El banc del vent

By Marta Veiga

L'Aina, una noia fràgil i sotmesa a una tristesa l'origen de la qual se'ns presenta difós, rep una mala notícia: l'editorial a la qual treballa està a punt de tancar per motius econòmics. Tanmateix, allò que més l'empipa no és tant la notícia en si com que el Tomeu, la seva ex-parella i director de l'empresa, no li ho hagués comunicat abans. L'Aina i el Tomeu discuteixen per aquest motiu, però els esdeveniments estan a punt de canviar arrel de la misteriosa arribada d'un sobre a nom d'ella.
El banc del vent és un entendridor relat, escrit amb un estil envoltant i minuciós, que adquireix un significat rotund només al final de la seva narració. Una oportunitat única per descobrir una de les veus més delicades de la literatura balear actual.

• Language: Català
• Publisher: Ediciones Oblicuas
• Release date: May 5, 2018
• ISBN: 9788417269487

Book preview

L’Aina, una noia fràgil i sotmesa a una tristesa l’origen de la qual se’ns presenta difós, rep una mala notícia: l’editorial a la qual treballa està a punt de tancar per motius econòmics. Tanmateix, allò que més l’empipa no és tant la notícia en si com que el Tomeu, la seva ex-parella i director de l’empresa, no li ho hagués comunicat abans. L’Aina i el Tomeu discuteixen per aquest motiu, però els esdeveniments estan a punt de canviar arrel de la misteriosa arribada d’un sobre a nom d’ella.

El banc del vent és un entendridor relat, escrit amb un estil envoltant i minuciós, que adquireix un significat rotund només al final de la seva narració. Una oportunitat única per descobrir una de les veus més delicades de la literatura balear actual.

El banc del vent

Marta Veiga

www.edicionesoblicuas.com

El banc del vent

© 2018, Marta Veiga

© 2018, Ediciones Oblicuas

EDITORES DEL DESASTRE, S.L.

c/ Lluís Companys nº 3, 3º 2ª

08870 Sitges (Barcelona)

[e-mail]

ISBN edición ebook: 978-84-17269-48-7

ISBN edición papel: 978-84-17269-47-0

Primera edición: mayo de 2018

Diseño y maquetación: Dondesea, servicios editoriales

Ilustración de cubierta: Héctor Gomila

Queda prohibida la reproducción total o parcial de cualquier parte de este libro, incluido el diseño de la cubierta, así como su almacenamiento, transmisión o tratamiento por ningún medio, sea electrónico, mecánico, químico, óptico, de grabación o de fotocopia, sin el permiso previo por escrito de EDITORES DEL DESASTRE, S.L.

www.edicionesoblicuas.com

Contenido

I

II

III

IV

V

VI

VII

La autora

Dedicat a la meva família, especialment a la meva mare.

Gràcies per ser i estar...

I

Quaranta-set quilos de tristesa femenina jeien en una cadira giratòria color ivori, amb braços de fusta i respatller de lli. L’Aina donava l’esquena a un arcaic escriptori caoba de principis del segle XX. Les vistes des d’aquell tercer pis li oferien un carrer transitat per desconeguts, impregnat de crits muts. Immersa en aquell erràtic moment, observava abstracta una parella d’ancians que romanien asseguts en un vell banc de llenya.

Una banqueta on, a més d’aquelles dues ànimes adobades i noms gravats amb permanent honrant l’amor, ressagaven els vents inquiets d’un torrat matí d’octubre. El «Sr. Ponent», vestit per l’experiència i perfumat de compassió, li sostenia la mà sobre el seu genoll a aquella malenconiosa octogenària, la «Sra. Tramuntana». El fred li mantenia la pell en alerta, i el seu cabell, blanc com a escuma, dansava al so de la rosa dels vents. Reflex de dolçor entre llàgrimes, tenia la mirada perduda en el seu propi horitzó. Potser, vençuda pels records d’una joventut declinada o, senzillament, donant les gràcies en silenci per seguir amb aquell home que, passats els anys, encara s’asseia al seu present.

Una llàgrima amb existència pròpia començà a lliscar-se per la galta de l’Aina. Aquella finestra, que no aconseguia fer-la aliena a l’aire que respirava la canosa parella, va cobrar vida vertiginosament. Per un instant, es va aventurar a imaginar la història mai escrita d’aquells dos éssers que, per alguna estranya raó, li provocaven sentiments d’enyorança. Qui sap si el «Sr. Ponent» havia conegut a la «Sra. Tramuntana» durant el servei militar, destinat a Barcelona, però valencià de naixement. Es podrien haver casat i tingut tres fills: «Gregal», «Xaloc» i