L'Arca

Robert Neville sembla ser l'únic supervivent d'una guerra bacteriològica que ha assolat el planeta i convertit la resta de la humanitat en vampirs. Serà ell l'últim home viu a la Terra? Tot un clàssic en el seu gènere, aquesta novel·la és un pertorbador relat sobre la soledat i l'aïllament i una magnífica reflexió sobre conceptes que ens semblen molt clars com normalitat i anormalitat o bé i mal.

Un amor que transcendeix el cel i l'infern. Què ens passa després de morir? Chris Nielsen no en tenia ni idea, fins que un accident inesperat li treu la vida i el separa de la seva estimada esposa, Ann. Ara, ha de descobrir la veritable naturalesa de la vida després de la mort. Però fins i tot el més enllà no està complet sense l'Ann, i quan la tragèdia amenaça de dividir-los per sempre, Chris arrisca la seva ànima per salvar-la d'una eternitat de desesperació. La poderosa història d'amor després de la mort va ser la base de la pel·lícula guanyadora de l'Oscar, protagonitzada per Robin Williams.

Aquest recull, concebut com unes succintes "obres escollides!, permet un coneixement global de l'obra del millor Lovecraft. 'La crida de Cthulhu' és una obra mestra de la narrativa en llengua anglesa, i la resta dels relats que integren el volum combinen a la perfecció la qualitat literària i la riquesa imaginativa de l'autor més important en l'àmbit del que ell anomenava "l'horror sobrenatural". La selecció, que abasta la maduresa literària de Lovecraft, cobreix tots els motius centrals de la seva narrativa: la involució humana cap a la bestialitat, la presència amagada, en el món quotidià, de cultes i d'éssers impensables, les fantasies sepulcrals entorn de supervivències abominables, les civilitzacions prehumanes, els horrors extraterrestres, i les originals revisitacions lovecraftianes dels temes tradicionals de la fantasmagoria o el vampirisme. En el pròleg, el preparador de l'edició posa de relleu la visió suplicial de la sexualitat que vertebra l'horror lovecraftià.

Un jove Cònan, lluny de la seva Cimèria natal, viatjarà per les terres del sud on provarà de guanyar-se la vida com a lladre i mercenari. Fent ús de la seva espasa, la seva força i la seva audàcia, s'enfrontarà a hordes de guerrers, bruixots mil·lenaris amb poders obscurs, monstres esfereïdors —tangibles i intangibles—, gegants de gel i, fins i tot, a homes amb habilitats demoníaques. El viatge el durà per unes terres —més o menys— civilitzades, regides per lleis i convencions socials que s'escapen als principis i costums bàrbars del jove cimeri. Cònan és el personatge més rellevant de l'escriptor de literatura pulp Robert E. Howard, pare del gènere anomenat «espasa i bruixeria» i un dels narradors més icònics de la revista Weird Tales. Creador d'altres personatges com Solomon Kane o Kull el Conqueridor, ha passat a la història sobretot per les narracions que va escriure sobre Conan, qui, gràcies a les recopilacions dels seus relats i les seves adaptacions al còmic i al cinema, ha esdevingut una icona del segle xx.

El 1940, cinc persones es van internar a la Casa Belasco amb la intenció d'esbrinar els secrets i posar llum als misteris de la que era considerada la casa encantada més perillosa del món. Només una va aconseguir sortir-ne amb vida. Trenta anys després, el milionari Rolf Randolph Deutsch contracta quatre estranys, entre ells l'únic supervivent de la massacre del 1940, per demostrar l'existència de la vida després de la mort. Per això hauran de passar una setmana a la Casa Belasco. La Casa Infernal els ha permès entrar, però els deixarà sortir? "La Casa Infernal és la novel·la de cases encantades més terrorífica que s'ha escrit mai. Sobresurt per sobre de la resta igual que les muntanyes sobresurten per sobre dels turons." Stephen King  "Un dels escriptors més importants del segle XX"  Ray Bradbury 

En el poblet de Dunwich, Massachusetts, neix i creix Wilbur Whateley, una criatura horrible que des de ben petit té atemorits persones i animals. Instruït pel seu avi en la màgia negra i la bruixeria, voldrà accedir als coneixements d'un llibre prohibit, el Necronomicon, per obrir el portal dimensional que permeti el retorn de Yog-Sothoth, i així propiciar l'apocalipsi. Tres professors de la Universitat d'Arkham, però, provaran d'impedir-ho, a risc de perdre-hi la vida... i el seny. Publicat per primer cop el 1929 a la revista Weird Tales, «L'horror de Dunwich» és un dels «grans textos» de Lovecraft i una de les peces centrals dels seus cèlebres Mites de Cthulhu. «Els millors relats d'H. P. Lovecraft són el més terrorífic que ha donat la literatura nord-americana, i conserven intacte tot el seu poder.» Stephen King

En aquest recull, un Cònan en plena joventut viurà cinc de les seves històries més trepidants. El nostre antiheroi s'enrolarà a La Tigressa, la nau de la pirata Belit. Junts, el Cimeri i la Reina de la Costa Negra, navegaran per mars i rius a la recerca de botins magnífics i vaixells per assaltar, enfrontant-se a tripulacions armades, però també a horrors sobrenaturals. A la resta de relats, Cònan, sempre lluny de les terres del nord, sobreviurà gràcies a la seva espasa i a la seva astúcia lluitant contra monstres ancestrals, estàtues que cobren vida, caníbals o cabdills tribals. Aquest cop, però, ho farà compartint el protagonisme de les aventures amb personatges femenins tan impactants com la cruel Salomé a «Naixerà una bruixa», l'estudiosa Líbia a «La vall de les dones perdudes», la valenta Olívia a «Ombres a la llum de la lluna» i la ballarina Zabibi a «Ombres sobre Zamboula».

La dona ha patit molts canvis els darrers temps: des d'aconseguir el dret de vot fins a incorporar-se plenament en el mercat laboral. No han estat gaires les destacades als diccionaris o llibres d'història. Aquest llibre ens presenta en forma de relat les vides d'aquelles capdavanteres que han marcat un camí. L'efervescència creativa d'aquestes dones es va manifestar en els diversos àmbits en què van intervenir: la renovació pedagògica (Rosa Sensat), la lluita antifranquista (Maria Aurèlia Capmany), el reformisme social (Francesca Bonnemaison); totes elles constitueixen una galeria de personatges amb una reconeguda presència pública i una alta ressonància cultural i social. Entre altres, el llibre parla de: * Margarita Xirgu: una actriu catalana innovadora i agosarada. * Teresa Pàmies: una lluitadora nata que es va convertir en escriptora. * Joana Raspall: la poetessa catalanista que escrivia per als més menuts. * Roser Capdevila: una il•lustradora molt inquieta i un xic entremaliada. * Núria Feliu: la veu lligada des de sempre al poble català. * Alícia de Larrocha: la pianista catalana més internacional. * Mary Santpere: una còmica d'allò més musical. * Neus Català: una supervivent catalana dels camps nazis. * Lola Anglada: la noia que feia dibuixos catalanistes.