L'Enllaç

By Mónica Miquel Nieto

L’Anna és una noia del futur, que viu en un rígid sistema on les persones són classificades segons la seva genética i les seves aptituts. Ella pensa que el Sistema és perfecte, perquè ha aconseguit aturar el canvi climàtic, moltes malalties i ha millorat la vida de totes les persones del planeta. Però, al llarg del seu camí a la vida, descobrirà que no tot és tan meravellós com els hi havien explicat. Haurà d’arriscar-se i prendre decisions importants que canviaran la seva vida per sempre.

• Language: Català
• Publisher: Editorial Alvi Books
• Release date: Apr 17, 2024
• ISBN: 9798224537662

Mónica Miquel Nieto

Mònica Miquel Nieto, mujer de 52 años nacida en Barcelona, es maestra de Primaria en una escuela pública. En general se considera una persona positiva y extrovertida. Sus aficiones están muy relacionadas con la instrospección propia de un escritor, como son el senderismo, la lectura y, obviamente, escribir. Lleva toda su vida haciéndolo: escribe novelas, cuentos y poemas, tanto en catalán como en español.Para ella, escribir es una necesidad que la conduce al placer de poder compartir lo que escribe con los lectores que decidan leer alguna de sus obras: “Espero que lo disfruten y que se sientan identificados con, al menos, parte de lo que escribo. Las personas no somos tan diferentes como dicen, todas hemos sentido las mismas emociones en algún momento de nuestra vida. Que la lectura nos una. ¡Muchas gracias!”

Book preview

L’ENLLAÇ

Mònica Miquel Nieto

Editorial Alvi Books, Ltd.

​Realització Gràfica:

​© José Antonio Alías García

​Copyright Registry: 2309225376975

​Created in United States of America.

​© Mònica Miquel Nieto, Barcelona (Catalunya) Espanya, 2023

​Producció:

​Natàlia Viñas Ferrándiz

​No es permet la reproducció total o parcial d'aquest llibre, ni la seva incorporació a un sistema informàtic, ni la seva transmissió en qualsevol forma o per qualsevol mitjà, sigui aquest electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit de l'Editor. La infracció dels drets esmentats pot ser constitutiva de delicte contra la propietat intel·lectual (arts. 270 i següents del Codi Penal Espanyol).

​Editorial Alvi Books agraeix qualsevol suggeriment per part dels seus lectors per millorar les seves publicacions en l'adreça: [e-mail]

​Realitzat a Tabarnia, Espanya (CE)

​per a marques distribuïdores registrades.

​www.alvibooks.com

M’agradaria dedicar aquest llibre, en primer lloc i com sempre, a la meva família i, en segon terme als meus lectors i lectores.

Moltes gràcies a tots plegats per regalar-me una part del vostre temps.

PRÒLEG

Com serà la vida al futur? Què passarà amb el nostre malmès planeta?

Si voleu conèixer un possible futur, heu de llegir aquesta novel·la. Us asseguro que us sorprendrà.

Us heu d’imaginar que hi formeu part de la història. Acompanyeu la protagonista, l’Anna, al llarg d’una part de la seva vida i descobrireu que, no tot és el que sembla i que el futur és incert.

No us vull donar més pistes, si voleu saber-ne més, haureu de llegir!

JA ARRIBEN ELS 18

-Anna, descriu breument la història de l’Enllaç, des dels seus orígens fins a l’actualitat- va dir la professora Roig mirant-la molt seriosament-. Ja sabeu que aquest tema d’història és molt probable que aparegui al FAED (Final Assessment Exam DIP) o examen final de valoració DIP.

-L’Enllaç – va respondre l’Anna amb els ulls brillants i desperts i amb un somriure molt ampli, ja que era un tema que dominava a la perfecció- va aparèixer a principis del s.XXIII, concretament es va decidir adaptar aquest mètode d’aparellament a la Xina el 7 de febrer de l’any 2403. Un comitè científic va realitzar una sèrie d’investigacions per tal de millorar l’espècie humana i ajudar a salvar el planeta, ja molt malmès aleshores. El govern xinès va fer les anomenades Lleis de l’Enllaç per a la millora genètica.

Durant un segle van portar-les a terme sota les crítiques de la resta de governs mundials. Els resultats força positius, però, van fer que de mica en mica la resta del planeta s’hi anés afegint. Els últims van ser els països del tercer món i els governs europeus.

Finalment, tots els governs mundials van acceptar el nou sistema, ja que els resultats globals eren immillorables.

-Molt bé Anna! Has explicat molt bé els orígens de l’Enllaç- va interrompre-la la professora-. També podries comentar el nom dels caps del comitè científic xinès, el molt honorable Dr. Huang Sun i la doctora Mei Zhang, nascuts els dos a Pequín. Van estudiar les diferents tipologies genètiques, TGC (Classificació segons el tipus genètic) durant més de 20 anys fins que van realitzar la Classificació en tres grups segons les seves qualitats i rendiment. Algú vol afegir alguna cosa més? No? Pots continuar Anna.

-El doctor Sun i la doctora Zhang, juntament amb el seu equip d’investigació – va prosseguir l’Anna- van establir els tres tipus qualitatius genètics que coneixem avui dia. Els tipus 1, 2 i 3. La veritat és que no es van complicar gaire amb el nom, oi? El tipus 1 era el de màxima qualitat genètica, persones –alterades o no genèticament- amb poques possibilitats d’emmalaltir de malalties físiques o psicològiques i grans qualitats a nivell de tot tipus d’intel·ligències. El tipus 2, o mitjà, consistia en una genètica amb alguns defectes que podia o no donar lloc a problemes posteriors i, finalment, el tipus 3, que era la genètica amb menors possibilitats de progressar. Bàsicament és això, oi? Explicat molt breument.

-Sí, bàsicament Anna – va respondre la professora Roig-. El que m’interessa és que enllacis els tipus genètics amb les qualitats humanes.

-Sí, ara mateix ho anava a enllaçar- va continuar ella-. A més dels tres tipus genètics, que en realitat no definien l’èxit com a persona, van pensar valorar les qualitats que cada persona demostrava tenir fins a la seva majoria d’edat. És així com van sorgir els tipus DIP, Personalitat i Intel·ligència Demostrada. Aquí van començar amb 3 tipus, per no complicar-se gaire. Els DIP A, B i C. Ja sabeu que avui en dia n’existeixen molts més, hem avançat en coneixement i podem determinar-ne fins a 10 tipus, de l’ A fins el J, sense cap mena de dubte.

-Roc, es pot saber què estàs fent?- va cridar malhumorada la professora Roig-. La realitat virtual enmig de la meva classe d’història no està permesa, ja ho saps. Treu-te les ulleres ara mateix o hauré de valorar la possibilitat d’iniciar el protocol d’incidència, i no crec que t’agradi perdre més punts pel teu DIP, oi?

-Ho sento professora!- va respondre en Roc atabalat-. Només estava mirant com eren els doctors xinesos, per a fer-me una millor idea de tot el que està explicant l’Anna. De debò, pot comprovar el meu registre virtual quan vulgui.

-No cal, Roc- va respondre una mica més tranquil·la la professora- però demana’m permís primer. De totes maneres, no t’hauria deixat fer-ho, ja coneixes les meves normes. Demano atenció absoluta. Ara només ens has d’escoltar i mirar a l’Anna i a mi. El teu expedient hauria de millorar encara i la teva actitud rebel no ajuda, tu mateix!

-Sí, professora. No tornarà a passar, li ben asseguro- va dir el noi abaixant el cap amb cara de penediment.

-Disculpa, continua- es va dirigir a l’Anna amb un somriure.

-La determinació del teu DIP es realitza durant 18 anys. Es valoren els teus resultats acadèmics, la teva participació en associacions socials i ecologistes, l’absència d’antecedents policials i de problemes de conducta tant a nivell familiar, escolar i d’entorn, la teva iniciativa, bon caràcter i grau de suficiència a les xarxes socials, la cura del teu cos a nivell físic i estètic, les teves qualitats esportives, artístiques i musicals, els teus gustos, les teves aficions –l’estudi, la lectura, la creació literària i el domini de les ciències són de les més valorades, per descomptat...Bàsicament totes les coses que ens fan ser millor persones i útils per a la nostra societat i pel nostre planeta- va concloure l’Anna molt orgullosa de sí mateixa.

-Bé, Anna, bona resposta- va felicitar-la la professora-. Podries afegir, però una petita explicació de les millores que va suposar l’aplicació de l’Enllaç tenint sempre en compte el TGC i el DIP de cada individu.

-Sí, ara mateix ho amplio- va dir l’Anna de forma diligent-. Quan es va afegir el DIP al TGC per a decidir l’Enllaç de cada persona, la millora va ser molt més gran, qualitativament parlant, que no pas al principi de l’Enllaç, quan només es tenia en compte la tipologia genètica per aparellar individus. Aquí van ser pioners els Estats Units, cap el 2430 van elaborar la GLPL (Genetic Link and Personality Law). Durant els primers 30 anys d’aparellaments determinats per aquests dos sistemes es va veure, a través de diversos estudis científics i sociològics, que el sistema havia millorat més d’un 40%. Des d’aleshores l’Enllaç ha permès eliminar les guerres, millorar el nostre planeta i ens permet una forma de vida agradable i sana. A més, les malalties s’han reduït fins un 60%, gairebé fins un 98% en els nuclis familiars formats per dos individus 1A, que son els més perfectes segons la classificació de l’Enllaç.

-Fantàstic Anna!- va tornar-la a felicitar la professora-. Rachel, fes el favor- es va dirigir a la noia que estava asseguda a la dreta de l’Anna, també a primera fila-. Explica’ns com aconseguir un DIP tipus A.

-Molt bé professora Roig, ara mateix- va respondre la Rachel molt decidida-. Nosaltres som aquí, en aquesta classe amb vostè, perquè formem part del tipus A, el superior, destinat a dirigir i governar, però encara no és definitiu, per la qual cosa ens hem d’esforçar al màxim, estudiar molt, complir les normes a la perfecció, col·laborar en les diferents associacions per millorar l’entorn del nostre centre educatiu, fer esport, tenir iniciatives útils per la nostra comunitat, etc.

-Rachel- va comentar-li la professora- no pots dir superior, això no tindria validesa si ho expliques així al FAED. Els tipus DIP determinen els individus que són més idonis per realitzar diferents tasques, no hi ha cap tasca superior a la resta, totes són importants perquè totes ajuden a mantenir i millorar la comunitat. Això ja va quedar demostrat a finals del s. XXI, amb les diverses pandèmies mundials. Tots els individus són importants, els treballadors dels centres d’abastiment alimentari, el personal de neteja, els metges, els professors...

-Així ho faré, professora Roig. Moltes gràcies!- va respondre Rachel molt atenta.

-Ja sabeu que l’Enllaç és només una part del canvi organitzatiu a nivell mundial que va permetre la millora de la qualitat de vida a la Terra, però n’és una part essencial, això ho heu també d’especificar si us ho pregunten durant l’examen. Bé, fins aquí la classe presencial d’avui. Quan arribeu a la vostra residència recordeu que us heu de connectar amb el professor Bernat a partir de les 17h. M’ha comentat que la classe d’avui és molt important, sobretot per alguns alumnes que sembla que presenten encara algunes dificultats. Ho tens clar, Roc? Sí, anava per tu- va concloure la professora Roig amb veu cansada.

Es van encendre els llums d’avís que indicaven que la classe havia finalitzat. Es van posar tots drets per esperar la desinfecció. D’uns orificis del sostre i de les parets sortia una mena de gas humit que omplia l’aula i realitzava la desinfecció pertinent abans de sortir a l’exterior. El procés durava uns dos minuts i mig, aproximadament.

Els quinze alumnes d’últim curs van sortir junts al jardí i es van dirigir a la seva residència per arribar a temps de dinar.

-Berta!- va cridar l’Anna dirigint-se a una noia morena