Escafandre

La Paula té quaranta anys, és neonatòloga i està viva. Quan una revelació i una pèrdua sobtada la porten a submergir-se en ella mateixa, emprèn un camí que l'endinsarà en la ràbia, la por, el desig i la reconstrucció personal, i que li despertarà l'instint de supervivència. Desorientada, s'haurà d'enfrontar fins i tot a ella mateixa per reorganitzar una geografía emocional que sent extingida. Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la delicada escrita des del punt de vista d'una dona que haurà de reconciliar-se amb un món que ja no reconeix. La narrativa de Marta Orriols, emotiva, intensa i reflexiva, ens convida a quedar-nos amb el que és essencial. Un llibre íntim que teixeix un relat proper capaç d'enfrontar-se al dolor més punyent amb una maduresa estilística molt poc habitual.   Tothom hauria de debutar amb la seva maduresa narrativa i estilística.  Tina Vallès   Una prosa breu, concisa, treballada, continguda, que prova de quedar-se només amb l'essencial. Xavier Serrahima, Nació Digital

A les acaballes de l'any, al voltant d'una taula del petit bar Katowice, a la ciutat argentina d'Ushuaia, s'hi troben diferents personatges arribats d'arreu del món. L'escriptor, convertit en viatger, relata els esdeveniments que succeeixen als diversos exiliats ancorats a la fi del món. Un parisenc que fuig de la seva acomodada família, un anglès que s'allunya d'un horror familiar, un jove mexicà estudiant de química, un xilè circumspecte i silenciós, el propi escriptor, que sembla immers en una cerca amb motius poc clars i, finalment, una polonesa, la propietària del bar. Prop d'aquesta geografia de frontera física i també personal, cadascun desgranarà la seva pròpia història elaborant un trencaclosques que acaba formant un tapís preciós on tots els elements s'entrellacen al voltant de dos temes recurrents: la cerca de la identitat i el mite de la frontera. Premi Llibreter 2015

El narrador d'aquesta història, tot just sortit de la infantesa, viu en un petit poble de l'Empordà amb els seus pares, que fan de masovers al xalet d'una família benestant. Fascinat, observa la vida dels senyors i els seus fills, que habiten un món inaccessible i cada vegada més contradictori per a ell. Amb el pas dels dies i les estacions, replegarà la seva mirada sobre l'entorn que el veu créixer i que sembla perillar cada cop més, amenaçat per un nou model de vida. La drecera ens descriu un paisatge físic i humà desaparegut, víctima de la pressió urbanística, i reivindica, amb un llenguatge ric i molt lligat al territori, les arrels d'un poble situat entre la terra i el mar i ens ofereix, amb una delicadesa fora del comú, un relat exquisit i subtil sobre el trànsit a la vida adulta.

Quan el seu rival s'emporta la plaça de catedràtic que tant desitjava, en Morella s'adona que necessita una idea per posar-se a escriure i fer avançar la seva carrera estancada. Durant la guàrdia de la Nit de Nadal, la Sesé, la seva dona, una ginecòloga saturnina, viu una experiència per a la qual no estava preparada. I mentrestant, l'Olof, l'ultranebot, fill d'un germà genial i inaguantable, arriba a Barcelona per passar-hi uns mesos. És possible veure una realitat radicalment nova? O és la realitat, més aviat, qui ens mira? Amb una intel·ligència fora del comú i un estil únic, irònic i clarivident, Borja Bagunyà desplega una constel·lació de personatges sacsejats per una descoberta insòlita que s'enfronten a la desfeta d'un món a repel i a una necessitat insubornable de ser escoltats. "Una excel·lent exhibició de força literària." Melcior Comes "Cal felicitar que apareguin veus noves que gosin transitar per altres zones de la comèdia humana de la literatura." Ponç Puigdevall, Quadern, El País  "El llenguatge també pot tenir conseqüències insospitades que Bagunyà explora." Valèria Gaillard, El Punt  "Sublim […], una energia narrativa que francament desborda les possibilitats artístiques del gènere." Sam Abrams, Tendències, El Mundo "Una prosa impecable i capacitat de fer ficció creïble a partir del present." Manel Ollé, Quadern, El País  "Un autèntic talent de la nova narrativa catalana. [...] el virtuosisme d'un escriptor que ha dirigit el minimalisme de Monzó o Pàmies per violentar-los i aconseguir l'eco d'altres literatures, des de Cortázar a Foster Wallace." Albert Lladó, Cultura/s, La Vanguardia  "Un volum de relats excel·lent." Ricard Ruiz Garzón, Qué Leer  

La protagonista d'aquesta història treballa al departament de comunicació d'una companyia telefònica. Després de dos permisos de maternitat i una reducció de jornada, els seus caps la sotmeten a un pla d'assetjament laboral que consisteix a no passar-li cap mena de feina. Cada dia encén el portàtil i s'enfronta a sis hores de buidor. Decebuda, trama una venjança que escriurà en forma de dietari: durant 365 dies no comprarà res que no li sigui de vital importància. Entremig, però, la vida personal també se li capgira quan el seu marit decideix deixar la feina per convertir-se en una estrella del rock. L'instant abans de l'impacte fa una radiografia àcida sobre les polítiques de conciliació i la societat de consum. Escrita amb un humor negre i corrosiu, qüestiona les idees preconcebudes sobre la felicitat i l'amor.

Què passa en una relació amorosa, estable però encara relativament jove, quan un dels dos pren una decisió unilateral que afecta directament el futur de la parella? Quan la Marta li comunica al Dani que no vol ser mare, s'obre entre els dos una esquerda que els portarà a orbitar per uns llimbs plens de dubtes i indecisions que els impulsaran a repensar-se com a individus i com a parella.   Aquesta novel·la és una invitació a nedar pel mar de contradiccions en què es converteix la possibilitat de ser pares. Una anàlisi íntima al voltant de la voluntat, l'instint, la llibertat i les estructures socials. Marta Orriols ens ofereix una història propera i plena d'arestes sensibles on torna a desplegar la seva habilitat narrativa per descriure les emocions i pulsions més íntimes. De l'autora d'Aprendre a parlar amb les plantes, Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any 2018 ----- Ponç Puigdevall, Quadern, El País – "Orriols mostra l'estructura, la forma i les relacions dels diferents personatges gràcies a la minuciosa capacitat de fixar amb paraules la fugacitat i l'imprevist de les circumstàncies quotidianes." Jenn Díaz, El Periódico – "Marta Orriols és una escriptora excepcional."  

El Juli sempre ha tocat el violoncel, però darrerament no és capaç de recordar les notes. Tampoc alguns fets importants del passat i encara menys el dia a dia. La Lucía és una astrofísica especialitzada en forats negres que es debat entre una pèrdua que li ha encallat la vida i la possibilitat d'un nou futur. I la Blanca i l'Esteve viuen, com poden, entre l'oblit i el record, l'esperança pels dies que vindran i el camí que queda per recórrer. I per sobre de tots ells, hi ha el Sergi, una estrella potent i vital, que un dia va col·lapsar i els va arrossegar a un espai negre i profund d'on res no pot escapar-se, ni tan sols la llum. En aquesta obra musical i delicada, Helena Guilera ens ofereix una història coral sobre els cossos i l'amor. Un text que relata com som de pròxims a les forces de l'Univers, tot sovint sense saber-ho. I ens explica com aquestes ens poden arribar a definir, tot i que les considerem llunyanes i inabastables.

Premi Llibreter 2020 Quan Mateu, un pintor en hores baixes, rep l'encàrrec d'il·lustrar els textos d'un escriptor anomenat Crisòstom, accepta sense pensar-s'ho dues vegades. Però qui és, realment, Crisòstom? Per què no ha transcendit, la seva obra? A poc a poc, Mateu descobrirà un personatge humil però fascinant, un geni desconegut, i se submergirà en un món insòlit, ple de miralls i poblat per individus solitaris i esquius. Imaginativa, enginyosa i enlluernadora, Ignot és una novel·la que gira al voltant de la necessitat de crear, de les expectatives i de la frustració. Manuel Baixauli, un dels autors més singulars de les nostres lletres, ens ofereix una veu literària única i una demostració de capacitat narrativa de primer ordre. "Una exhibició de llibertat, puresa i fantasia." Vicenç Pagès Jordà, El Periódico "Ignot és una novel·la magnètica sobre el talent, com apareix i com s"espatlla, sobre l"èxit i el fracàs, els genis ocults, el procés creatiu i les trampes del sistema artístic" Ara Llegim De l'autor deL'home manuscrit, La cinquena plantaiNingú no ens espera, entre més.

Els personatges d'aquests relats mostren el ventall d'emocions a les quals és capaç d'abocar-se l'ésser humà quan se sent contrariat i es col·loca, a vegades, en aquella fina línia que separa l'enteresa del ridícul. A Morir sabent poques coses hi ha dols que comencen arran de morts prematures, desenganys amorosos, revoltes individuals, reptes, desconcert i alguna porta oberta a l'esperança. Joan Enric Barceló teixeix un univers comú d'una llibertat creativa sense límits, on la inversemblança i el patetisme conviuen amb la fatalitat i l'estranyesa. Aquests textos, afilats i perspicaços, mostren la gran capacitat de l'autor per observar el comportament humà en tota la seva complexitat.

Segons el relat familiar, el besavi Espiridió deu el seu nom a un jurament fet pel seu avi, que va ser rescatat en una illa grega després d'un naufragi. Però una nit de Sant Joan, quan l'Amàlia pregunta a la seva mare, la Gona, nous detalls d'aquesta història, encén, sense voler-ho, la flama del dubte. Serà així com l'escriptora es veurà abocada a una recerca gairebé febril per aclarir-ne la veracitat, mentre s'enfronta als dilemes i exigències de la creació literària. Aquest és un llibre que parla de la gent de mar, dels corallers catalans que s'aventuraven en aigües llunyanes durant el segle XIX i, també, del patiment dels qui es quedaven en terra. Entre l'amor i resiliència que els uneix hi trobem, sobretot, la certesa íntima de saber que la vida succeeix, sempre, entre la realitat i la ficció. Miquel Martín i Serra fa bategar de nou una petita localitat costanera amb una llengua pulcra i evocadora, amarada de l'alè de la vida i del regust de la sal. «Miquel Martín és un d'aquells autors que hauríem de reivindicar amb més vehemència.» Lluís Ruiz, Els experts

De l'autor de Gegants de gel, premi Llibreter 2015 i premi Crexells 2016  Som simples observadors d'un simulacre creat per guiar-nos durant la nostra existència? Aquesta és la pregunta que es planteja el nostre narrador quan coneix Mirko Bevilacqua, un home extravagant i procliu a trobar-se de manera intermitent i clandestina amb Clara, una jove que té cura d'una vella i elegant dama croata. La coneixença d'aquesta enigmàtica tríada submergeix el lector en una recerca atzarosa sobre l'autenticitat que el portarà a trepitjar els territoris de l'antiga Europa, on els espais de memòria resisteixen per no convertir-se en escenaris de la societat de l'espectacle. Utilitzant tots els recursos que li permet la narrativa, Joan Benesiu dibuixa la relació entre identitat i territori, posant el focus en el concepte de desarrelament històric i moral. Amb la nostàlgia com a aliada revisita la idea de frontera per demostrar els perills de transformar-nos en testimonis externs de la història.

A través de personatges fugaços i d'imatges senzilles que condensen grans emocions en petits gestos, aquest recull de contes retrata la infinitat de relacions a què ens condueix l'amor. L'estima, el dolor, les renúncies implícites, els oblits o les pèrdues es relacionen íntimament en uns textos en què els protagonistes s'enfronten de manera quasi imperceptible amb l'exterior mentre proven d'oblidar els somnis, els desitjos laborals i sexuals i, fins i tot, el dret a enfadar-se. Un calidoscopi proper i empàtic que ens aproxima de manera natural als sentiments que maquillem per por d'alterar el curs de les nostres vides.  Anatomia de les distàncies curtes  és un paisatge lúcid i emocional reblert dels silencis que protegim.  "Marta Orriols ha sabut com explicar la vida quotidiana amb gran qualitat literària: els lectors encara no l'han descobert, però ho faran i en voldran més." Jenn Díaz