Introducció a la Reflexologia: i aplicació domèstica

By Anna Orench i Pellicer

Us presento una introducció a la Reflexologia podal, per a practicar-la dins l'àmbit domèstic. Aquí descobrireu la història d'aquesta pràctica, els seus principis, la localització dels punts reflexes als peus, les precaucions i un protocol de base. D'aquesta manera podreu esbrinar si el massatge reflexe és el vostre camí professional.

• Language: Català
• Publisher: Books on Demand
• Release date: Apr 8, 2022
• ISBN: 9782322464395

Anna Orench i Pellicer

Diplomada en Reflexologia al 2001 per l'Association of Reflexologists a Londres, l'Anna Orench ha practicat aquesta disciplina en aquesta ciutat, com a Barcelona, Toulouse o Perpignan. L'autora està també formada en Naturopatia i Medicina Tradicional Xinesa, i és formadora professional d'adults. En l'actualitat està especialitzada en la gestió de l'estrès i en l'acompanyament del burn-out.

Book preview

INDEX

1. INTRODUCCIÓ

2. BREU HISTÒRIA DE LA REFLEXOLOGIA

3. TEORIA DE ZONES

4. L’ESTRUCTURA DELS PEUS

5. EL MAPA PODAL PER SISTEMES CORPORALS

5.1. L’estructura i el moviment

5.2. La circulació sanguínia

5.3. La respiració

5.4. La digestió

5.5. La gestió dels líquids

5.6. La conducció nerviosa

5.7. La reproducció

5.8. La funció endocrina

5.9. Les defenses

5.10. El mapa de les zones reflexes dels peus

6. CONSIDERACIONS I CONTRAINDICACIONS

7. CREACIÓ D’UN AMBIENT PROPICI

8. EXAMEN DEL PEU

9. TÈCNIQUES DEL MASSATGE REFLEXOLÒGIC

10. SEQÜÈNCIA GENERAL

10.1. Obertura i seqüència de relaxació

10.2. El cap i els òrgans sensorials

10.3. L’àrea del tòrax

10.4. L’abdomen

10.5. La zona pèlvica i la columna

10.6. Les extremitats i el sistema limfàtic superior

10.7. Seqüència de tancament

11. LA CRISIS CURATIVA

12. COS, MENT I ÀNIMA

13. LA REFLEXOLOGIA COM A PROFESSIÓ

14. BIBLIOGRAFIA

1. INTRODUCCIÓ

A principis del segle XX, l’Eunice Ingham, que avui coneixem com la mare de la Reflexologia, va concebre un sistema de massatge podal, basat en la Teoria de Zones del doctor Fitzgerald. L‘objectiu era crear un mètode senzill, a l’abast del públic general, per alleugerar els mals quotidians. Per això, va establir una cartografia dels peus, un protocol, i va escriure dos llibres amb explicacions precises y testimonis.

Poc podia ella sospitar que la seva creació prendria dimensions internacionals i s’expandiria per tot el món. Com tampoc havia previst que la Reflexologia es convertís en una professió o en una eina habitual de molts naturòpates.

La professionalització progressiva d’aquesta pràctica és causa i conseqüència de la seva popularitat, i ha propiciat el seu desenvolupament. Avui en dia trobem diferents vessants del massatge reflex, a l’hora que es recuperen formes de massatge podal ancestrals, que no tenen un lligam directe amb el sistema de la senyora Ingham. Tot això és una bona cosa, perquè la Reflexologia adquireix legitimitat, estructura i fonaments empírics com també científics, ja que es realitzen cada cop més estudis sobre la seva eficàcia.

Emperò, a mida que aquesta pràctica es torna més seriosa, documentada, i aplicada en àmbits mèdics com és l’oncològic, s’allunya de l’esfera domèstica a que estava destinada en un principi. Considero que és una llàstima, perquè soc de l’opinió que una cosa no treu l’altre, i que pot haver-hi diferents nivells d’aplicació. Perquè no començar pel nivell del dia a dia?

Amb aquest llibre, us convido a descobrir aquest petit univers fascinant que és el món de la Reflexologia, tot explorant els seus principals aspectes. Us explico la seva història, els principis en què es basa, i les consideracions i precaucions que cal observar. He inclòs algunes nocions d’anatomia per comprendre millor la ubicació dels punts reflexos al mapa dels peus. Finalment, us presento un protocol simplificat a utilitzar, amb seguretat, amb les persones del vostre entorn.

Per tant, el meu propòsit és iniciar-vos en aquesta pràctica per que, si us arriba a meravellar tant com a mi, continueu posteriorment el vostre camí envers la professionalització. Si més no, espero que la Reflexologia us aporti una eina més per a millorar la qualitat de la vostra vida quotidiana, perquè això és el que hagués volgut la mare de la Reflexologia.

2. BREU HISTÒRIA DE LA REFLEXOLOGIA

La Reflexologia, tal i com la coneixem avui en dia, és el resultat d’una sèrie de descobriments i teories científiques del segles XIX i XX. Tot i això, trobem al llarg de la història evidències que assenyalen la pràctica d’algun tipus de massatge reflexe a diferents cultures i civilitzacions.

ANTECEDENTS HISTÓRICS

La teoria més generalment acceptada és que la Reflexologia es va originar a la Xina fa uns 5000 anys, paral·lelament amb l’acupuntura. Segons aquesta presumpció, els antics metges xinesos desenvoluparen un sistema de digitopressió basat en el coneixement de les zones reflexes del cos. Uns gravats de l’època, entre d’altres evidències, evoquen aquesta pràctica.

D’altra banda, una troballa a la ciutat de Saqqara a Egipte ens indica la pràctica d’algun tipus de massatge podal terapèutic en la civilització dels faraons. Es tracta d’una pintura mural datada de l’any 2.330 aC., trobada a la tomba d’un metge egipci anomenat Ankmahor. Aquesta mostra dos individus de pell clara que manipulen els peus de dos individus de pell més fosca, i una inscripció llegeix: no em faci mal; ho faré de manera que em lloarà.

Altres vestigis indicarien que els Inques varen transferir una pràctica del massatge podal als indis americans. Com es troben també indicis que suggereixen la pràctica d’aquest tipus de massatge a diferents pobles d’Àfrica i Àsia.

ANTECEDENTS CIENTÍFICS

Aquests esdeveniments històrics evidencien la intuïció dels nostres rebesavis respecte als beneficis d’un bon massatge als peus. Emperò, la Reflexologia que coneixem avui en dia a Occident no recull tècniques ancestrals, sinó que es producte del desenvolupament científic més recent.

Al bell mig de l’auge científic de finals del segle XIX, el neuròleg britànic Sir Henry Head de Londres, va establir un concepte revolucionari. Va descobrir que existien una sèrie de connexions entre diferents regions de la pell i els òrgans interns, mai fins aleshores corroborats per la ciència.

Per la seva banda, al 1902, el doctor alemany Alfons Cornelius va publicar el llibre Drunckpunckte (punts de pressió). En aquest exposava una