Per què volem un Estat propi?: Seixanta intel*lectuals parlen de la independència de Catalunya

By Josep M. Forné and Moisès Broggi

Una seixantena de personatges de la vida intellectual i cívica expliquen per quina raó creuen que Catalunya hauria de tenir Estat propi. Els arguments són múltiples i variats i responen al perfil personal i professional de cadascú. Hi han participat: Ferran Aisa, Agustí Alcoberro, Ramon Alcoberro, Margarida Aritzeta, Jaume Aulet, Josep M. Baiget, Dolors Bassa, Joan-Daniel Bezsonoff, Laura Borràs, Jordi Bosser, Moisès Broggi, Lluís Cabrera, Salvador Cardús, Muriel Casals, Jordi Castells, Joaquim M. Cervera, Joaquim Colominas, Xavier Diez, Josep Espasa, Henri Ettinghausen, Oriol Farrés, Mariano Ferrer, Xavier Ferrer, Josefa Figueras, Francesc Foguet, Carme Forcadell, Josep M. Forné, Rosa Victòria Gras, Joan Guasp, Montserrat Junqué, Pere Lluís i Font, Alfons López Tena, Miquel Manubens, Isidor Marí, Jordi Martí, Fèlix Martí, Josep Murgades, Arcadi Oliveres, Pepi Oller, Joan Peytaví, Jordi Porta, Jordi Presas, Miquel Pueyo, Enric Pujol, Hilari Raguer, Ferran Requejo, Elisenda Romeu, Camil Ros, Antoni Rovira, Xavier Rubert de Ventós, Eva Serra, Jaume Sobrequés, Miquel A. Soriano-Montagut, Toni Strubell, Magí Sunter, Josep M. Terricabras, Ricard Torrents, Jaume Vallcorba i Tura, Joan Vergés, Ramon Vila-Abadal i Josep Vallverdú.

• Language: Català
• Publisher: Pagès Editors
• Release date: May 1, 2013
• ISBN: 9788499753379

Book preview

Roger Torres i Graell (Lleida, el Segrià, 1945) és un autor polièdric. Com a escriptor de ficció escriu narracions i contes de força sensibilitat i tendresa. Com a pensador, novel·la-assaig o assaig-ficció. O, senzillament, escriu coses que fan pensar. Com a emprenedor té petits tractats sobre la feina ben feta, i ha escrit amb voluntat didàctica llibres sobre la computació aplicada. Ara, li ha sortit la vena política, com la que apareix en aquest llibre en el qual gairebé no hi ha escrit ni una ratlla, però treballa en un de nou on desenvoluparà el seu pensament independentista.

L’autor ha comptat amb el suport i la col·laboració de l’Associació per les Noves Bases de Manresa (ANBM), nascuda el 1992, després de la commemoració del centenari de les Bases de Manresa, per tal de promoure la reflexió i l’acció a favor de la sobirania nacional, en el marc actual dels Països Catalans i en el context europeu. L’associació compta, fins avui, amb les successives presidències d’Enric Casassas i Simó, Fèlix Martí, Margarida Aritzeta, Ricard Torrents i Josep Maria Forné.

Una seixantena de personatges de la vida intel·lectual i cívica expliquen, en aquest volum, per quina raó creuen que Catalunya hauria de tenir Estat propi. Els arguments són múltiples i variats i responen al perfil personal i professional de cadascú. Hi han participat: Ferran Aisa, Agustí Alcoberro, Ramon Alcoberro, Margarida Aritzeta, Jaume Aulet, Josep M. Baiget, Dolors Bassa, Joan-Daniel Bezsonoff, Laura Borràs, Jordi Bosser, Moisès Broggi, Lluís Cabrera, Salvador Cardús, Muriel Casals, Jordi Castells, Joaquim M. Cervera, Joaquim Colominas, Xavier Diez, Josep Espasa, Henri Ettinghausen, Oriol Farrés, Mariano Ferrer, Xavier Ferrer, Josefa Figueras, Francesc Foguet, Carme Forcadell, Josep M. Forné, Rosa Victòria Gras, Joan Guasp, Montserrat Junqué, Pere Lluís i Font, Alfons López Tena, Miquel Manubens, Isidor Marí, Jordi Martí, Fèlix Martí, Josep Murgades, Arcadi Oliveres, Pepi Oller, Joan Peytaví, Jordi Porta, Jordi Presas, Miquel Pueyo, Enric Pujol, Hilari Raguer, Ferran Requejo, Elisenda Romeu, Camil Ros, Antoni Rovira, Xavier Rubert de Ventós, Eva Serra, Jaume Sobrequés, Miquel A. Soriano-Montagut, Toni Strubell, Magí Sunter, Josep M. Terricabras, Ricard Torrents, Jaume Vallcorba i Tura, Joan Vergés, Ramon Vila-Abadal i Josep Vallverdú.

portadella.jpg

© de la selecció i edició: Roger Torres i Graell, 2011

© dels textos, els seus autors, 2012

© del pròleg: Moisès Broggi i Vallès, 2012

© del preàmbul: Josep Maria Forné i Febrer, 2012

© de la edició impresa: Pagès Editors, SL, 2012

Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida

[e-mail]

www.pageseditors.cat

Imatge de la coberta: Composició fotogràfica fictícia

Primera edició impresa: febrer de 2012

Segona edició (reimpressió): abril de 2012

Tercera edició (reimpressió): maig de 2012

ISBN: 978-84-9975-190-0

DL L 596-2012

Imprès a Arts Gràfiques Bobalà, SL

© de l'edició digital: Pagès Editors, SL, 2013

www.pageseditors.cat

Primera edició digital (epub): abril de 2013

ISBN (epub): 978-84-9975-337-9

Conversió digital: Arts Gràfiques Bobalà, SL

www.bobala.cat

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat de l’excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, <www.cedro.org>) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals de fragments d’aquesta obra.

PRÒLEG

PREÀMBUL

INTRODUCCIÓ

FERRAN AISA I PÀMPOLS

AGUSTÍ ALCOBERRO I PERICAY

RAMON ALCOBERRO I PERICAY

MARGARIDA ARITZETA I ABAD

JAUME AULET I AMELA

JOSEP MARIA BAIGET I MARQUÈS

DOLORS BASSA I COLL

JOAN DANIEL BEZSONOFF I MONTALAT

LAURA BORRÀS I CASTANYER

JORDI BOSSER I JULVE

MOISÈS BROGGI I VALLÈS

LLUÍS CABRERA SANCHEZ

SALVADOR CARDÚS I ROS

MURIEL CASALS I COUTURIER

JORDI CASTELLS I GUASCH

JOAQUIM M. CERVERA I DURAN

JOAQUIM COLOMINAS I FERRAN

XAVIER DIEZ I RODRÍGUEZ

JOSEP ESPASA I REIG

HENRY ETTINGHAUSEN

ORIOL FARRÉS I JUSTE

MARIANO FERRER I THOMÀS

XAVIER FERRER I JUNQUÉ

JOSEFA FIGUERAS I CROS

FRANCESC FOGUET I BOREU

CARME FORCADELL I LLUÍS

JOSEP MARIA FORNÉ I FEBRER

ROSA VICTÒRIA GRAS I PERFONTAN

JOAN GUASP I VIDAL

MONSERRAT JUNQUÉ I PLAJA

PERE LLUÍS I FONT

ALFONS LOPEZ I TENA

MIQUEL MANUBENS I MONSENY

ISIDOR MARÍ I MAYANS

JORDI MARTÍ I FONT

FÈLIX MARTÍ I AMBEL

JOSEP MURGADES I BARCELÓ

ARCADI OLIVERES I BOADELLA

PEPI OLLER I COMELLAS

JOAN PEYTAVÍ I DEIXONA

JORDI PORTA I RIBALTA

JORDI PRESAS I VIDAL

MIQUEL PUEYO I PARÍS

ENRIC PUJOL I CASADEMONT

HILARI RAGUER I SUÑER

FERRAN REQUEJO I COLL

ELISENDA ROMEU I OLLER

CAMIL ROS I DURAN

ANTONI ROVIRA I MONJO

XAVIER RUBERT DE VENTÓS

EVA SERRA I PUIG

JAUME SOBREQUÉS I CALLICÓ

MIQUEL-ÀNGEL SORIANO-MONTAGUT I MARCOS

TONI STRUBELL I TRUETA

MAGÍ SUNYER I MOLNÉ

JOSEP MARIA TERRICABRAS I NOGUERAS

RICARD TORRENTS I BERTRANA

JAUME VALLCORBA I TURA

JOAN VERGÉS I GIFRA

RAMON VILA-ABADAL I VILAPLANA

JOSEP VALLVERDÚ I AIXALÀ

EPÍLEG

PRÒLEG

CATALUNYA I ESPANYA SÓN DOS POBLES MOLT DIFERENTS que s’han vist obligats a viure plegats durant molt de temps amb una gran quantitat de problemes i greuges que fan imposible la convivència. La unió va ser dinàstica a finals del segle XV.

Catalunya era un poble destacat pel seu esperit comercial i democràtic, al contrari de Castella que ho era de pastors i de guerrers formats en les llargues guerres contra els sarraïns que havien envaït la península. Amb això sol, l’absolutisme dels uns i el respecte a les lleis i als furs dels altres ja es veu que la cosa no podia anar bé de cap manera. En efecte, gairebé immediatament després de la unió, les circumstàncies foren extraordinàriament favorables a Castella, com van ser l’ajut a la descoberta i conquesta d’Amèrica i la unió matrimonial amb els Àustries que feren d’Espanya una de les primeres potències del segle XVI i l’ompliren d’orgull. En aquests moments d’eufòria i prosperitat, Catalunya, amb els seus furs i lleis democràtiques, feia nosa a l’absolutisme de Castella i ja aleshores començaren els primers greuges i vexacions com, per exemple, que Catalunya tenia prohibida la relació comercial o econòmica amb Amèrica. Uns anys després, a mitjan segle XVII i trencant tota mena de pactes signats, Castella omplí de tropes el Principat, on cometeren tota mena d’excessos i provocaren la revolta de Catalunya. Fou la cèlebre guerra dels Segadors, que va durar dotze anys i que, com es natural, perdé Catalunya, que quedà ocupada, mentre que Castella, vencedora, encara quedava més malparada, atès que començava l’ensulsiada imperial començant per les possessions europees ofegades pel seu propi domini opressiu. Però, a més, la pèrdua de Portugal li representava una gran inseguretat amb les seves comunicacions amb Amèrica, perquè els corsaris anglesos disposaven de tota la costa occidental de la península per interceptar les embarcacions que subministraven les riqueses d’Amèrica. El poder castellà continuava declinant i això es traduí en un major espoli dels catalans, els quals, a més i per més mala sort, en la guerra de Successió estaven al costat de la Santa Aliança i contra els Borbons. Catalunya fou ocupada militarment i es promulgà el decret de Nova Planta pel qual foren suprimides totes les institucions clàssiques i pròpies de Catalunya: el Consell de Cent, la Generalitat i les Corts, amb tots els drets i llibertats catalanes. Es desmantellà la cultura autòctona i es van clausurar les Universitats i els Estudis Generals. El Principat passà a dependre del Supremo Consejo de Castilla. S’establí un nou mètode fiscal impositiu. Es féu obligat l’ús del castellà, no sols en tot assumpte oficial o judicial, sinó en el tracte mercantil i l’ensenyament.

Tal com diu molt bé l’amic Carles Lladó en el seu llibre Catalunya independent tota la nació catalana, amb la seva cultura i els seus sentiments, quedava sotmesa, tant políticament com econòmicament, als castellans i així comença la primera de les repressions antinaturals que s’han anat repetint fins als nostres dies.

Amb tot això, Catalunya va ser incorporada dins de l’Estat espanyol com una simple colònia. Situació que no era rara a Europa fins al segle XX, ja que estava formada per alguns grans imperis que englobaven i utilitzaven o explotaven països amb personalitat pròpia, cosa que fou motiu de nombrosos conflictes i de guerres. Fins ara, en les relacions internacionals, es considerava la guerra com a mètode normal, com a últim recurs, quan fallava la diplomàcia. Actualment, el gran efecte exterminador de les últimes guerres ha posat de manifest que el gran objectiu de l’home, si és que vol sobreviure, és la recerca de la PAU i això no pot ser mentre hi hagi uns pobles que dominin uns altres i creiem que, en aquest sentit, Europa segueix el bon camí. En menys d’un segle, el seu mapa polític ha canviat totalment: d’un petit grup de grans imperis depredadors s’ha transformat en un mosaic de petits estats i l’experiència ens demostra, cada vegada més, que el millor per als conflictes i problemes locals és que es resolguin localment.

La gran fragmentació dels imperis va tenir lloc a Europa després de la guerra del 1918 i també va ser aleshores que es van promulgar els drets de l’home i es va fundar la Societat de Nacions, primer esbós de poder supranacional i després de la Segona Guerra Mundial, la fragmentació s’ha generalitzat pertot, i s’ha produït, amb rares excepcions, sense violències. Aquest creiem que és el camí que hem de seguir, deslligar-nos del poder espanyol i unir-nos lliurement al conglomerat europeu amb tots els drets d’una nació lliure.

Moisès BROGGI I VALLÈS

PREÀMBUL

UN DELS MEMBRES DE LA JUNTA de l’Associació per les Noves Bases de Manresa, per provocar, ens deia que el millor llibre en favor de la independència de Catalunya que es pot editar és un llibre amb totes les pàgines en blanc. Per què? Perquè cadascú hi pugui escriure el que vulgui, perquè del que es tracta és de voler la independència. Quin argument necessita la independència de Catalunya, només que la vulguin els catalans. Ja es veu que és allò que en diuen una boutade. Però, com totes les provocacions, serveix per fer-nos pensar.

Amb tot, la mateixa persona que ens va dir això, quan vam explicar el projecte d’aquest llibre, hi escriu i dóna els seus arguments. I és que cal voler la independència, però també cal tenir clar per què la volem. Aquest és l’objectiu del llibre. Aclarir i aprofundir en el perquè la volem.

Des de l’Associació per les Noves Bases de Manresa, volem agrair la iniciativa d’en Roger Torres i Graell, d’incrementar els arguments a favor de la independència, de difondre’ls i de crear pensament i discurs en la direcció d’assolir la plenitud nacional i el progrés social. Aquests són els objectius de l’associació i ens enorgulleix poder participar d’aquesta iniciativa. Volem agrair a en Roger Torres i Graell que ens hagi fet confiança per fer aquest projecte editorial.

Donem les gràcies a tots els autors que de forma desinteressada contribueixen en el llibre donant la seva opinió i reflexió. Cert que no hi som tots. Tampoc no era aquest l’objectiu. Però sí que s’ha volgut que hi fos present una pluralitat de veus i punts de vista que argumenten en favor de la independència de Catalunya. Creiem que la independència serà, i ha de ser, un dels eixos o temes centrals de l’acció política i comunitària del nostre país. És des d’aquesta pluralitat que s’enriqueix l’objectiu.

Agraïm a Pagès editors les facilitats en la gestació del llibre i el seu bon fer per dur-lo a terme.

I, per acabar, donem les gràcies a persones concretes que han treballat de manera activa i eficient en l’edició d’aquest llibre. En Mariano Ferrer, la Clàudia Roda i el mateix Roger Torres, així com el doctor Moisès Broggi, que ens ha volgut apadrinar fent-ne el pròleg. Sense ells el llibre no hauria estat possible.

Josep Maria FORNÉ I FEBRER

President de l’Associació per les Noves Bases de Manresa

INTRODUCCIÓ

UN 30 DE DESEMBRE DEL 2010, vaig presentar-me a la seu de Pagès Editors amb quatre fulls que resumien un projecte editorial. La pensada l’havia gestat durant la tardor passada. Donava tombs a la idea de recollir opinions objectives, sense passió, raonades més amb el cap que amb el cor, sobre els avantatges que suposaria per a Catalunya, que és una manera de dir per a les persones que hi viuen, vivim, el fet de tenir un Estat propi. Les opinions no haurien de venir dels polítics, amb tot el meu respecte, sinó de la gent del poble, la que se’n diu la societat civil, tan rica a casa nostra. La resposta a la meva oferta aquella vigília de cap d’any no podia ser millor, va dir-me que es feia seva la iniciativa. Vam decidir amb l’editor de cercar un tercer actor. Va sorgir el nom de Josep Maria Forné, que va acceptar la proposta i com a president de l’Associació per a les Noves Bases de Manresa, en parlaria amb els seus.

Iniciat el procés, amb el suport de l’Associació per les Noves Bases de Manresa i el compromis d’edició per part de Pagès Editors, ens vam posar a treballar, que no era altra cosa que demanar opinions d’una manera formal. Hem trobat persones, associacions i col·laboradors entusiastes que han respost a la nostra inciativa, i tots ells han permès finalment, que els lectors, tingueu aquest llibre a les mans. A tots ells, mai no els estaré prou agraït.

En el camp de col·laboracions he de fer una anotació especial. Un dia de finals de juny vaig anar a demanar-ne l’opinió a Víctor Torres. Vam parlar de tot i de res. Del passat i l’estat actual del país. El vaig trobar molt despert i lúcid de cap, però amb poques ganes d’escriure. Se’l veia cansat. No vaig insistir, ja ho faria quan li caigués bé. Quinze dies després, ens sorprenia la notícia de la seva mort. Per a ell, aquest record i aquest llibre, per a l’home que va treballar llargament a l’exili per la continuïtat de la nostra dignitat nacional i després, en democràcia, des de casa nostra, la seva, evidentment.

El lector del llibre es trobarà, tal com jo en dic, amb un calidoscopi. Diuen que és un instrument òptic que permet veure infinites figures simètriques i diferents en color segons es vagi movent el tub pel qual es mira. Aquesta és, potser, una manera de resumir metafòricament el conjunt de les opinions rebudes. El fet únic d’una sobirania catalana es pot expressar de moltes maneres segons l’òptica de cadascú. Aquest cadascú, tot i ésser una persona particular i identificada en aquest llibre, també, potser, resumeix una manera de pensar col·lectiva de l’entorn on es mou, de l’activitat on treballa, del pensament que cultiva o, una manera de veure aquesta visió des del seu punt de guaita social. Els sentiments són les diferents imatges observades des d’un calidoscopi comú: Sobirania.

La independència ja no és tan sols un sentiment, sinó també una objectivitat pràctica per a les noves generacions. És el poder desenvolupar sense entrebancs, ni barreres, ni pals a les rodes, la immensa creativitat d’un poble que no vol sentir-se engabiat. Tampoc no és un ressentiment contra algú, ni revenja, ni cap dels adjectius que significarien una independència en contra de, sinó a favor de. Però també representa la defensa d’una dignitat massa sovint ultratjada. Perquè, malauradament, també hi ha una realitat constatable per part de l’altre, el qui l’ha d’acceptar, que ens amarga el dia. Cada dia. Massa sovint.

Finalment, podem dir que el calidoscopi presenta visions: pragmàtiques, èpiques, utòpiques, filosòfiques, analítiques, emotives, singulars..., de singulars ho són totes.

Només resta agrair una vegada més a en Josep Maria Forné la seva total integració en el projecte, fent, amb un altre símil, de palanca multiplicadora de força. Sense ell, l’Associació que presideix i les col·laboracions més properes com les de Mariano Ferrer i Clàudia Roda, aquest llibre no hauria estat possible. Sempre n’hi ha que no es veuen, però fan feina.

Les opinions transcrites són les que literalment ens han transmès els seus autors. Els currículums els hem ajustat més o menys al que demanaven les bases de participació, a fi de tenir una homogeneïtat en el seu conjunt. Nosaltres poca cosa hem fet, a banda de convidar, recollir, enganxar.

Roger TORRES I GRAELL

FERRAN AISA I PÀMPOLS

Barcelona, 1948. Historiador, poeta i periodista. President de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (1993-1998). Documentalista d’exposicions, guionista de documentals. Col·laborador dels periòdics: Diari de Barcelona, Avui, La Vanguardia, 20 Minutos, Catalunya, etc. Premi Ciutat de Barcelona d’Història-2000 pel llibre Una història de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999.

LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

Primer que res considero que l’autodeterminació dels pobles és un pas democràtic vers la llibertat de l’ésser humà per decidir en totes les qüestions de la seva vida, tant d’àmbit individual com col·lectiu. Els referèndums són els principals viaranys per aconseguir, per mitjans pacífics, els objectius de llibertat, per tant considero el referèndum com una eina eficaç per exercir el dret a manifestar l’opinió de les persones.

El valor principal de la independència dels pobles ha d’anar unit indestriablement al de la llibertat dels individus. Si hem de construir un Estat feixista o autoritari, doncs no m’interessa aquesta independència. La independència ha d’aconseguir-se des de la llibertat conscient de l’individu que aspira a ésser el motor del canvi, no tan sols un agent passiu. La independència ha d’estar lligada al món per llaços de solidaritat, de tolerància i de fraternitat amb els altres pobles. La independència ha de servir perquè el poble sobirà assumeixi el paper de constructor de drets socials i de defensor dels drets humans. Com va escriure Joan Salvat-Papasseit en un dels seus articles publicat a Los Miserables: "Els pobles