Ciència de la ficció

By Alejandro David Lacambra Boada

Amb diversos contes de ciència ficció, aquest llibre ens apropa a un futur probable. Ens fa reflexionar si realment el voldríem o què és el que hauria de canviar per a que sigui millor. Vivint aquests contes i gaudint de la lectura, ens qüestionem i observem temes com l'exploració de l'espai, els androides o els enginys que trencarien les normes de la física. Uns contes ambientats en aquests possibles avanços per a la humanitat. Un conjunt que fa un bon llibre per a joves i adults que vulguin entretenir-se viatjant temps enllà i, alhora, contraposar les seves opinions.

• Language: Català
• Publisher: Editorial Bubok Publishing
• Release date: Feb 27, 2017
• ISBN: 9788468647418

Book preview

intel·lectual.

AGRAÏMENTS

Vull agrair a tothom qui m’ha recolzat a tirar endavant aquest projecte. A la meva família i amics. Als professors i companys de classe del Màster en Comunicació, Periodisme i Humanitats. Als professors i companys de classe dels cursos virtuals de L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès de Narrativa i Conte. A la meva germana, la Maria, a la meva cosina, la Sandra Arguis, i a la Margarita Benjumea pels seus consells i crítiques constructives. Als meus pares i als meus cosins per donar-me valentia. I a tothom qui gaudeixi d’aquesta lectura perquè aquesta és l‘única finalitat del que he escrit.

TINTA EN EL TINTER

Agafa la ploma amb molta cura i li aplica la tinta. Sempre ha preferit les plomes estilogràfiques, però no les que es carreguen amb cartutxos sinó les que es suquen en un tinter tal com es feia fa temps. El pot de tinta obert deixa fruir una olor enganxosa i desitjada que desperta la seva imaginació. La imaginació i l’olor generen una força, una il·lusió, una passió: escriure. Ara, la seva mirada tan sols veu paraules i res del que l’envolta té interès mentre de manera mil·limetrada fa el moviment entre tinter i tinter. Una perfecció només trencada per petites gotes de tinta que amb una taca embelleixen el paper.

Apareix així en el full una nau espacial que vola per l’espai. Un llarg viatge que aproparà la raça humana a noves fronteres mai explorades; que els portarà a conèixer noves formes de vida, noves civilitzacions, noves cultures, idiomes, tecnologies, filosofies. Un apropament a tot allò desconegut anteriorment per a l’ésser humà. I és llavors quan ell, escrivint-ho, se n’adona que escriu per viure amb la tripulació. Que les seves paraules sorgeixen del desig de viatjar ben lluny sense pensar en el retorn. Un desig d’aventura que s’emporta el seu ésser en un viatge de fantasia a partir de les paraules. I totes elles provenen de la seva vida i de la seva experiència.

És dins de la nau. Hi passeja vestint el seu uniforme. Tafaneja des de les finestres, on pot observar estrelles a anys llum mai vistes. Conversa amb la tripulació a la cantina i menja en el menjador. Es diverteix en les zones d’oci i s’entrena amb els seus companys en les diferents disciplines de defensa i tecnologia. La nau és immensa. Li agrada passejar o córrer una estona pels hangars de les naus d’exploració i de defensa i també pels passadissos arrodonits que despleguen al seu voltant diferents habitacions privades de la tripulació, repartides segons el seu rang. Tot i ser una nau d’exploració manté una disciplina i normes militars, però la vida a la nau és distesa.

Després, es dirigeix a pont de comandament on ell té el seu lloc com a oficial. Des d’allà la visió és increïble. El gran vidre permet observar tot allò que està tant a prop com lluny. I és des d’aquí que comencen a observar quelcom nou i interessant. Una gran esfera de color blau que té diversos elements amb formes geomètriques diferents voltant en òrbita seva. Elements de colors que alhora giren sobre el seu mateix eix.

La incertesa esdevé present en tot el grup de comandament. En aquest moment la ploma no fa correctament l’apropament al tinter. Un contratemps que no atura la tripulació sinó que l’esperona a seguir intentant entendre què està succeint. Es decideix fer un apropament i enviar un equip de reconeixement del que ell en forma part. Per fi comença l’acció. Una petita nau els porta davant dels cossos flotants, es vesteixen amb els vestits espacials i surten a l’exterior. Des de la nau se’ls demana precaució en tot moment. Flotant, s’atansen a les formes geomètriques que els envolten i giren al seu voltant. Apropen les mans i les figures geomètriques giren més ràpidament, com si el seu moviment els hagués donat una empenta. No semblen respondre a cap intel·lecte ni forma de vida. I és llavors quan la forma esfèrica comença a expandir-se i a poc a poc s’obre del mig. Darrere d’aquesta es veu un nou planeta que no era visible anteriorment. Una nova recerca. Sembla que se’ls està convidant a visitar el planeta. L’equip d’exploració torna a la nau i es disposen a aproximar-s’hi.

Els visors i sensors rastregen la superfície. No hi ha formes de vida humana. L’atmosfera no és respirable. No hi ha indicis d’aigua i tampoc de certs minerals com el ferro o el mercuri. Es decideix fer un altre reconeixement de la zona. Ell està a punt i surt amb l’equip d’exploració cap al planeta.

La nau llançadora aterra suaument. El terreny és inhòspit i es defineix amb tonalitats rogenques i algunes roques a la llunyania. Per reconèixer el terreny es vesteixen amb les escafandres i preparen el vehicle rodat. No observen cap tipus de moviment que indiqui existència de vida.

Quan han recorregut uns quilòmetres observen unes roques amb formes establertes. Semblen una civilització. Decideixen apropar-s’hi. La tensió del moment fa que una gota de tinta caigui a prop del vehicle. Per sort la paraula vehicle queda intacta i el grup segueix apropant-se a la població. Llavors, d’allà sorgeix una polseguera que s’apropa cap a ells a gran velocitat. Sembla ser un vehicle volador amb una forma plana a la part de baix i una d’ovalada a la superior. A dins s’hi distingeixen dues formes. Hi ha vida.

No saben fer-se a la idea. Han contactat amb una altra forma de vida. Des de la nau