Aliorna

La realitat i la ficció es barregen molt fàcilment davant els actes inexplicables, de comprensió difícil. La violència extrema pot prendre camins diversos, des de la truculència fins a la subtilesa més cruel. En El crim conflueixen la crueltat innata i la bondat intuïtiva. I del xoc d'ambdues només en pot sorgir la tragèdia. Aquesta és una història de fets succeïts i de successos imaginaris, de personatges ficticis que en recorden alguns de ben reals. És una història d'ambicions primàries i d'accions impulsives que contrasten amb la inquietud existencial d'algun personatge sensible i emotiu. Som davant del relat, confegit amb retalls de realitats i de percepcions distintes, d'un mateix esdeveniment, que transita per la desesperança i el dolor. Vet aquí la tragèdia d'unes vides condemnades al patiment, sense remissió.

La Rosa té dotze anys quan la seva cosina gran es queda òrfena i va a viure amb ella i els seus pares. Les diferències que la separen de la Tina —l'edat, la bellesa, la personalitat forta, l'extraversió— condicionaran a partir d'aleshores la seva adolescència, una època en què es barregen ingenuïtat i maduresa de forma crua. L'arribada de nous veïns al barri —el Montsó pare i els seus dos fills— farà trontollar definitivament la relació de les dues cosines amb el poble, amb el món, amb la vida, amb la feminitat i amb elles mateixes. Una novel·la sobre el despertar d'una nena com a dona, i en què els homes, sempre presents però retratats amb mirada femenina, no semblen acabar de despertar mai. Properament, i després de la bona acollida de La cosina gran entre els lectors catalans, es publicaran les traduccions castellana i italiana de l'obra.