre per retre homenatge al record d'una família perduda i «contrarestar el silenci del desdeny». El resultat és una reflexió personalíssima i commovedora sobre el preu de l'assimilació, la malenconia, els vincles familiars, l'art, les vicissituds de la història i el valor de la memòria. «Un dels llibres més bonics i commovedors que he llegit en molt de temps». Mauricio Bach, La Vanguardia «En les pàgines de Cartes a Camondo conviuen la bellesa i el drama, la riquesa i la desolació. De Waal s'ocupa d'evocar un món de maneres proustianes previ a les persecucions del nazisme: un microcosmos cultivat i cosmopolita. Una història que podria ser considerada una seqüela de La llebre amb ulls d'ambre». Luis M. Alonso, Abril (El Periódico) «Un llibre sensibilíssim i molt ben tramat. Un compassiu i extraordinari homenatge a una família sefardita». Biel Mesquida, Abril (El Periódico) «En aquest admirable i compassiu homenatge a una família sefardita del segle xx, l'autor reuneix amb destresa a persones i objectes que la història va separar. Un complement magnífic al fascinant relat de La llebre amb ulls d'ambre». Nicholas Wroe, The Guardian