Biblioteca Francesc Torralba

La tendresa no és una cosa ni un objecte. Evoca un tipus de vincle. Entre el pare i el fill, entre dos vellets asseguts en un parc, qui sap si també un monitor i un intern a l'interior d'un hospital psiquiàtric. Molt ben representada en les escenes de la pintura i l'escultura, la tendresa constitueix un vincle molt fràgil, però també es converteix en un pessic al cor. És fonamental en les relacions humanes, encara que només ens n'adonem quan falta.

Hem de reconèixer, d'entrada, que l'esforç no sedueix. Tendim a evitar-lo si podem aconseguir els nostres objectius sense desgastar-nos. Però, l'esforç és necessari, continua sent imprescindible. Molts cops sol·licitem ajuda als altres abans de fer un esforç personal., i això ens fa depenents, immadurs i sense autonomia personal. L'esforç és sempre una tensió, un desgast, un treball físic o psíquic que esgota, però que deixa pòsit en l'ànima.

El camí cap a la felicitat personal no és un camí solitari, una espècie de lluita individual contra un munt de contrarietats. És un camí en diàleg, que exigeix necessàriament l'obertura als altres, la vinculació afectiva i efectiva, la relació confident i íntima que no amaga cap secret i que cerca, per sobre de tot, el bé de l'altre. L'amistat és relació, però, en cap cas, un obstacle a la llibertat.