Univers

Una passejada per Roma de la mà d'un dels gran narradors en llengua catalana. No hi ha una sola Roma; n'hi ha tantes com mirades hi reposen, tantes com passejades o cafès. Roma és un pòsit d'hores viscudes, d'esglésies on tornes a entrar, de columnes i negronis, de l'art que fascina i els ocres que t'atrapen. Aquesta és una Roma íntima, feta de records personals, de viatges i anècdotes, de les veus d'uns altres i de la pròpia veu que mira de copsar-la a través dels detalls. Un poble que és capital sentimental. No és una guia turística ni una enciclopèdia històrica, sinó un retrat de la ciutat i, alhora, un autoretrat de qui la mira i la viu.

Una història universal sobre el sentit de la vida. Ens recordaran ficciona el temps que van passar junts Goethe i Schiller l'estiu del 1794. La novel·la explora els conflictes dels autors, les seves debilitats, ombres i grandeses, així com les dones que els van fer florir. Ens recordaran és un joc de miralls entre homes i dones, un procés constant de descobriment de les diferents facetes dels personatges i les seves vides. La novel·la desperta en el lector l'emoció d'estar allí, vivint aquells mateixos moments, explorant els conflictes de les seves idees i l'exigent procés artístic. La ficció, un vehicle poderós per fer reviure Goethe i Schiller.

L'emergència climàtica és un fet i cal actuar. Les dones del temps ens expliquen per què. Gemma Puig i Mònica Usart ens presenten els testimonis de quinze dones lligades al món de la meteorologia, on expliquen els episodis que les van marcar de manera personal, i reflexionen sobre el canvi climàtic, el futur del planeta i els reptes socials que comporta. Catedràtiques, analistes, presentadores a mitjans de comunicació, observadores professionals i aficionades, posen de manifest la gran feina, sovint silenciosa, que serveix de base per entendre el que després arriba a les nostres pantalles i ràdios, i la seva passió per allò que tant ens agrada fer: mirar el cel. Amb el to divulgatiu que caracteritza a les autores, a les cròniques s'hi suma l'anàlisi científic, l'explicació dels fenòmens més destacats dels últims anys i de com seran els que venen. Atrapades en el temps ens ajuda a comprendre el que ens envolta, a través de quinze històries de neu, pluja i vent. Amb la participació de Mònica López, Carme Llasat, Silvia Laplana, Sarai Sarroca, Pili Rius, Sònia Papell, Xesca Cifré, Carme Farnell, Núria Seró, Anna Pérez, Ester Batalla, Montserrat Canal, Concepció Beà, Mar Gómez i Silke Hansen. Pròleg d'Eloi Cordomí Il·lustracions d'Àlex Santaló.

Una visió aguda i reveladora del desamor. Intimitats traça de manera immillorable les passes i ensopegades de dones joves que lluiten per trobar el seu lloc en el món. Des de l'estudiant de Belfast que aconsegueix drogues il·legals per internet per posar fi a un embaràs no desitjat, a una mare jove que lluita amb la mortalitat. Des de la nit de Nadal caminant pels carrers del centre de la ciutat, quan tot sembla possible, a un vol nocturn des del Canadà que podria canviar-ho tot de manera irrevocable.Històries d'amor, de pèrdua i exili, de Nous començaments i vides viscudes lluny de la llar. Reconegut amb el BBC National Short Story Award per un dels seus relats. «Aquestes històries són un fidel reflex dels problemas als quals han de fer front les dones avui.» The Guardian «Lucy Caldwell s'acosta amb una gran sensibilitat als personatges de la seva obra. Coneix els racons més ocults del seu cor i ens explica les seves històries d'una manera veraç i tendra.» The Independent «Un llibre memorable i de lectura obligada d'una de les escriptores més importants d'Irlanda.» The Sunday Times «Exquisit.» The Bookseller «Una veritable obra d'art que ens demostra com tots, malgrat ser molt diferents, patim els mateixos problemes en aquest trànsit cap a la vida adulta.» The Scotsman

Zugunruhe és molt més que el relat d'un viatge a les regions més fredes del planeta. És un viatge físic, de moviment d'un punt a un altre, o d'un punt a molts punts, però també és un viatge en el temps, cap al passat ­records de joventut, la relació de l'autora amb el seu pare, de com aquest li va inculcar la dèria septentrional­, i cap al present, a través d'en Jan, el seu fill petit de disset anys, i el present viatge. Cada any tots dos comparteixen un viatge, i cada any la Fúlvia descobreix un nou Jan. És en aquests viatges quan la vida, potser, se sent més viva i canviant. Zugunruhe és la paraula alemanya (Zug: «moviment», «migració» i Unruhe: «agitació», «ansietat», «inquietud») que descriu el comportament instintiu en els animals abans d'emigrar, especialment en les aus. Una urgència interior que les empeny a batre les ales, canviar els patrons de gana i de son i bellugar-se nerviosament fins que arriba el dia, no saben per què, que emprenen el vol. És aquest sentiment el que ha volgut expressar Fúlvia Nicolàs en el seu llibre.

Basta és l'autobiografia crua, honesta i colpidora del dipositari, per antonomàsia, de la màgia futbolística holandesa. Crònica, sense censura, del seu ascens a la fama, gràcies a la protecció de Cruijff a l'Ajax, fins a veure's propulsat al panteó dels grans futbolistes arran de l'Eurocopa del 88, quan va enfilar el camí per aconseguir el seu màxim objectiu, guanyar una gran final; i, per acabar-ho d'adobar, jugar a l'AC Milan quan el calcio va assolir el cim de la seva popularitat. Tot i la llarga i èpica llista de fites aconseguides, Van Basten va viure moments difícils. Basta és la crònica sincera d'una coratjosa reconciliació amb la vida real un cop s'esvaeix la glòria a la gespa i ja no es veuen venir les puntades... «Marco van Basten va ser un dels millors jugadors de la seva generació, pels volts dels anys vuitanta i començaments dels noranta. L'holandès va aconseguir la Pilota d'Or, triomfà com a referent ofensiu al Milan de Sacchi i Capello, però també a les ordres de Johan Cruijff a l'Ajax tot just quan començava la seva carrera professional. Però a on alguns hi veien una història d'èxits, només van Basten sabia com estava patint de valent.» La Vanguardia «Basta ofereix una visió fascinant de la ment del taciturn davanter. No espereu pas unes memòries bucòliques i sense cap mena de dificultats. Dit això, és un llibre trepidant i emotiu.» Sportnieuws

Una novel·la que ens parla dels lligams que hi ha entre el cor, l'amor i l'horror. Ivan, un jove pèl-roig, súbdit britànic de l'illa de Maó, arriba a Barcelona com a polissó en un vaixell, en un darrer intent per fugir de la misèria i d'una baralla en la qual va matar un home. En arribar al port el prenen per un vampir i el fan presoner, el condemnen a morir en una pira davant el públic, però el capità de la guarnició, el salva i el pren sota la seva protecció. A partir d'aquest dia l'Ivan viurà al castell de la ciutat, on trobarà el retrat d'un nen que se li assembla de manera inquietant. Un dia l'Ivan descobreix que aquest és el nen mort del capità, i que el capità només el vol per immolar-lo en un ritual de la Germandat de l'Ase Roig per tal de recuperar el seu fill.

L'escriptor de The New Yorker, A. J. Liebling, recorda el seu aprenentatge parisenc en el delicat art de menjar. Cap autor ha escrit amb més entusiasme sobre el menjar que A. J. Liebling. Gust per París (1962), el darrer llibre del gran autor de Nova York, és un suggeridor relat de la seva éducation sentimentale en la cuina francesa entre els anys 1926 i 1927, quan personatges com Ernest Hemingway i Gertrude Stein forjaren la seva llegenda en els cafès parisencs. El que havia de ser un viatge d'estudis es va convertir al cap de poc en un pretext per deixar-ho tot i aprofundir en el que realment importava: el delicat art del menjar. Els restaurants propers a la ribera del Sena es van convertir en la seva llar parisenca, els perfumats vins de taula en els seus constants companys, la rica cuina francesa en tota una prova de la seva formidable gana. Amb pròleg de James Salter. «Una memòria de París que es llegeix amb veritable delectació.» The New Yorker «El bon vi i la bona literatura són qüestions indissociables, i aquest llibre n'és una prova irrefutable.» Les Lettres françaises «Una saborosa guia culinària d'un París de llegenda.» Le Canard enchaîné «El seu testimoni de França a la dècada dels anys 20 és un regal deliciós.» Lire

Una novel·la que ens enfronta a un futur molt posible, per una de les veus més personals del panorama català actual. L'edat dels vius comença amb la mort de la parella de la protagonista. Després del dolor i de l'astorament, la dona observa què passa al seu voltant (el declivi instantani del món) i decideix fugir de la ciutat, testimoni de l'enfonsament de la vida tal com la coneixia. Més endavant, descobreix que en el món queda una petita comunitat feta de vells preparacionistes. I ella, una «jove» supervivent que no s'ho explica. Amb aires retrofuturistes, L'edat dels vius té una càrrega important de crítica social i, a la vegada, es converteix en un al·legat a favor de l'herència de les generacions passades, l'amor i l'amistat.

Anatomia de la violència masclista. Un llibre necessari. Carla Vall analitza de manera amena i comprensible les violències masclistes i els elements socials i individuals que ens porten a ser potencials víctimes i agressors. L'autora ens parla de la recuperació i la reparació de les víctimes, la identificació de les necessitats i els serveis a la seva disposició, consells per a una mateixa i consells sobre què poden fer terceres persones per ajudar la víctima. En un darrer bloc, Vall tracta els reptes pendents i les apostes de futur que hem d'exigir. Una anatomia perfecta d'un mal endèmic que pateixen totes les societats. Amb pròleg de Paula Bonet.

L'amor, com la vida, sempre troba el seu camí, fins i tot en els moments més difícils. La vida d'en Thomas Nesbit, un escriptor americà solitari i trist, és a punt de canviar un matí qualsevol d'hivern en què li arriba un paquet des de Berlín. El que més el trasbalsa és el nom del remitent: Petra Dussmann. La dona amb qui, vint-i-cinc anys enrere, va viure una apassionada història d'amor en un Berlín dividit, on la gent vivía instal·lada en el neguit i la por de la Guerra Freda. El record de la Petra Dussmann obligarà a en Thomas Nebit a reviure un passat que creia oblidat. El farà revisitar una història i els records d'una persona que per primer i únic cop a la seva vida li van descobrir la força extraordinària de l'amor. «Un autèntic geni de les novel·les d'amor. És capaç de traçar girs argumentals que farà que se'ns aturi el cor.» The Times «Una delícia; Kennedy és un escriptor exigent, hàbil i enginyós.» Financial Times «Fascinant.» Publishers Weekly «Una història excepcionalment narrada.» Sunday Independent

Àngel Casas, el gran cronista dels nostres dies. Sis relats que compendien a la perfecció la mestria d'Àngel Casas. Amb la seva mirada característica sobre la realitat i els seus afers, l'autor endinsa el lector en un entramat de textos que fluctuen entre la irreverència més absoluta i la melangia, entre l'humor més negre i el lirisme. Per aquestes pàgines transiten personatges excepcionals: Bakunin, un gos petaner capaç de fer esclatar Barcelona en flames, una rebel antisistema amb un dels hereus d'una de les grans fortunes de Barcelona; mossèn Tomàs i sor Deborah, fervents defensors de la resistència contra el celibat; un escriptor de novel·les policíaques assassinat al seu apartament quan estava a punt d'entregar el seu últim best-seller o un autor del tot incapaç d'escriure sobre personatges femenins, fins que un bon dia recorda una amiga que deia que creia que havia follat poc.

Un cant a les dones que a través del seu comportament lliure van començar a obrir portes a les noves generacions. La Carmina és una dona gran, independent, amb caràcter, que estima la vida i viu com vol. Malgrat que és gran no pensa en la mort. Però el metge li comunica que té càncer i que li queda poc temps de vida. Que la poden ajudar i que, com que viu sola, la poden fins i tot ingressar si aquesta és la seva voluntat. La Carmina s'hi nega en rodó i a partir d'aquí farà front com podrà a les seves darreres setmanes de vida. I és aleshores, en el moment de posar en ordre papers, tirar trastos i fer testament, que pensa que podria deixar gravades -ja no té forces per escriure- les seves memòries per a les nebodes. La Carmina les vol sorprendre. No tenen ni idea del que amaga la joventut de la seva tieta. A partir d'aquí comença un seguit de records que gravarà i on deixarà constància d'un gran amor, uns records de joventut de postguerra amb la seva mare vídua i empresària (un personatge capital en la seva vida) i un retrat de la Barcelona de Porcioles. En definitiva, dibuixarà la vida d'una dona determinada a viure en plenitud i amb llibertat, tot i que amb discreció per allunyar-se de les murmuracions. Gemma Lienas recupera de manera immillorable la Barcelona dels anys cinquanta i retrata l'actual, en un viatge perfecte que ens mostra la transformació de la ciutat i la seva gent.

Mai no s'acaben de saber els gustos dels que tenim més a prop. Magí Camps ens relata les aventures i desventures ­amoroses algunes, eròtiques les altres i descaradament sexuals la majoria­ d'un grapat de personatges d'allò més divers. Diversos, però reals com la vida mateixa, i és que molts podrien ser coneguts nostres, amics íntims o, fins i tot, família. Mai no s'acaben de saber els gustos dels que tenim més a prop. En aquest aplec de relats hi tindrem des d'esgarips imprevistos, però plaents, a cossos de campionat passejant-se i exhibint-se a la platja. També des de tradicions ancestrals, que tenen a veure amb pits i copes de xampany, a recitals de poesia culta en ple acte sexual.