ePages

Actualment, a l'escola, la dispersió mental de l'alumnat i la manca de límits fan una combinació letal per a qualsevol aprenentatge. Què es pot fer? D'una banda, proposem revisar l'excessiva permissivitat, a la vegada que expliquem d'on arrenca i per què està tan arrelada a casa nostra. I, de l'altra, introduir eines a les aules per actuar contra la manca d'atenció sostinguda i de concentració d'una gran majoria d'alumnes, i així millorar la seva formació acadèmica i personal.

La batalla de l'Ebre i la caiguda de Barcelona, 1939, tal com es desprèn dels títols respectius, són dues obres relacionades amb la guerra civil. Van ser publicades el 1971 i el 1978, respectivament. De La batalla de l'Ebre se'n van fer quatre edicions (tres en català i una en castellà) que es van exhaurir ràpidament i si La caiguda de Barcelona, 1939, no va seguir el camí de l'anterior, va ser, evidentment, per motius aliens al seu contingut. Sigui com sigui, són dues obres (emblemàtiques, ens atrevim a dir) fa molts anys exhaurides, que creiem que calia tornar a posar a l'abast del públic lector. De la gent més gran, molta de la qual conserva ben viu, encara, el record d'aquells anys tràgics, i de la gent més jove que, malgrat el que pugui semblar, no té prou coneixement encara, de molts episodis cabdals (i la guerra civil n'és un) de la nostra història.

La motivació per investigar sobre els fets del Sis d'Octubre de 1934 i les seves seqüeles sorgeix quan dos veterans periodistes barcelonins tenen accés a una còpia inèdita del sumari militar que es va seguir contra el president de la Generalitat, Lluís Companys, i altres 37 persones, arran de la proclamació de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. A partir de la causa militar 81/1934, els autors realitzen una tasca de recerca per a poder accedir al màxim possible de documents històrics que donin fe dels judicis i sentències que es derivaren d'aquell Sis d'Octubre. La investigació s'ha orientat a mostrar la història com a vivència per part dels seus protagonistes. Els seus testimonis, els dels militars i jutges, i també la visió dels periodistes i advocats implicats, són els eixos que vertebren aquesta obra. És la triple perspectiva de la història, el dret i el periodisme.

Maquis al Montsec. Del Migdia francès a l'Aran i el Pallars (1944-1956) és un extens treball sobre els moviments guerrillers de 1944 a 1945 a les muntanyes de Catalunya, completat amb una síntesi històrica sobre la presó de Sort, transformada en el Museu Camí de la Llibertat. El llibre ens assabenta dels meritoris episodis sobre el pas clandestí de frontera protagonitzats per Josep Marsal de Boldú o Meliton Sala de Tòrrec i de la persecució a França, a causa de la Guerra Freda, de rojos exiliats, com el metge de Llimiana Josep Bonifaci Mora. També parla del sometent, del mite de la Pastora, del contraban i de l'estraperlo. A l'obra s'expliquen els crims de la Clua de Montsec (Sant Esteve de la Sarga, 1947) i Montgai (Viacamp i Lliterà, 1950), a més de l'homicidi d'Abella de la Conca el 1949 i del cas de l'últim maqui garrotat a Lleida en una silenciada execució el 1956, precedida de quatre guerrillers morts a Baén, Taús, Sant Guim de Freixenet i Vilanova de la Sal.