Guimet

Per què vaig ser el secretari de Durruti? És la narració, escrita en primera persona de les experiències que l'autor, mossèn Jesús Arnal, va viure durant la guerra civil, al costat de Bonaventura Durruti i altres anarquistes que lluitaven contra l'exèrcit franquista. El testimoni de Jesús Arnal permet de dibuixar un perfil de Durruti més humà i més real que no pas el que altres textos sobre la guerra n'havien establert. Arnal, que no va passar d'un oficinista de la Columna Durruti, però que a pesar de ser capellà va arribar a un grau d'intimitat i d'amistat amb el líder anarquista, parla amb naturalitat, frescor i intel*ligència, d'episodis de la guerra i de la Columna Durruti sense ressentiment, actitud de revenja ni confrontació ideològica. Simplement explica les coses tal com les va veure un home bo que va haver d'adaptar-se a la realitat històrica.

Ferran Sánchez Agustí (1951), escriptor sallentí i erudit, gaudeix de la curiositat metòdica de l'investigador lúcid demostrada en camps tan complexos de la historiografia com el carlisme. La Diputació de Barcelona el distingí amb el XV Tasis-Torrent de Comunicació per 44 reportatges sobre els maquis publicats al diari Segre de Lleida. Maquis a Catalunya és el resultat d'aquell treball, augmentat quantitativament i qualitativament i redactat amb l'amenitat d'un narrador consumat, esdevé un relat rigorós i un vademècum sobre la guerrilla antifranquista i comunista de l'exili aconseguit a França contra el nazisme, intentaren infructuosament exportar aquell model de resistència per enderrocar l'autòcrata.

Aquesta edició presenta l'obra literària i cartogràfica d'Antoni de Montserrat fins ara desconeguda en el nostre país, acompanyada d'una biografia, set-centes notes i seixanta imatges. El Mongolicae Legationis Commentarius descriu els viatges del jesuïta català per Àsia, des de l'Índia fins a Pakistan i Afganistan. Montserrat ens hi descobreix ètnies, tradicions i religions, moltes d'elles descrites per primer cop a Occident. Els tibetans, caxmiris i paixtus del segle XVI són alguns dels pobles que l'autor ens presenta. El seu llibre ens transporta a les serralades més altes del planeta (Himàlaia, Karakoram i Hindu Kush), als rius Indus i Yamuna, i a ciutats que van captivar la imaginació d'Europa com Agra, Delhi, Lahore, Peshwar i Kabul.

El dia de les sirenes és la reconstrucció, en la memòria de Joan Sans i Sicart, de la sublevació dels anarquistes a Barcelona contra l'intent de cop d'Estat dels franquistes. Al costat dels grups llibertaris de Badalona, l'autor va sortir al carrer amb les armes que tenien amagades al cementiri de Badalona i que havien creuat la frontera des de Perpinyà a través d'una cadena clandestina de militants obrers. El dia de les sirenes, que fou el senyal acústic per tal que tots els obrers sortissin al carrer a defensar la República, presenta molts episodis inèdits de com els anarquistes van fer front a la rebel*lió franquista.

No es tracta d'un llibre religiós. Tampoc parla sobre budisme. Ni n'és un de turístic. El Tibet trenca el seu silenci és un llibre cívic. 35 cròniques amb to periodístic que relaten de primera mà i a través de la informació privilegiada de l'autora, com a testimoni directe i persona amb molts contactes encara al Tibet. Tots els articles parlen exclusivament del rerefons polític, social, cultural i tradicional que viu la regió des de fa anys i han estat rescatats dels blogs de l'autora, malgrat la censura continua del govern xinès i els atacs de pirates informàtics. Acompanya els textos una crònica visual, unes 80 fotografies realitzades per la pròpia autora, que retraten el que s'ha intentat ocultar de la revolta tibetana que es va produir entre el març i l'agost de 2008.