Si no hi ha res etern,
ni els calés ni la feina,
ni els amics ni els amants,
els somnis somiats,
els moments viscuts,
són com fulles al vent,
se les emporta enllà
i capriciós les fa tornar,
tornaràs a sofrir,
tornaràs a plorar,
tornaràs a sentir,
tornaràs a somriure,
tornaràs a somiar,
i la lletra de l'himne,
sobreviurà a la cançó,
els petons robats,
els tresors perduts,
els oblidats,
són com fulles
que el vent s'emporta enllà
i capriciós les fa tornar,
tornaràs a mentir,
tornaràs a pregar,
tornaràs a creure,
tornaràs a fer-ho veure,
tornaràs a volar.

Si no hi ha res etern,
la ressaca de dia
i la botella de nit,
els somriures forçats,
els sanglots fingits,
són com paraules al vent,
malentesos passats
que arreglaràs qui sap quan,
tornaràs a sentir,
tornaràs a plorar,
tornaràs a veure,
tornaràs a viure,
tornaràs a tremolar.