crims.cat

La petició dun informe a càrrec de l'excel·lentíssim alcalde de Vilaclara és el tret de sortida que posa en marxa l'engranatge del torn de nit del cos policial daquesta vila de l'Empordà: un seguiment nocturn ple de tasques que, en el decurs d'una setmana, nit rere nit, s'entrellacen entre si, trencant la tranquil·litat de la població i posant-la potes enlaire; tot un retrat de les vicissituds de la vida nocturna policial, amb persecucions, anècdotes hilarants ratllant el surrealisme i uns personatges humans, extremadament humans. Si ho voleu viure, llegiu Torn de nit, tot un vodevil negre-policial a lempordanesa.

El meticulós i desenganyat sergent Héctor Beltrán i els seus homes s'enfronten al rastre de crims que un assassí anomenat Kakurenbo està deixant al seu pas: el cos esquarterat d'un noi de tretze anys i la desaparició d'una altra noia de la mateixa edat. Enmig d'un llot de falsos moviments, violència soterrada i creixent desesperació, irromp el personatge de Gabriel Espinosa, un fred i metòdic investigador privat amb una experiència tan solvent com implacable, que es fa càrrec del cas de Valentina, la noia segrestada per Kakurenbo. La seva particular exploració de l'assumpte contrasta amb la manca d'avenços de l'equip de Beltrán. Però el decurs del que semblen dues investigacions paral·leles aviat es transforma en un polièdric trencadís d'identitats, en un tapís de mirades i malsons especulars; res ni ningú no sembla estar al marge de la pertorbadora insània que, com una boira, comença a propagar-se per tots i cada un dels porus i racons de la trama.

N'hi havia que en referir-se a la Pobla de Dalt l'anomenaven la Pobla del Mal. Tripijocs, tràfic d'influències i terra de corruptes; vet-ho aquí. I quan la crisi arriba de sobte, també hi arriben els problemes: paisatges desoladors, urbanitzacions desmanegades, edificis abandonats, i molta gent que es comença a posar nerviosa: un alcalde que governa amb mà de ferro, unes eleccions que cal guanyar, dos constructors disposats a pagar un tant per cent pel favor d'una requalificació, i dos senegalesos assassinats pels matons d'un mafiós aparentment sense cap mena de connexió. Tot plegat duu al reporter Pere Palau a ficar-se on no és benvingut per explicar el verdader sentit de tot plegat. Una crua història sobre la crisi, la condició humana i la realitat; que és dura, però real. Una autèntica foguera de les vanitats de la societat catalana i espanyola d'avui mateix.

Lany 1940, amb mitja Europa amb flames i la guerra començada, París no és un lloc segur per refugiar-se. Sota l'arribada dels alemanys i amb l'angoixa d'una ciutat espantada per la imminent guerra, s'hi troben exiliats dos agents catalans que van prometre defensar la República. Els assassinats d'un oficial i un secretari fidels a la causa fan trontollar la seva seguretat a la capital francesa. Plegats hauran de fugir de policies, gendarmes, soldats i, sobretot, dels feixistes de l'ambaixada espanyola, que, sota la seva immunitat diplomàtica, es dediquen a perseguir tot allò que soni a republicà. Caure en les seves mans podria representar la repatriació sota unes conseqüències fatídiques i fatalistes. Un cop més, l'autor ens captiva amb una història sobre fets i miratges massa humans i reals perquè ens siguin aliens.

Barcelona, primavera de 1941. Martín Marín és un jove falangista extremeny que arriba a la ciutat per incorporar-se al cos de policia. Va ple dideals i de projectes, i està decidit a participar activament en la construcció de la Nova Espanya. Però allò que troba Marín és una ciutat en runes, miserable i amb les ferides de la guerra encara obertes. Esgarrifat, es topa amb l'estraperlo i la prostitució, que omplen els carrers, i alhora intueix que els vencedors no posen prou energia en el redreçament de la moral. En aquest escenari, li cau a les mans lencàrrec de resoldre un cas que la policia republicana va deixar obert. Es tracta de l'assassinat d'un ciutadà alemany que està envoltat de misteri i d'enigmes. Per resoldre-ho li caldrà anar a buscar linspector republicà que va iniciar la investigació, tancat en un camp de presos. Tots dos sendinsen en un món de cabarets, tavernes i personatges foscos que sobreviuen com poden enmig del desastre. A poc a poc, el cas esdevé tèrbol, diabòlic i perillós, i els submergirà en un horror antic i poc corrent difícil de desxifrar.

Miquel O'Malley, passat de voltes de gairebé tot, és acaronat pels antidisturbis durant la #primaveravalenciana, com un innocent vianant més, com un pulcre i perillós estudiant. Retirat del cos oficial, sense ofici ni benefici, es veurà involucrat en una conspiració de policies i serveis secrets que sesdevé a València però que té ramificacions, i arrels, en les primaveres africanes. O'Malley senfrontarà a les poderoses forces de la reacció, ben assentades al govern, i coneixerà, potser més tard, potser alhora que el lector, la fabulosa història del Cocodril, un tirador excepcional i solitari, nascut a la frontera entre Moçambic i Sud-Àfrica, entre guerres de descolonització, elefants i apartheid, un home de qui ningú no coneix el rostre castigat per la paràlisi, un rèptil mortífer, perdut a les ribes de la Mediterrània, que no troba el seu lloc al món.

Any 2002. Damià Surrell, caporal de la Unitat dInvestigació de Figueres, amant de la bona cuina i del tai-txi, viu exultant després de rebre la medalla al mèrit policial per haver resolt un robatori amb homicidi. Però el que ell no sap ni tampoc la seva unitat policial és que ben aviat tindran a les seves mans un cas dallò més enrevessat: al Museu Dalí, apareix mort un jove vigilant amb una nota enigmàtica a la boca. Daltra banda, la màfia russa i algunes organitzacions implicades capitanejades per un cervell anomenat Dmitry planegen cometre un robatori mitjançant un pla ben elaborat i intel·ligent. ¿Quina relació hi ha entre aquestes dues històries? ¿Per què es comet un crim daquestes magnituds a les portes dun robatori dalta volada? O potser és per desviar latenció? A les mans teniu un cas ben complex, de falses pistes i de tramuntanes que bufen per totes bandes. La qüestió és saber don bufen.

20 de setembre del 2017. Queden només onze dies perquè se celebri el referèndum i entre els Mossos d'Esquadra hi ha mala maror. Amb l'1 d'octubre acostant-se, Barcelona és plena d'estelades i banderoles que animen a votar mentre el Piolín es troba atracat al port i resta expectant. Al mateix temps, l'assassinat d'un presumpte actor retirat, que, de fet, sembla un robatori que ha acabat malament, obligarà la inspectora dels Mossos Norma Forester i el seu equip a traslladar-se al barri de Gràcia per iniciar la investigació d'un cas que es complicarà quan descobreixin que la víctima vivia sota una identitat falsa. Norma està amoïnada pel futur: en primer lloc, pel del seu equip, que ara està format per un sergent i una jove caporala sense cap experiència en homicidi, i per un inclassificable sotsinspector Agustí Carrasco, a qui la seva incapacitat per adaptar-se a la nova sensibilitat feminista ha estat a punt de fer que l'expulsin del cos. En segon lloc, per la peculiar i histriònica família, on la divisió d'opinions sobre la qüestió de la independència amenaça amb convertir una celebració familiar festiva en una agra discussió en què tothom pot sortir malparat. Un cop més, Teresa Solana ens ofereix no només un domini exuberant de la novel·la policíaca, sinó tot un retrat contemporani de la nostra actualitat que continua teixint les trames i engrandint uns personatges carregats d'història i que ja van fer el seu debut literari a Negres tempestes i La casa de les papallones.

En plena canícula estival, un agent a les ordres del solitari inspector Marc Sergiot rep un tret durant un atracament al barri de la Sagrada Família. L'inspector se sent responsable i, amb el pretext descapar de la calor sufocant de Barcelona, decideix acceptar la invitació del seu col·lega de la comissaria Xulio Coirós danar a passar dues setmanes de vacances a una petita aldea a pocs quilòmetres de A Coruña. Marc Sergiot emprèn un viatge a les encisadores terres gallegues amb el seu vell i atrotinat quatre llaunes. Un trajecte que, a més de ser un recorregut antropològic i geogràfic per Galícia, és un viatge interior que transita per diferents racons de la seva vida. Només darribar-hi, l'inspector Coirós li parla d'una mort succeïda en un riu vint-i-tres anys enrere. Poc després, apareix un cadàver carbonitzat en un incendi forestal. Aquests dos esdeveniments, tan separats en el temps i aparentment inconnexes, pertorbaran les seves vacances. Foc verd és el vuitè lliurament de la saga de novel·les protagonitzades per l'inspectorMarc Sergiot. En aquesta nova obra, Jordi de Manuel aconsegueix, un cop més, endinsar-nos i fer-nos participar en un món ben identificatiu i particular que explora les pulsions més tenebroses de la naturalesa humana.

Després de la guerra civil, i en un petit indret del País Valencià, cinc homes són salvatgement executats una nit i soterrats en una fossa comuna. Ningú no sap el parador concret dels cossos fins que, setanta anys després, l'arqueòloga Júlia Ardid i el seu jove equip intentaran descobrir on són els cadàvers i qui va assassinar aquells homes per tal de fer justícia i treure a la llum les seves restes. A les extremes dificultats diniciar l'excavació s'hi afegiran coaccions de tota mena: des de polítics i eclesiàstics interessats en mirar cap a laltra banda fins a ferides familiars mal tancades que ressorgeixen de l'oblit. I és que ja se sap: tot mort té una història al darrere que potser a algú no li interessa gaire desvetllar, i ni molt menys saber don venim i desenterrar el passat. I més quan resulta que la fossa no conté només els cadàvers dels cinc homes. Hi ha una sorpresa terrible amagada sota terra que ho canviarà tot.

Els anys vuitanta del segle XX van ser una autèntica bogeria a tot arreu i, a terres valencianes, es va viure, entre la joventut local, un frenètic esclat col·lectiu de modernitat, creativitat i llibertat que va donar origen a la famosa Ruta del Bakalao. En aquella època mítica i delirant, s'emmarquen les peripècies del Fletxa, un pintoresc detectiu privat que es mou com un peix a l'aigua en l'ambient nocturn i discotequer —o com un glaçó de gel en un cubata, si ho preferiu—. En el seu debut literari, el personatge intentarà complir amb l'encàrrec de resoldre la rocambolesca desaparició d'una jove misteriosa en estranyes circumstàncies i s'endinsarà en una intricada trama d'interessos creuats. Desembolicar la troca pot comportar conseqüències fatídiques. Per sort, però, aquest peculiar investigador a sou amb sang d'orxata comptarà amb la col·laboració inestimable del seu col·lega, el Tato, company de farres i parrandes, i amb l'ajuda de la seua tieta Ampariues, àvida lectora de les novel·les d'Agatha Christie. Em diuen Fletxa va ser l'obra guardonada amb el VI Premi Memorial Agustí Vehí – Vila de Tiana, i, amb ella, arranquen les estrambòtiques aventures de Vicent Fletes i Chaqués, un paio sorneguer i romancer que no us enlluernarà amb les seues desafinades dots d'observació, però us seduirà pàgina a pàgina amb el seu peculiar estil i amb el carisma que destil·la pels quatre cantons.

No hauria passat res si l'Olga i l'Ilya, un matrimoni refinat i estranyament avingut, no haguessin comprat aquella casa de camp. La parella, aparentment pacífica i que ronda la seixantena, pretén retirar-se a viure una vida pausada i tranquil·la, però es trobarà amb un imprevist: la casa limítrofa també té un nouvingut, l'Igor, un home més jove, vidu, amical i fàcil d'acontentar. Tant és així que l'Olga de seguida s'ofereix per ajudar-lo a instal·lar-se, i, de bon començament, tot rutlla com una seda. Però un dia, sense saber molt bé el perquè, es trenquen les regles del joc i es capgiren els rols de poder, apareixen infidelitats, confidències dites i no dites, re-cels, sospites, maltractaments i venjances capcioses. I ja se sap que, quan les coses es torcen i no van pel camí esperat, el més mínim error pot comportar el màxim desastre. Després de guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2017, Isabel-Clara Simó torna amb una novel·la on ens proposa una autèntica tragèdia grega farcida de personatges malaltissos i pertorbadors en un entorn rural perillosament bucòlic.

Som al 1972. Jean Neige i la seva banda preparen el cop que els ha de consolidar com una de les bandes criminals més perilloses de França. Daquí a fer-se amb el control de la màfia a Lyon hi ha un camí de sang que ells han començat a recórrer i que els durà, entre daltres coses, a urbanitzar la Costa Brava, controlar la prostitució de mig Europa i el tràfic dhaixix. La banda, sempre amb un peu als negocis il·legals i un altre en els de dubtosa reputació com la construcció, el 2006 es troba en un atzucac. Podrà el fill de Neige, lhereu, mantenir el clan al cim del poder? Amb aquesta història, inspirada en alguns dels clans mafiosos francesos que han operat a casa nostra des dels anys setanta fins a lactualitat, lautor sendinsa en el més profund de lànima humana amb una obra clau del gènere negre contemporani.

Torna l'Harem del Tibidabo, el prostíbul modernista més luxós de Barcelona, amb la seves portes de roure, els vitralls heràldics i les gàrgoles de castell. Tot com sortit d'un conte si no fos perquè el regent del bordell, l'histriònic Emili Santamarta, es veurà submergit dins d'una trama on haurà de defensar innocents en una lluita entre policies corruptes i, sobretot, entre dos clans que volen fer-se amb el monopoli del tràfic d'armes i drogues de la ciutat: els De Santiago, perillosos i alhora sofisticats, i els Klein, comandats per dos despietats nans rodanxons de metre i mig, extremament cruels, que només cerquen venjança per la mort del seu estimat fill, el Delfí. Un cop més, l'escriptor ens endinsa en una Barcelona violenta, fosca i sòrdida amb una galeria repleta de personatges estrafolaris, i tot plegat, com no podia ser d'una altra manera, farcit de l'humor àcid i corrosiu del seu protagonista principal, l'exagerat i teatral Mili. Després d'inaugurar la col·lecció amb Història de mort, i seguir amb L'Harem del Tibidabo i Tothom et recordarà, Andreu Martín repeteix a "crims.cat" amb la segona entrega del seu Harem, on un cop més l'acció torna a ser ràpida i violenta com un tret.

Als barris perifèrics del Besòs i el Maresme i de la Mina, unes de les zones més conflictives de l'àrea metropolitana de Barcelona, hi conviuen joves adolescents amb ganes de menjar-se el món, famílies immigrants problemàtiques i taurons que volen controlar negocis il·legals. Un dels més rentables consisteix en ocupar habitatges a qualsevol preu per omplir-los de drogues i materials de dubtosa legalitat. Tant és així que per aconseguir-los estan disposats a amenaçar, coaccionar i, fins i tot, segrestar membres de famílies que els habiten. El que no saben és que una de les víctimes i protagonistes d'aquesta novel·la, la Laila, està disposada a fer tot el que calgui per protegir la seva família pakistanesa encara que s'hagi de pagar un preu molt alt. El restant és l'acció, l'angoixa, la tensió i les mans que giren pàgines, impacients. Després de la incursió negra rural de Males decisions (núm. 32 de crims.cat), a Mai més Susana Hernández ens ofereix un retrat social de la brutal realitat que sobrevola els suburbis de les nostres ciutats, tan descarnada com veraç.

Un bosc, un parc i un jutjat. Què poden tenir en comú aquests tres escenaris? Doncs més del que us penseu, sobretot si, a més, fem una ullada als protagonistes que s'hi mouen. Perquè costa d'imaginar les coses que poden arribar a unir un filòsof mediàtic, una jutgessa respectada, una jove sense futur i un petit delinqüent superb i pagat d'ell mateix. La resta és l'angoixa, la tensió, els ulls nerviosos i les mans que passen pàgines, impacients... Perquè no oblideu que la justícia sovint és molt més fosca que la injustícia i, com tot a la vida, té múltiples cares. Així, doncs, sou a punt d'endinsar-vos en una història carregada de situacions tèrboles, d'enganys, de personatges sospitosos, d'encontres inesperats, de passions extremes..., sou a punt de comprovar com cada pas que s'hi dona condueix directament a l'abisme de l'ambigüitat, a l'extrem dels sentiments, al terratrèmol de les accions. Quan acabeu, podreu tornar a mirar la justícia amb els mateixos ulls?

En un ras de l'extraradi de València apareix el cadàver d'una jove sense identificar amb les falanges dels dits de les mans tallades i evidents senyals de violència. Quan la inspectora Araceli Lavila inicia la investigació, descobreix que sota aquella mort s'amaga una dona que sembla tenir mil noms, una mare a qui van robar la filla en el moment de néixer i una jove prostituta que busca sobreviure. Per descobrir els responsables del crim, la inspectora haurà de reconstruir el passat d'una víctima que sembla impossibled'identificar. Després d'Els ossos soterrats —guanyadora del III Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana—, Silvestre Vilaplana repeteix a "crims.cat" amb Dones sense nom, una novel·la d'intriga protagonitzada per dones que té com a rerefons el robatori de nadons, la violència masclista, el sexe i els abusos de poder.

Vittoria Morra, una jove que pateix atacs de pànic i angúnies respiratòries, viu gairebé reclosa dins d'un pis, amb una germana petita que pateix agorafòbia, una mare resignada i letàrgica i un pare exmilitar violent i possessiu. Tota aquesta traumàtica convivència la suporta en un condomini envoltada també d'estranys personatges. Un bon dia, la Lisa, una de les veïnes més estimades per la protagonista, desapareix sense deixar cap mena de rastre. Convençuda que li ha succeït alguna cosa, la Vittoria decidirà investigar pel seu compte, on haurà de superar bona part de les seves angoixes i pors per mirar d'esbrinar què hi ha darrere de tot plegat. Amb una escriptura elegant i una habilitat per explorar les ferides més profundes, Sara Bilotti acompanya els lectors en un descens real al mateix infern, perquè "el malalt de debò no és pas el que perd el senderi després de patir un trauma, sinó el que sobreviu a la brutalitat de la infantesa sense cicatrius visibles". I ho fa construint una novel·la molt negra, negríssima, plena de suspens, aconseguint el seu propòsit: crear un món real i angoixant, una atmosfera densa i tibant que no es descarrega fins al final, com una tempesta.

La nit del 24 de novembre del 2004 va ser trobat, al maleter del seu cotxe, el cos sense vida de la Isabel Bascuñana, una universitària lleidatana de vint-i-un anys. Una setmana més tard, i després d'una investigació policial en temps rècord, es va esbrinar qui havia comès aquella atrocitat. Però allò no era tot. Poc després, el que semblava un fet aïllat es va convertir en la culminació d'una sèrie d'assassinats macabres que sacsejarien dues societats separades per un oceà i per una dècada. Dues societats que havien mirat el mal directament als ulls. La Isabel va ser l'últim d'aquells crims. El crim que va marcar una ciutat. El crim que va marcar una generació. El crim que va marcar un periodista que no volia ser periodista. El crim que va convertir un periodista en escriptor. Un crim real. Real.

"Ara m'adormo, ara em desperto, ara m'adormo." Així és la vida de Francesc Ascàs, un jove extravagant, intrusiu i diferent, que sent veus i diu coses estranyes, que dibuixa còmics i està enganxat a les prediccions d'una maga televisiva, i tot això reclòs en el pis on viu, amb l'única claror que li proporcionen les escletxes de les persianes abaixades. Fins que un dia apareix morta Blanca Benito, la seva veïna i única amiga, i serà aleshores quan la policia l'acusa d'homicidi, per ser el boig de l'escala, perquè ja se sap que un boig és capaç de tot. Sota aquesta trama, Andreu Martín ens endinsa en tota una roda de la fortuna repleta d'imprevistos i successos de tota mena, on finalment tothom et pren per boig perquè "els bojos sempre diuen que no ho estan, de manera que quan un diu que no està boig, de seguida pensen que està com llum". I, precisament aquí, el lector hi jugarà un paper important: esbrinar qui realment ho està i qui no, qui diu les veritats i qui les mentides, i quines són les veus dels equívocs. Una novel·la plena d'intertextualitats, personatges rocambolescos i llocs emblemàtics, alguns ja de ben coneguts dins l'univers de l'escriptor. Després de títols com Història de mort, L'Harem del Tibidabo, Tothom et recordarà i La favorita de l'Harem, Andreu Martín retorna a "crims.cat" per oferir-nos una història d'ambigüitats, amb una temàtica que l'apassiona com són els trastorns i les psicopaties.

Al Robert Camp, un barceloní de trenta-quatre anys, a l'atur, sense gaires il·lusions i de tarannà solitari, li comuniquen que li ha correspost l'herència d'una parenta de qui no havia sentit mai a parlar: una mansió aïllada a prop de Nova Orleans, a l'estat nord-americà de Louisiana. Té poc a perdre, de manera que decideix gastar els pocs diners que li queden en el viatge fins a la ciutat del jazz, la màgia negra i el Carnaval. Allà es veu immers en una inexplicable pandèmia que el farà sentir encara més sol al planeta, envoltat de ninots i amb la missió de salvar el món. Llort, com ja és habitual en ell, trenca amb els estereotips i canvia molt de gènere, jugant amb el lector. Del negre, naturalment, a la ciència-ficció, passant pel terror psicològic, la política-ficció, el gore, la road trip... Tot de referents cinematogràfics travessen una trama que es va tornant, quilòmetre a quilòmetre, més malaltissa i més violenta. Amb aquesta barreja intergenèrica, l'escriptor torna a la col·lecció "crims.cat", on ja ha publicat altres novel·les negres com No n'estiguis tan segur i Pes mort, i ha participat als reculls Crims.cat 2.0. Més sospitosos del gènere negre als Països Catalans i Barcelona. Viatge a la perifèria criminal.

Aquesta és una història de policies, protagonitzada pels Mossos d'Esquadra i ambientada en els convulsos temps de la Barcelona olímpica. La tràgica mort d'una jove de catorze anys, Melody Coughran, filla d'un famós pilot de cotxes a Califòrnia, és el punt de connexió entre els membres de la Brigada Antidroga de la Policia Autonòmica catalana i la bòfia nord-americana en una investigació per desmantellar una xarxa de falsificació de medicaments. Per tal de resoldre el cas, els agents catalans col·laboraran amb el Lou Díaz, un atípic i extravagant investigador nord-americà i vell conegut del cos de Mossos, acabat d'arribar a la ciutat comtal. Una trama sobre el narcotràfic i el crim organitzat, però també sobre les males praxis mèdiques, les falsificacions de documents o la captació i tràfic de menors, on la violència i les persecucions frenètiques estan a l'ordre del dia. Una novel·la en clau d'homenatge sobre els orígens i les competències del nostre cos policial, al més pur estil Ed McBain, amb una trama trepidant i una sèrie de personatges astuts i fèrtils quan es tracta de jugar amb els nervis dels lectors.

Som a l'any 1993. Al costat d'una Barcelona post olímpica i moderna s'hi amaguen també negocis clandestins, crim organitzat i l'arribada de bandes que pretenen apoderar-se d'un nou mercat emergent: la cocaïna. Sens dubte, és el preu que cal pagar pel cosmopolitisme.

Gener del 2022. Amb Catalunya en plena onada de fred, en Pascal Neige ha d'esbrinar qui ha matat en Michel Aubriot, un dels darrers supervivents de la màfia lionesa que dirigia el seu pare i que ara lidera ell amb les seves germanes i el seu amant. A la vegada, ha de controlar que tothom que conrea marihuana al país pagui el seu tribut. A en Pascal l'espera una setmana de bojos si vol continuar mantenint el somriure dels guepards. Després d'El país dels crepuscles, On mai no creix l'herba i L'imperi dels lleons (guanyadora del premi València Negra a la millor novel·la negra en català), Sebastià Bennasar torna a la col·lecció «crims.cat» i ens ofereix una nova història de la família Neige i la seva banda criminal. Una novel·la addictiva, violenta, sexual, que aconsegueix barrejar amb eficàcia la brutalitat de sèries com Gangs of London amb la millor tradició literària del gènere negre a casa nostra.

Les Doges és un paisatge idíl·lic a les profunditats de les Cévennes. Allà viu en Gus, un camperol de mitjana edat, solitari i silenciós que es passa els dies aïllat al camp amb les vaques, la fusta i les reparacions de tota mena, i amb l'única companyia del seu gos Març. A prop de la granja, viu també l'Abel, un veí benèvol amb qui es fa amic i confident. La seva vida transcorre tranquil·la i serena, fins que mor l'abat Pierre, quan començaran a passar fets inusuals, amb visites del tot imprevistes. Franck Bouysse ens endinsa en un noir rural, una escriptura poètica farcida de metàfores i diàlegs brillants, envoltada d'una atmosfera freda i endimoniada i d'unes muntanyes vertiginoses que ens abocaran a la vora d'un precipici que duu irremeiablement cap a l'abisme.

La senyora del dimarts, de l'escriptor italià Massimo Carlotto, narra la història de Bonamente Fanzago, àlies Zagor, un actor pornogràfic de gran èxit no només a la gran pantalla sinó també a la vida real. Tant és així que exerceix de gigoló a estones lliures. Tot va bé fins que té un ictus que posa fi a la seva carrera d'èxits. Obligat a canviar de vida i a abandonar les trobades sexuals, decideix mantenir-ne una, l'anomenada "senyora del dimarts", una clienta fidel que aquell dia de la setmana, de tres a quatre de la tarda, li paga per sexe en una pensió de mala mort. És una dona maniàtica i enigmàtica de la qual no se sap gairebé res. Però qui deu ser aquesta persona que fa que el protagonista perdi el cap? Saber-ho potser suposarà el trencament d'una relació perfecta i que tots els personatges de la novel·la en surtin malparats. Però ja se sap: "Els morts només són morts, no s'enduen res perquè no van enlloc, la merda queda per als vius". Massimo Carlotto ens ofereix la tercera part de l'anomenada "trilogia de la crisi" —després d'altres títols com Niente, più niente al mondo o Il mondo non mi deve nulla—, un nou retrat lúcid i crític del món actual, ara amb temes com el sexe i l'homosexualitat, l'espectacle mediàtic, el periodisme d'investigació i, és clar, el concepte d'(in)justícia tan habitual a la seva narrativa. Una denúncia —un cop més— que ens demostra que la vida sempre —o gairebé sempre— és una enganyifa considerable.

A París, el 17 d'octubre de 1961, en plena guerra d'Algèria, Roger Thiraud, professor d'Història, és abatut a trets durant una manifestació pacífica convocada pel FLN per protestar contra el toc de queda. Vint anys després, l'inspector de províncies Cadin investiga a Tolosa la mort de Bernard Thiraud, fill del professor i historiador, que indaga la condemna a mort que un tribunal col·laboracionista havia dictat contra Charles de Gaulle. La investigació del policia l'obligarà a fer un viatge a aquell dia fatídic del 1961, i encara el durà més enllà, perquè la història oficial no és mai la història real. Amb la reedició de Meurtres pour mémoire —nosaltres hem optat per un nou títol, Crims per a la memòria—, la col·lecció "crims.cat" pretén commemorar els seixanta anys de la coneguda "massacre de París", uns fets que el govern francès titllà "d'assumpte secundari". Una obra mestra del gènere que també obre el camí a una nova tendència dins la novel·la negra, la retrospectiva, que s'acosta al passat no tant per buscar un mer decorat on ambientar la trama, com fa la novel·la policíaca històrica, sinó per reescriure des de la ficció els esdeveniments més foscos de la història oficial i anar a la recerca de les arrels dels problemes contemporanis. Del pròleg d'Àlex Martín Escribà i Jordi Canal i Artigas